On es troba el “Voltaire” ???
Fa molts anys que acudim als concerts matinals del diumenge, de l’OBC, i us asseguro que mai havĂem vist un ambient mes il·lusionant com el matĂ del passat diumenge 11 de gener.
La mitjana d’edat va caure en picat dels 50/60 als 20/30 anys i les cares de satisfacciĂł durant l’entreacte i a la sortida eren per haver-les gravat en vĂdeo. Ăs arriscat creure que aquest Ă©s l’Ășnic camĂ per apropar la mĂșsica simfĂČnica a les noves generacions, perĂČ crec sincerament que aquests tipus de concerts mĂ©s populars, haurien de programar-se a partir d’ara, tambĂ© en prĂČximes temporades.
Dos concerts (dissabte i diumenge) amb les 3.200 entrades exhaurides i molta gent que es va quedar amb les ganes de poder adquirir localitats. Es notava en l’ambient una il·lusiĂł desbordant per assistir a un esdeveniment de tal magnitud per primera vegada.
Mai la mĂșsica de cinema no sâhavia apropat tant a lâĂČpera, al poema simfĂČnic i a lâĂšpica de les grans histĂČries. Amb el recurs wagneriĂ del leitmotiv portat a lâextrem âamb desenes de temes musicals breus associats a determinats personatgesâ, Howard Shore ens acompanya a la recerca de lâanell.
Amb la trilogia dâEl Senyor dels Anells, Howard Shore es va endur tres Oscar. El primer, precisament, per la mĂșsica de La Fraternitat de lâAnell, la pel·lĂcula que encetava la sĂšrie. La moderaciĂł de Gandalf, la maldat de Mordor, la ingenuĂŻtat dels hobbits, la força de Boromir i dâAragorn, la crueltat de Sauron, la lleugeresa dels elfs, etc. Tots i cadascun dels personatges estan descrits magistralment en aquest gran poema orquestral, incloent-hi lâanell del poder, que, com no podia ser dâuna altra manera, tĂ© el seu propi tema musical.
L’escenari de l’Auditori com ja sabeu Ă©s immens i aquesta vegada va quedar petit, perquĂš mĂ©s persones no hi cabien pas; l’OBC al complet i segurament amb reforços de mĂșsics que sĂłn cridats per ocasions especials, tres cors omplien les grades del fons:
– Cor infantil de l’OrfeĂł CatalĂ 
– Cor jove de l’OrfeĂł CatalĂ
– Cor jove dels PaĂŻssos Catalans
VĂ rem poder veure la pel·lĂcula sencera, amb el so ambient i veus, perĂČ exclosa la mĂșsica, que va ser interpretada en directe per l’orquestra OBC i els cors, aixĂ com la soprano Clara Sanabras, que sembla, Ă©s la que acostuma a cantar en tots els concerts que es fan arreu del mĂłn d’aquest concert tan especial.
Cal tambĂ© destacar, la interpretaciĂł magnifica d’Alba Valdivieso, solista del Cor Infantil de lâOrfeĂł CatalĂ , que ens va arribar a posar la pell de gallina. L’orquestra, que sona cada dia millor, aquesta vegada va estar dirigida pel mestre Shih-Hung Young.
Un espectacle musical i cinematogrĂ fic en el que vĂ rem vibrar moltĂssim, principalment pel mateix concert, tambĂ© per la pel·lĂcula, perĂČ sobretot per l’ambient e il·lusiĂł increĂŻble que es va respirar durant les quasi 4 hores que va durar la sessiĂł, ja que sortĂem de l’Auditori a 3/4 de tres de la tarda, amb molt poques desercions.
.
.
ORQUESTRA SIMFĂNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Shih-Hung Young, director
Clara Sanabras, soprano /Â Alba Valdivieso, solista del Cor Infantil de lâOrfeĂł CatalĂ
Cor Infantil de l’OrfeĂł CatalĂ /Â Cor Jove de l’OrfeĂł CatalĂ /Â Cor Jove dels PaĂŻsos Catalans
Cargols “El senyor dels anells”
GrĂ cies per aquest apunt. Vaig viure prĂ cticament les mateixes sensacions i estic completament d’acord en que han de sovintejar molt mĂ©s aquets tipus de concerts. Ăs obvi que els que freqĂŒentem l’Auditori ens varem sentir “rodejats” per un personal molt jove i en la seva gran majoria entusiasta de la saga literaria i/o cinematogrĂ fica dels anyells, i com de contagiĂłs Ă©s aquest entusiasme. Puc donar fer de que al meu voltant hi havien persones que devien saber el pare i la mare de tots els infinits noms que sortien en els crĂšdits al final del film, perĂČ Ă©s que alhora estaven enlluernats (al.lucinats, en el seu llenguatge, jeje) de poder escoltar la mĂșsica de la “seva” pel.licula de la manera que la van sentir, Ă©s a dir, en viu i en directe. I aixĂČ va fer que una pel.licula que jo mateix havia vist en quan es va estrenar i que em va passar sense pena ni gloria, la veies amb molt mĂ©s bons ulls aquest diumenge. Ăs a dir, que podriem dir que va haver-hi un “intercanvi” de experiĂšncies entre el pĂșblic: molts van descubrir (o redescubrir) que tenien una orquestra prou bona i el que representa sensorialment i acĂșsticament escoltar la mĂșsica de la seva pel.licula interpretada per una orquestra de carn i ossos i d’altres varem redescubrir les bondats d’un fascinant relat i una gran pel.licula. I afegir l’enorme curiositat de que el format concert-pel.licula em va fer valorar moltĂssim mĂ©s el material musical que no pas en una visiĂł en cine convencional. Ăs, si mĂ©s no, curiĂłs i a tenir en compte.
La teva descripciĂł del que va passar l’altre dia al concert, reflecteix molt mĂ©s exactament que tot el meu apunt, el que vĂ rem poder “viure” el passat diumenge a l’Auditori.
El cert Ă©s que quan anem al cinema, moltes vegades no ens adonem que la banda sonora musical tĂ© una importĂ ncia importantĂssima en qualsevol pel·lĂcula. En el cas que ens ocupa “El senyor dels Anells”, d’entrada el que ens atrau mĂ©s, Ă©s segurament l’espectacularitat de les imatges, o inclĂșs l’argument d’aquestes aventures farcides de fantasia i mĂ gia; a la fi, es tracta d’un conte per totes les edats.
PerĂČ un cop vista la pel·lĂcula, una o diverses vegades, un dels aspectes que mĂ©s resten a la nostra memĂČria, Ă©s precisament la banda sonora, que escoltada per separat, tĂ© una qualitat extraordinĂ ria.
Per mi tambĂ©, va ser molt agradable, veurem rodejat de gent jove i comprovar com al·lucinaven de veure interpretar en directe una de les seves mĂșsiques de capçalera, per l’orquestra Nacional de Catalunya; en finalitzar el concert, pels comentaris de molts joves em vaig adonar que alguns no havien escoltat mai l’OBC en directe i que no eren conscients de la qualitat de l’orquestra que tenim la sort de poder escoltar, quan ens bĂ© de gust, molt prop de casa nostre.
Grà cies Josep per comentar. Una abraçada.