– Teatre – L’AVAR de Molière (🐌🐌🐌🐌) – Miquel Gallardo – Teatre La Vilella

Vàrem descobrir l’extraordinària feina de Miquel Gallardo al març del 2011, gràcies al fet que vam fer cas a una recomanació d’un seguidor d’aquest Blog; l’espectacle que vàrem veure llavors, va ser “DON JUAN, memòria amarga de mi“…. i ens va enamorar la seva interpretació i la màgia que desprèn en la manipulació de titelles gegants. Ho recordem com si fos ara i això que ja han passat gairebé tres anys. Ens agradaria veure aquest espectacle de nou i des d’aquest petit racó li voldríem demanar a ell i als programadors, que ho tornin a repescar, perquè espectacles amb la qualitat d’aquest, els podríem comptar amb els dits d’una mà.

Per sort, a l’Abril del 2014, el Teatre La Vilella, va creure en la seva feina i juntament amb ell vàrem programar un nou espectacle… “DIAGNÒSTIC: HAMLET“, que ens va re confirmar que Miquel Gallardo, avui en dia és el millor exponent d’aquest tipus de Teatre.

Teatre, sí, …. perquè no es tracta pas d’un espectacle únicament de titelles, encara que una de les característiques de les seves interpretacions, és utilitzar-les amb una mestria brutal, per tal d’explicar-nos les seves històries.

Ahir, 8 de gener 2015, vàrem assistir a l’estrena d’una nova versió de l’espectacle “L’AVAR de Molière” i també al Teatre La Vilella, ara produït per la Companyia Pelmànec, amb la col·laboració de Tàbola Rassa.

L’any 2000, Miquel Gallardo, Olivier Benoit i Jordi Bertran, quan formaven part de la companyia Tàbola Rassa, van crear L’AVAR, una hilarant i original versió de l’obra de Molière en la que se substituïa l’or, com a riquesa que el protagonista ansiava i acumulava, per l’aigua. Els personatges eren aixetes, cantis, tubs, ampolles, i el text, una actualització divertida, punyent i àcida que ens remetia aleshores a una actualitat cada vegada més preocupant pel que fa a la gestió i protecció dels recursos hídrics del nostre planeta.

La primera versió va ser un èxit absolut, ja que va ser representada per la companyia Tàbola Rassa centenars de vegades, tant a l’Estat Espanyol, com a diferents països d’Europa i sud Amèrica, obtenint el reconeixement a través de l’obtenció de diferents premis… com per exemple, a Belo Horizonte-Brasil 2003, Palma de Mallorca 2003, Zàgreb-Croàcia 2005, Ostrava-República Txeca 2005.

Quasi quinze anys després de la seva estrena, l’espectacle torna a presentar-se a Catalunya de la mà de la Compayia Pelmànec però amb els mateixos directors protagonistes darrere del projecte: Miquel Gallardo amb la col·laboració d’Olivier Benoit.

L’avarícia defineix Harpagon. Usurer i especulador, sense amics, ningú no estima aquest vell. El seu desig per Marina, una joveneta encisadora, amb qui es vol casar malgrat la seva pobresa, el farà encara més menyspreable i patètic davant la seva família. Sobretot quan descobreix que la seva pretesa està ja compromesa amb el seu fill Cleant. Però tot passa a un segon terme quan el vell se n’adona que algú li ha robat el seu “tressor”, El principal sospitós és Valeri, un jove criat que ha entrat al seu servei, i que està festejant secretament Elisa, la jove filla del vell avar, a la que vol casar amb un noble ric per aconseguir una bona dot.

Miquel Gallardo

Ha estat un plaer immens veure aquesta nova versió de L’AVAR de Molière, interpretat tan sols per dues persones que manipulen un munt d’objectes d’aigua, com poden ser tubs, ampolles, però sobretot AIXETES de diferents mides i formes… més modernes o més antigues, sofisticades o senzilles, però totes elles transformades en personatges al voltant de Harpagon, l’usurer que pretén retenir l’aigua per ell sol, com si és tractes del seu tresor secret, fora de l’abast de la resta d’aixetes que l’envolten, encara que aquestes, siguin “descendents” seus. El mateix Miquel Gallardo acompanyat d’en Miquel Nevado, manipulen amb mestria aquestes aixetes, convertides en autèntics personatges de ficció.

Però no tan sols les manipulen i creen una història del no-res, sinó que interpreten els dotze personatges amb diferents i múltiples veus….. i a diferència d’altres espectacles de “titelles”, els seus cossos i rostres, no s’amaguen pas, sinó tot el contrari, participant teatralment amb les seves expressions corporals i facials. A la poca estona, tot i veure aquesta manipulació d’objectes, no saps ben bé si mirar a les titelles/aixetes, o en canvi dedicar més atenció a la teatralitat dels dos actors.

El treball artístic i la interpretació de Miquel Gallardo, ens ha tornat a sorprendre i ens ha deixat de nou meravellats i amb ganes de veure mol més, del que, estic segur, és capaç de fer….. i és que l’espectacle es fa curt i no t’adones que ja han passat aproximadament 90 minuts. Feu-nos cas aquesta vegada, de debò…. NO us perdeu aquesta nova experiència de Teatre d’objectes. Es podrà veure al Teatre La Vilella, fins al 25 de gener.

This slideshow requires JavaScript.