– Concert OBC (7/16) – Cinema – EL SENYOR DELS ANELLS – la fraternitat de l’anell (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 11/01/2015

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 01-imp

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 03-imp

On es troba el “Voltaire” ???

Fa molts anys que acudim als concerts matinals del diumenge, de l’OBC, i us asseguro que mai havíem vist un ambient mes il·lusionant com el matí del passat diumenge 11 de gener.

La mitjana d’edat va caure en picat dels 50/60 als 20/30 anys i les cares de satisfacció durant l’entreacte i a la sortida eren per haver-les gravat en vídeo. És arriscat creure que aquest és l’únic camí per apropar la música simfònica a les noves generacions, però crec sincerament que aquests tipus de concerts més populars, haurien de programar-se a partir d’ara, també en pròximes temporades.

Dos concerts (dissabte i diumenge) amb les 3.200 entrades exhaurides i molta gent que es va quedar amb les ganes de poder adquirir localitats. Es notava en l’ambient una il·lusió desbordant per assistir a un esdeveniment de tal magnitud per primera vegada.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 06-imp

Mai la música de cinema no s’havia apropat tant a l’òpera, al poema simfònic i a l’èpica de les grans històries. Amb el recurs wagnerià del leitmotiv portat a l’extrem –amb desenes de temes musicals breus associats a determinats personatges–, Howard Shore ens acompanya a la recerca de l’anell.

Amb la trilogia d’El Senyor dels Anells, Howard Shore es va endur tres Oscar. El primer, precisament, per la música de La Fraternitat de l’Anell, la pel·lícula que encetava la sèrie. La moderació de Gandalf, la maldat de Mordor, la ingenuïtat dels hobbits, la força de Boromir i d’Aragorn, la crueltat de Sauron, la lleugeresa dels elfs, etc. Tots i cadascun dels personatges estan descrits magistralment en aquest gran poema orquestral, incloent-hi l’anell del poder, que, com no podia ser d’una altra manera, té el seu propi tema musical.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 07-imp

L’escenari de l’Auditori com ja sabeu és immens i aquesta vegada va quedar petit, perquè més persones no hi cabien pas; l’OBC al complet i segurament amb reforços de músics que són cridats per ocasions especials, tres cors omplien les grades del fons:

– Cor infantil de l’Orfeó Catalàl'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 10-imp

– Cor jove de l’Orfeó Català

– Cor jove dels Païssos Catalans

Vàrem poder veure la pel·lícula sencera, amb el so ambient i veus, però exclosa la música, que va ser interpretada en directe per l’orquestra OBC i els cors, així com la soprano Clara Sanabras, que sembla, és la que acostuma a cantar en tots els concerts que es fan arreu del món d’aquest concert tan especial.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 08-impl'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 09-imp

Cal també destacar, la interpretació magnifica d’Alba Valdivieso, solista del Cor Infantil de l’Orfeó Català, que ens va arribar a posar la pell de gallina. L’orquestra, que sona cada dia millor, aquesta vegada va estar dirigida pel mestre Shih-Hung Young.

Un espectacle musical i cinematogràfic en el que vàrem vibrar moltíssim, principalment pel mateix concert, també per la pel·lícula, però sobretot per l’ambient e il·lusió increïble que es va respirar durant les quasi 4 hores que va durar la sessió, ja que sortíem de l’Auditori a 3/4 de tres de la tarda, amb molt poques desercions.

OBCanell4OBCanells3

.

.

 

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Shih-Hung Young, director
Clara Sanabras, soprano / Alba Valdivieso, solista del Cor Infantil de l’Orfeó Català
Cor Infantil de l’Orfeó Català / Cor Jove de l’Orfeó Català / Cor Jove dels Països Catalans
2015/01/img_0056.jpg

Cargols “El senyor dels anells”

 

2 pensaments sobre “– Concert OBC (7/16) – Cinema – EL SENYOR DELS ANELLS – la fraternitat de l’anell (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 11/01/2015

  1. Josep Olivé

    Gràcies per aquest apunt. Vaig viure pràcticament les mateixes sensacions i estic completament d’acord en que han de sovintejar molt més aquets tipus de concerts. És obvi que els que freqüentem l’Auditori ens varem sentir “rodejats” per un personal molt jove i en la seva gran majoria entusiasta de la saga literaria i/o cinematogràfica dels anyells, i com de contagiós és aquest entusiasme. Puc donar fer de que al meu voltant hi havien persones que devien saber el pare i la mare de tots els infinits noms que sortien en els crèdits al final del film, però és que alhora estaven enlluernats (al.lucinats, en el seu llenguatge, jeje) de poder escoltar la música de la “seva” pel.licula de la manera que la van sentir, és a dir, en viu i en directe. I això va fer que una pel.licula que jo mateix havia vist en quan es va estrenar i que em va passar sense pena ni gloria, la veies amb molt més bons ulls aquest diumenge. És a dir, que podriem dir que va haver-hi un “intercanvi” de experiències entre el públic: molts van descubrir (o redescubrir) que tenien una orquestra prou bona i el que representa sensorialment i acústicament escoltar la música de la seva pel.licula interpretada per una orquestra de carn i ossos i d’altres varem redescubrir les bondats d’un fascinant relat i una gran pel.licula. I afegir l’enorme curiositat de que el format concert-pel.licula em va fer valorar moltíssim més el material musical que no pas en una visió en cine convencional. És, si més no, curiós i a tenir en compte.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      La teva descripció del que va passar l’altre dia al concert, reflecteix molt més exactament que tot el meu apunt, el que vàrem poder “viure” el passat diumenge a l’Auditori.

      El cert és que quan anem al cinema, moltes vegades no ens adonem que la banda sonora musical té una importància importantíssima en qualsevol pel·lícula. En el cas que ens ocupa “El senyor dels Anells”, d’entrada el que ens atrau més, és segurament l’espectacularitat de les imatges, o inclús l’argument d’aquestes aventures farcides de fantasia i màgia; a la fi, es tracta d’un conte per totes les edats.

      Però un cop vista la pel·lícula, una o diverses vegades, un dels aspectes que més resten a la nostra memòria, és precisament la banda sonora, que escoltada per separat, té una qualitat extraordinària.

      Per mi també, va ser molt agradable, veurem rodejat de gent jove i comprovar com al·lucinaven de veure interpretar en directe una de les seves músiques de capçalera, per l’orquestra Nacional de Catalunya; en finalitzar el concert, pels comentaris de molts joves em vaig adonar que alguns no havien escoltat mai l’OBC en directe i que no eren conscients de la qualitat de l’orquestra que tenim la sort de poder escoltar, quan ens bé de gust, molt prop de casa nostre.

      Gràcies Josep per comentar. Una abraçada.

      M'agrada

      Respon

Respon a Miquel Gascon Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.