En quant vàrem veure que Daniel Veronese, s’havia fet càrrec de l’adaptació del text i també de la direcció de l’obra CENA CON AMIGOS, que s’estrenava al Tantarantana dimecres passat, no ens ho vàrem pensar ni dos segons; Daniel Veronese no ens ha decebut mai i per sort hem vist un munt de muntatges teatrals en el que participava. Evidentment aquesta vegada no podia ser menys i la seva direcció ens ha tornat a deixar impressionats.
Però, està clar que per molt bon director que sigui, sense un bon text, és difícil que aconsegueixi resultats realment positius i val a dir que aquest text, escrit pel reconegut dramaturg nord-americà Donald Margulies, és esplèndid i es compren fàcilment el perquè amb aquest text, va aconseguir el Premi Pullitzer l’any 2000; a mes a més, l’obra va ser adaptada en una pel·lícula per TV en 2001 i també va aconseguir ser nominada a dos premis Emmy, incloent-hi la millor Pel·lícula per a Televisió.
Tot comença amb un simple sopar entre amics, com tants, compartint anècdotes, records comuns i viatges. Però en aquesta ocasió la notícia de la ruptura d’una de les parelles comença a esquerdar la típica serenitat de les famílies econòmicament acomodades, aburgesades i existencialment satisfetes. Els efectes de la dissolució matrimonial generen que tot el que semblava al seu lloc i era tranquil·litzador s’esquerdi.
Ens va agradar molt la capacitat de síntesi per tractar el tema de la parella, a través de la relació entre dues parelles amigues…. i en poc més d’una hora, poder reflectir les característiques principals de les diverses relacions que es poden establir entre ells …. amistat, amor, tendresa, passió…. i que malauradament es poden transformar ràpidament en incomprensió i fins i tot en odi, quan apareix un conflicte en una de les parelles, molt sovint creat per una infidelitat.
Aquest fet també pot arribar a ocasionar en la parella aliena al conflicte, l’obligació a posicionar-se en certa manera, a favor d’un dels dos amics, sense tenir tots els elements per valorar realment el que ha passat i el perquè, així com l’actitud dels seus amics davant d’aquesta nova situació; aquest sotrac en la relació d’amistat entre les dues parelles, pot ocasionar conflicte també en l’altra parella, la que teòricament està ben consolidada ….i es comenci a qüestionar la força del seu propi matrimoni i a valorar si s’està entrant en una rutina, que els fa en realitat infeliços.
Cena con amigos ens parla d’una realitat que sorprèn per la seva veritat, per la mirada sobre cadascun dels personatges, on es pot viure i reconèixer la solitud de cadascun, la seva necessitat, la seva dificultat, confirmant-nos que el comportament de l’ésser humà està ple de laberints d’emocions i contradiccions i és difícil de jutjar.
La posada en escena és atractiva, i una de les raons és que els personatges sempre estan a escena, encara que no actuïn; quan no ho fan, resten asseguts en un lateral de l’escenari esperant la seva propera entrada en l’acció de l’argument; s’utiliza el flashback, per retornar des del present al passat, on podrem entendre segurament el com i perquè va començar aquesta relació entre els quatre amics, per immediatament després, viatjar al futur i veure en el desenllaç, el possible futur d’ambdues parelles.
Les interpretacions dels actors d’aquesta companyia andalusa, estan molt treballades i ens van agradar força, encara que al principi, segurament costa acostumar-se una mica als talls bruscs d’algunes de les interpretacions, forçades voluntàriament pel director, per tal de canviar de registre o d’escena i aconseguir així la màxima agilitat del muntatge.
Aquesta versió teatral es va estrenar el 2013 a la Feria de Palma del Río, on la crítica i el públic la van destacar com el millor espectacle, ha participat en els festivals de Galícia, Canàries, Extremadura, Almagro, Saragossa, i va fer temporada també a Madrid el mateix any.
Si us agrada el bon Teatre, jo no me la perdria; es representarà al Tantarantana fins a l’1 de febrer.
CENA CON AMIGOS
Autor: Donald Margulies
Direcció i versió: Daniel Veronese
Intèrprets: May Pascual, Gloria López, José Olmo, Orencio Ortega
Traducció: Susana Groisman / Disseny d’Il·luminació: Jose Manuel Guerra / Disseny d’Escenografia: Ana Garay / Disseny de Vestuari: Carmen de Giles
GLORIA LÓPEZ PRODUCCIONES (Andalusia)
Hoola!
CENA CON AMIGOS ens va cridar l’atenció pel director Veronese, i realment val la pena arribar-se al Tantarantana: tenint un bon text dramàtic és qüestió de direcció i interpretació, i tot plegat queda ben arrodonit, personalment m’agrada molt l’actriu Gloria López perquè mostra des del registre més còmic al més dramàtic.
Escenografia senzilla i ben aprofitada. Bona obra per qui agrada el teatre de proximitat, mirall de les nostre emocions, reaccions…els canvis dels nostres amics a vegades poden provocar-nos reaccions que ni havíem pensat, com passa a la parella d’amics que els agrada tant cuinar…
Com acaba l’obra?
Efectivament les relacions amb amics o d’altres parelles amigues, poden influir molt en les nostres vides, com passa en aquest cas.
El desenllaç d’aquesta proposta teatral, crec jo, és reflectir que res, és el que sembla a priori… la primera de les parelles protagonistes, (la que trenca solament començar la representació.), és la que sembla més infeliç per aquest trencament inesperat, però la realitat és que amb aquest trencament poden refer les seves vides i començar dues relacions de parella diferents i aconseguir el més semblant a la felicitat.
En canvi, la segona parella, la que està més consolidada, s’adona que ha entrat en una rutina que de ben segur els portarà a la infelicitat ….. i precisament s’adonen a conseqüència del reflex que li ofereix el “mirall” de la relació amb la parella amiga.
Moltes vegades, obres com aquesta passen desapercebudes a la nostra cartellera, perquè no poden ser prou promocionades. Aquesta és una d’elles; es tracta d’un bombonet teatral.
Una abraçada
Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar