– Concert OBC (7/16) – Cinema – EL SENYOR DELS ANELLS – la fraternitat de l’anell (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 11/01/2015

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 01-imp

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 03-imp

On es troba el “Voltaire” ???

Fa molts anys que acudim als concerts matinals del diumenge, de l’OBC, i us asseguro que mai havĂ­em vist un ambient mes il·lusionant com el matĂ­ del passat diumenge 11 de gener.

La mitjana d’edat va caure en picat dels 50/60 als 20/30 anys i les cares de satisfacciĂł durant l’entreacte i a la sortida eren per haver-les gravat en vĂ­deo. És arriscat creure que aquest Ă©s l’Ășnic camĂ­ per apropar la mĂșsica simfĂČnica a les noves generacions, perĂČ crec sincerament que aquests tipus de concerts mĂ©s populars, haurien de programar-se a partir d’ara, tambĂ© en prĂČximes temporades.

Dos concerts (dissabte i diumenge) amb les 3.200 entrades exhaurides i molta gent que es va quedar amb les ganes de poder adquirir localitats. Es notava en l’ambient una il·lusiĂł desbordant per assistir a un esdeveniment de tal magnitud per primera vegada.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 06-imp

Mai la mĂșsica de cinema no s’havia apropat tant a l’ĂČpera, al poema simfĂČnic i a l’ùpica de les grans histĂČries. Amb el recurs wagneriĂ  del leitmotiv portat a l’extrem –amb desenes de temes musicals breus associats a determinats personatges–, Howard Shore ens acompanya a la recerca de l’anell.

Amb la trilogia d’El Senyor dels Anells, Howard Shore es va endur tres Oscar. El primer, precisament, per la mĂșsica de La Fraternitat de l’Anell, la pel·lĂ­cula que encetava la sĂšrie. La moderaciĂł de Gandalf, la maldat de Mordor, la ingenuĂŻtat dels hobbits, la força de Boromir i d’Aragorn, la crueltat de Sauron, la lleugeresa dels elfs, etc. Tots i cadascun dels personatges estan descrits magistralment en aquest gran poema orquestral, incloent-hi l’anell del poder, que, com no podia ser d’una altra manera, tĂ© el seu propi tema musical.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 07-imp

L’escenari de l’Auditori com ja sabeu Ă©s immens i aquesta vegada va quedar petit, perquĂš mĂ©s persones no hi cabien pas; l’OBC al complet i segurament amb reforços de mĂșsics que sĂłn cridats per ocasions especials, tres cors omplien les grades del fons:

– Cor infantil de l’OrfeĂł CatalĂ l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 10-imp

– Cor jove de l’OrfeĂł CatalĂ 

– Cor jove dels PaĂŻssos Catalans

VĂ rem poder veure la pel·lĂ­cula sencera, amb el so ambient i veus, perĂČ exclosa la mĂșsica, que va ser interpretada en directe per l’orquestra OBC i els cors, aixĂ­ com la soprano Clara Sanabras, que sembla, Ă©s la que acostuma a cantar en tots els concerts que es fan arreu del mĂłn d’aquest concert tan especial.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 08-impl'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 09-imp

Cal tambĂ© destacar, la interpretaciĂł magnifica d’Alba Valdivieso, solista del Cor Infantil de l’OrfeĂł CatalĂ , que ens va arribar a posar la pell de gallina. L’orquestra, que sona cada dia millor, aquesta vegada va estar dirigida pel mestre Shih-Hung Young.

Un espectacle musical i cinematogrĂ fic en el que vĂ rem vibrar moltĂ­ssim, principalment pel mateix concert, tambĂ© per la pel·lĂ­cula, perĂČ sobretot per l’ambient e il·lusiĂł increĂŻble que es va respirar durant les quasi 4 hores que va durar la sessiĂł, ja que sortĂ­em de l’Auditori a 3/4 de tres de la tarda, amb molt poques desercions.

