Som assidus als cinemes Yelmo Icaria per tal de veure produccions operístiques en directe des del MET de NY, però ara i per sort nostra, han començat a retransmetre grans produccions teatrals del National Theater de Londres; de moment, aquí a l’estat espanyol es projecten en diferit i no pas en directe com si es fa en molts països de tot el món; veient la resposta del públic (dues sales plenes a Barcelona), d’aquest primer cicle de 4 obres, estem segurs que la temporada vinent es projectaran moltes més produccions i en directe.

D’aquest primer cicle, ja vàrem poder veure FRANKENSTEIN el passat mes de desembre i vàrem quedar tan impactats per la seva grandíssima qualitat, que a la sortida vàrem comprar entrades per dues de les representacions, que per sort encara no teníem aquells dies ocupats per altre esdeveniment.

Aquest passat dijous estàvem de nou, doncs, als Yelmo per tal de veure una obra de Teatre que coneixem prou bé, UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG, (a streetcar named desire), però que teníem ganes de veure’l representat per una companyia de Londres … i com ja us podeu imaginar, vàrem comprovar de nou, que el Teatre londinenc està a hores llum, del que podem veure en directe a casa nostra…. i això que no ens podem queixar pas, ja que gaudim potser del millor Teatre que es realitza a l’estat espanyol.

Enveja sana del Teatre que es produeix a Londres, però molt contents de què almenys gràcies als mitjans d’avui en dia, podem gaudir d’alguna de les seves representacions, encara que sigui projectada en H.D a una pantalla de cinema.

A “un tramvia anomenat desig“, Tennesse Williams, com ja sabeu tots,  ens explica una història d’amor i de desamor, que posa cara a cara la fredor de Stanley Kowalsky i la “innocència” quasi malaltissa de Blanche Dubois. I és que, en la seva condició de mestre del teatre americà, Tennesse Williams no descriu personatges, sinó que crea veritables éssers humans carregats d’impulsos, egoismes i tendreses. Brots de vida trasplantats al paper, a l’escenari o a una pantalla de cinema.

Aquesta representació es va fer al Young Vic Theatre London, un teatre situat al districte londinenc de Lambeth. David Lan ha estat el director artístic del teatre des de l’any 2000; aquesta Sala de Teatre té una capacitat de 420 persones i la seva configuració acostuma a variar depenent de les necessitats de cada producció, tal com vàrem poder comprovar en un vídeo que ens van oferir durant la mitja part de la representació; en realitat aquest Teatre va ser pensat per a una durada màxima de cinc anys, però s’ha convertit en permanent i a hores d’ara és un dels teatres més emblemàtics i trencadors de la capital londinenca.

Vàrem poder veure, una posada en escena molt original i atractiva pels espectadors que estan al mateix Teatre, però força difícil de filmar i de poder transmetre als espectadors dels cinemes, ja que l’espai escènic és central però alhora giratori; la dificultat més gran és que el gir de l’escenografia es realitza a una velocitat força elevada; tot l’habitatge dels protagonistes està a la vista, sala d’estar, dormitoris, quart de bany….. gairebé transparent amb els mínims mobles, tan sols per marcar els espais.

Però el més important d’aquest “Un tramvia anomenat desig”, són les interpretacions. Nosaltres per tal de no comparar amb d’altres versions que ja hem vist, hem intentat fer un “RESET” i oblidar-nos quasi del tot, de les interpretacions que hem pogut veure, com la de Marlon Brando i Vivien Leigh a la conegudíssima pel·lícula que va dirigir Elia Kazan…. o les de Roberto Alamo i Vicky Peña, a la producció teatral, que va dirigir Mario Gas, l’any 2011. (veure la cronica)…. o més lluny encara, a l’Emma Vilarasau al Teatre Romea, dirigida per Manel Dueso l’any 2000.

GILLIAN ANDERSON – VANESSA KIRBY

Sense voler menystenir totes aquestes visions de la mateixa obra, crec sincerament que les actuacions de GILLIAN ANDERSON (Blanche DuBois) i BEN FOSTER ( Stanley Kowalski), són les millors que hem vist mai, encara que al principi haig de dir que la veu cridanera de Gillian Anderson, ens va fer patir una mica; a la segona part li vaig perdonar “tot” i els que estàvem veient la representació vàrem caure rendits als seus peus. Una actuació sublim, que ens va deixar literalment clavats a les butaques.

Ben Foster

La resta d’actuacions, totes elles, són per sucar-hi pa, a un nivell d’excel·lència difícil de veure en qualsevol escenari, destacant en un dels papers principals, l’actriu VANESA KIRBY en el paper de la senyora Kowalski.

La Direcció de BENEDICT ANDREWS del conjunt de l’espectacle (posada en escena, música, escenografia i resta d’actuacions) el valorem amb la màxima qualificació “voltaire” de 5 cargols. Quant ens agradaria veure en directe aquesta producció a un Teatre de Catalunya !!!

A la finalització de la representació, força públic de la Sala de cinema vàrem començar a aplaudir, com si els actors ens poguessin escoltar…. i és que la sensació de “Teatre filmat” no la vàrem tenir en cap moment.

Si algun cop posen a la venda, aquesta filmació en DVD, anirem ràpidament a comprar-la.

Us recomano als “Teatraires” que no us deixeu perdre les dues representacions que encara es podran veure aquesta temporada.

Autor : TENNESSEE WILLIAMS

Direcció:  BENEDICT ANDREWS

 Blanche DuBois:  GILLIAN ANDERSON / Stanley Kowalski:  BEN FOSTER / Eunice Hubbel:  CLARE BURT / Mexican Woman:  LACHELE CARL / Steve:  BRANWELL DONAGHEY / Young Collector:  OTTO FARRANT / Doctor:  NICHOLAS GECKS / Pablo:  TROY GLASGOW / Nurse:  STEPHANIE JACOB / Harold Mitchell (Mitch):  COREY JOHNSON / Stella Kowalski:  VANESSA KIRBY / Woman:  CLAIRE PREMPEH

 Escenografia :  MAGDA WILLI / Vestuari: VICTORIA BEHR / Il.luminació:  JON CLARK / Disseny de So : PAUL ARDITTI / Musica: ALEX BARANOWSKI / Assistent de Direcció : NATASHA NIXON