Fa gairebé dos anys (març 2013) i en el mateix lloc, La Seca- espai Brossa‘, vàrem descobrir la companyia Dei Furbi, amb un espectacle que ens va sorprendre molt favorablement i que vàrem valorar amb 4 estrelles “Voltaires”…. es tractava de “La Flauta Màgica – variacions Dei Furbi”. Posteriorment aquesta producció va ser guanyadora del Premi Max 2014 a la millor obra musical.
La setmana pasada, ens vam acostar de nou a La Seca – espai Brossa, per veure el seu segon espectacle,TRILOGIA MOZART, evidenment també musical, en el que en poc mes d’un hora de duració (70′), ens presenten una versió molt “lliure” de ni mens ni menys que d’ una trilogia d’òperes de Mozart ( Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte).
La companyia Dei Furbi, sota la direcció de Gemma Beltran, continua la recerca d’un llenguatge escènic per apropar el món de l’òpera al gran públic i solament per això es mereix el nostre suport per aquesta tasca, gens fàcil. El treball físic i vocal dels seus cinc intèrprets, és sense cap mena de dubte …brutal, i solament veure la seva vitalitat d’entrades, sortides, canvi accelerat de personatges i de vestuaris, deixen a l’espectador bocabadat i extenuat, encara que aquests no es belluguin ni de la cadira. Però, és que a mes a més, tota aquesta activitat física esgotadora l’interpreten cantant a 5 veus diferents i a capel·la, sense cap mena de música d’acompanyament.
Aquesta coneguda trilogia va ser produïda poc abans de la revolució francesa amb un mateix propòsit: fer una crítica a la particular deshumanització que provoca l’ús i abús dels privilegis de l’aristocràcia. Al voltant de la narració d’aquesta atrevida proposta, giren uns personatges que s’agiten entre els extrems de la tragèdia i la comèdia.
Encara que les seves veus són magnifiques per un Musical, no es pot comparar (ni ells ho pretenen), amb les grans veus operístiques que podem escoltar en qualsevol Teatre d’Òpera. Es tracta d’una mena de Teatre Musical / Circ, en el que els cantants fan més de pallassos que d’una altra cosa.
El text de les àries més conegudes d’aquestes tres òperes han estat “traduïdes al català“, però malauradament salpebrades en excés amb referències al sexe més explícit, a un tipus de flamenc barruer o inclús a la actual política, cosa que segons el meu punt de vista, mes que apropar al públic a l’òpera, aquesta vegada els allunya, ja que en realitat s’aprofiten de la seva música, per cuinar un espectacle comercial, al gust d’un tipus de públic que segurament mai s’aproparan a un Teatre d’Òpera, almenys provocat per aquest espectacle.
Haig de valorar moltíssim la seva posada en escena, amb un enorme mirinyac, que es va transformant i del qual apareixen com per art de màgia els personatges. Segurament el millor d’aquest espectacle, que dóna espectacularitat al conjunt. També valorem la gran professionalitat dels seus intèrprets, tant per les seves veus com per l’enorme esforç físic, en una barreja de teatre i circ (cançons, equilibri i pallassos).
Malauradament el que menys em va agradar va ser l’espectacle en si; l’intent de resumir, encara que sigui en clau còmica i bufa, tres òperes en 70 minuts, és del tot impossible que surti un espectacle amb la qualitat mínima necessària. L’acumulació d’àries conegudes de Mozart, per molt belles que siguin aquestes, si són tan sols lligades mínimament amb un argument que a vegades arriba a ser força barruer, …. mes que un homenatge a Mozart, es tracta gairebé d’un insult a les músiques que va crear.
Sóc conscient que és difícil fer humor que arribi a tots els públics, per tal de què l’espectacle sigui rendible econòmicament, però crec que aquesta vegada, alguns dels gags arriben a assolir el mal gust i són força xarons.
La nostra valoració és en aquesta ocasió de tan sols tres estrelles, i això perquè valorem molt positivament les interpretacions i la posada en escena, que són realment extraordinàries. Així com l’anterior espectacle “La flauta màgica” ens va agradar molt, aquesta vegada, la sal gruixuda que s’ha aplicat en cuinar l’espectacle, ha destrossat un espectacle que a priori gaudia del nostre interès.
Dramatúrgia i direcció: Gemma Beltran
Intèrprets: Robert González, Queralt Albinyana, Anna Herebia , David Marcè i Albert Mora en alternança amb Marc Pujol
Ajudant de direcció: Boris Daussà / Arranjaments musicals: Paco Viciana / Coaching de veus: David Costa i Armand Grèbol / Il·luminació David Bofarull / Espai escènic i vestuari: Ramon Ivars i Gemma Beltran
