Feia mig any que no trepitjàvem la Sala FlyHard, encara que val a dir que durant l’any 2014 en aquesta Sala vàrem poder veure 3 produccions, de les quals destaquem LA POLS a l’abril del 2014. Encara que a hores d’ara no anem a veure tot el que es representa, com si fèiem a ulls clucs a l’època d’en Jordi Casanova, a aquesta Sala li tenim una especial estimació pels bons moments que hem pogut viure teatralment en aquest petit espai.

Tornem a la FlyHard, perquè amics teatraires ens han recomanat veure la proposta de la dramaturga Clàudia Cedó que ha escrit i que ara dirigeix; es tracta de “TORTUGUES o la desacceleració de les partícules“.

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.

Val a dir que ens ho hem passat molt bé, amb aquest text fantasiós i una mica inversemblant, però que teatralment funciona molt bé, perquè tracta temes d’avui en dia i que alguns ens toca de prop, l’estrès de la vida a una gran ciutat i l’intent de solucionar-ho buscant la vida més tranquil·la a una petita població… la relació de parella que a vegades funciona més bé quan els caràcters dels dos són l’antítesi; en canvi, aspectes com l’experimentació en humans de nous fàrmacs, semblen a priori, més llunyans de la realitat, però no és així, encara que sembla que sigui un tema tabú del qual no es vol parlar.

Tots aquests aspectes que he anomenat, són tractats en aquesta producció en clau de comèdia, amb un humor ben mesurat i sense caure en la vulgaritat; però aquest humor no destorba pas alhora d’exposar la trama de l’argument, amb tota la seca cruesa, fent aparèixer aspectes desagradables d’alguns éssers humans, com són el desig de triomfar, sense aturador, sigui com sigui i sense cap mena d’escrúpols, l’explotació d’altres persones sense el seu coneixement per tal d’aconseguir objectius molt particulars….. i també tracta molt acuradament, la manipulació de la parella. Per altra banda, el text vol retre un homenatge a l’amor de veritat, el de debò.

El que mes ens va agradar, és com l’autora aconsegueix que els quatre personatges interaccionen davant nostre en el mateix espai teatral i alhora, encara que ells “no es veuen físicament” perquè ocupen aquest espai (el seu dormitori) en moments diferents. Escenes molt reeixides teatralment parlant, com quan els quatre personatges es fiquen al llit al mateix temps….. i es desitgen “bona nit”. Una filigrana, el encabir als quatre personatges en el mateix lloc físic i en moments teòricament diferents, però que l’espectador els veu fusionats. És potser el més sorprenent i encertat d’aquesta proposta.

Les interpretacions força aconseguides i és que crec, és molt difícil enganyar a l’espectador quan estan interpretant els seus papers a un parell de pams de les seves cares. De totes maneres voldria felicitar a Dani Arrebola, per la seva interpretació en el paper principal d’aquest text, especialment a la primera part quan el personatge encara està estressat i insegur, en tot el que fa. Una interpretació “brutal”, que solament per ella, paga la pena anar aquesta vegada a veure aquesta TORTUGUES a la FlyHard.

Text i Direcció::Clàudia Cedó

Repartiment: Dani Arrebola – Alícia Puertas – Àlex Brull – Clara Cols

Música original: Àlex Torío / Escenografia: Elisenda Pérez / Vestuari: Iztok Hrga / Disseny d’il.luminació i So: Xavi Gardés i Lluís Robirola