OBCanell4OBCanells3

.

.

 

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Shih-Hung Young, director
Clara Sanabras, soprano / Alba Valdivieso, solista del Cor Infantil de l’Orfeó Català
Cor Infantil de l’OrfeĂł CatalĂ  / Cor Jove de l’OrfeĂł CatalĂ  / Cor Jove dels PaĂŻsos Catalans
2015/01/img_0056.jpg

Cargols “El senyor dels anells”

 

2 pensaments a “– Concert OBC (7/16) – Cinema – EL SENYOR DELS ANELLS – la fraternitat de l’anell (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 11/01/2015

  1. Josep Olivé

    GrĂ cies per aquest apunt. Vaig viure prĂ cticament les mateixes sensacions i estic completament d’acord en que han de sovintejar molt mĂ©s aquets tipus de concerts. És obvi que els que freqĂŒentem l’Auditori ens varem sentir “rodejats” per un personal molt jove i en la seva gran majoria entusiasta de la saga literaria i/o cinematogrĂ fica dels anyells, i com de contagiĂłs Ă©s aquest entusiasme. Puc donar fer de que al meu voltant hi havien persones que devien saber el pare i la mare de tots els infinits noms que sortien en els crĂšdits al final del film, perĂČ Ă©s que alhora estaven enlluernats (al.lucinats, en el seu llenguatge, jeje) de poder escoltar la mĂșsica de la “seva” pel.licula de la manera que la van sentir, Ă©s a dir, en viu i en directe. I aixĂČ va fer que una pel.licula que jo mateix havia vist en quan es va estrenar i que em va passar sense pena ni gloria, la veies amb molt mĂ©s bons ulls aquest diumenge. És a dir, que podriem dir que va haver-hi un “intercanvi” de experiĂšncies entre el pĂșblic: molts van descubrir (o redescubrir) que tenien una orquestra prou bona i el que representa sensorialment i acĂșsticament escoltar la mĂșsica de la seva pel.licula interpretada per una orquestra de carn i ossos i d’altres varem redescubrir les bondats d’un fascinant relat i una gran pel.licula. I afegir l’enorme curiositat de que el format concert-pel.licula em va fer valorar moltĂ­ssim mĂ©s el material musical que no pas en una visiĂł en cine convencional. És, si mĂ©s no, curiĂłs i a tenir en compte.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      La teva descripciĂł del que va passar l’altre dia al concert, reflecteix molt mĂ©s exactament que tot el meu apunt, el que vĂ rem poder “viure” el passat diumenge a l’Auditori.

      El cert Ă©s que quan anem al cinema, moltes vegades no ens adonem que la banda sonora musical tĂ© una importĂ ncia importantĂ­ssima en qualsevol pel·lĂ­cula. En el cas que ens ocupa “El senyor dels Anells”, d’entrada el que ens atrau mĂ©s, Ă©s segurament l’espectacularitat de les imatges, o inclĂșs l’argument d’aquestes aventures farcides de fantasia i mĂ gia; a la fi, es tracta d’un conte per totes les edats.

      PerĂČ un cop vista la pel·lĂ­cula, una o diverses vegades, un dels aspectes que mĂ©s resten a la nostra memĂČria, Ă©s precisament la banda sonora, que escoltada per separat, tĂ© una qualitat extraordinĂ ria.

      Per mi tambĂ©, va ser molt agradable, veurem rodejat de gent jove i comprovar com al·lucinaven de veure interpretar en directe una de les seves mĂșsiques de capçalera, per l’orquestra Nacional de Catalunya; en finalitzar el concert, pels comentaris de molts joves em vaig adonar que alguns no havien escoltat mai l’OBC en directe i que no eren conscients de la qualitat de l’orquestra que tenim la sort de poder escoltar, quan ens bĂ© de gust, molt prop de casa nostre.

      Gràcies Josep per comentar. Una abraçada.

      Respon

Deixa un comentari