– Teatre – PRENDRE PARTIT (🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 02/01/2015

La nostra primera representació teatral del 2015, ha estat aquest PRENDRE PARTIT al Teatre Goya; una obra que en principi no estava dins de la nostra agenda, però que ens havien recomanat força des de diferents entorns. La veritat és que ens ha agradat més del que esperàvem, especialment pel text en el qual es basa, escrit per Ronald Harwood.

 Berlín, 1946, una ciutat destruïda com a conseqüència de la guerra. Destrucció, desorientació, mort; la fi d’una etapa. Assistim als prolegòmens i investigacions preparatòries per al judici que durà a terme la Comissió Anti-nazi per als Artistes. El comandant Steve Arnold rep l’encàrrec d’investigar les implicacions del director d’orquestra Wilheim Furtwängler acusat de col·laboracionisme amb el règim nazi durant la II Guerra Mundial.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2015/01/img_0500.jpg

L’obra vol abastar no tan sols el judici esmentat al director d’orquestra, sinó que posa davant dels espectadors la disjuntiva de fer de jurat sobre una acusació genèrica contra totes les persones que voluntàriament o no, van donar suport al règim d’Adolf Hitler. Potser encara va més enllà i aquesta situació molt concreta, vol ser una reflexió sobre les relacions entre l’art i la política, que sempre han existit, d’ençà que tenim coneixement de l’existència de la “cultura”, molt sovint sotmesa al poder polític.

Encara que sembli que el protagonista de la història, és el director d’orquestra Wilhelm Furtwängler, la realitat, és que el paper principal està en mans del Comandant Steve Arnold, que té el paper del desagradable acusador, però que a mesura que l’obra es desenvolupa, fa que els espectadors obtinguin una visió més objectiva per tal de valorar i “jutjar” les actituds davant del règim més terrible de la història.

Es pot conviure i fer els ulls closos, participant dins d’un estat que s’assassina a milions de persones ? La defensa de l’art, és suficient excusa, per a participar com a director en el concert d’aniversari de Hitler ? No hauria estat més coherent fer la mateixa tasca de defensa de l’art, des de l’exterior i no ser utilitzat pel règim com a símbol de la “cultura” del Tercer Reich ?

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2015/01/img_0499.jpg

D’en Josep Maria Pou, haig de dir, que valoro especialment l’elecció d’aquest text i en part la seva direcció; en canvi, la seva actuació, em va decebre força,    i no sé pas si era a causa d’alguna raó que desconec, però l’altre nit, va actuar tota l’estona amb els ulls gairebé closos i això li va treure en gran mesura l’excel·lent expressivitat que normalment posseeix a escena. En canvi, em va sorprendre molt favorablement Andrés Herrera, potser perquè havia llegit tot el contrari en les primeres crítiques que es van fer d’ell; ara, un cop ja han passat algunes setmanes, el paper de comandant, considero que és potser el millor que l’he vist interpretar mai; està realment extraordinari.

També ens va agradar força la interpretació d’en Sergi Torrecilla, en el paper del Tinent, que acompanya en tot moment al Comandant en el judici…. i la manera com va variant la seva valoració del músic que passa de l’atac més aferrissat, a la defensa activa, enfrontant-se inclús amb el seu superior; aquest canvi de registre, el treballa molt i fa que el seu personatge sigui totalment creïble.

La posada en escena, encara que no està malament, la vaig trobar un pèl avorrida, amb tantes entrades i sortides dels personatges per la banda dreta de l’escenari… i potser l’escenografia que no l’acompanyava gaire, també em va acabar cansant. Un encert, l’intercalar la música dels concerts dirigits pel mateix Furtwängler.

Ens va agradar l’elecció del text i el treball de Andrés Herrera i és per això valorem en tres estrelles aquesta producció, però ens va decebre una mica la posada en escena i sobretot la interpretació d’en Pou.

Curiosament, a la sortida, gairebé tothom continuava dialogant pel carrer amb el seu acompanyant, els pros i contres de l’actitud de “connivència” del director d’orquestra; poques vegades he vist que la polèmica continues força estona, ja fora de la sala, un cop acabada la representació. Sols per això, ja paga la pena haver assistit a aquesta representació. Teatre que fa pensar i que no tan sols és un divertiment, per tal de passar una bona estona.

Autor:  Ronald Harwood
Traducció:  Ernest Riera
Direcció:: Josep Maria Pou
Repartiment:  Andrés Herrera (Comandant  Steve Arnold) – Josep Maria Pou (Wilhelm Furtwängler) –  Sandra Monclús (Tamara Sachs) – Anna Alarcón (Emmi Straube) – Pepo Blasco (Helmuth Rode) – Sergi Torrecilla (Tinent David Wills)
Escenografia: Joan Sabaté – I.luminació:: David Pujol – Vestuari: María Araujo – Espai sonor: Polls – Caracterització:  Toni Santos
Producció:: Focus

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2015/01/img_0498.png

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a – Teatre – PRENDRE PARTIT (🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 02/01/2015

  1. Imma C. ha dit:

    Hoola!
    Ja fa molts dies que la vam veure, al principi. Ens feia una mica de por, però ens van agradar les interpretacions en general. El director i actor J.M.Pou fa un bon paper, veig que no coincidim, el director d’orquestra que interpreta s’ha de mostrar humil i d’acord amb les que van caient. No depèn d’ell el seu futur…El passat és el dubte, l’interrogant. El mateix que t’obliga a reflexionar una vegada fora del teatre.
    L’Andrés Herrera m’imagino que amb els dies el seu personatge va anar prenent seguretat, set substitut no ho tenia fàcil, a més amb un paper tan llarg.
    Ens va agradar en general, i remarcar que el ritme de l’obra no baixa en cap moment, per nosaltres.

    • Miquel Gascon ha dit:

      Hola Imma C !!

      Per sort, nosaltres vàrem veure l’obra quan ja portava forces setmanes de rodatge i l’actor Andrés Herrera, tenia molt treballat el seu personatge i la seva interpretació va ser la que mes em va agradar de tots els actors. És veritat que prèviament havia llegit en diferents foros que els primers dies estava força fluixet.

      Pel que fa a en Pou, reconec que es tracta d’un actoràs i que hem gaudit moltíssim de les seves interpretacions al llarg de la seva carrera, però en aquest cas ens va decebre força… i no parlo del paper que té que interpretar, sinó de la feina que fa com a actor.

      No és ni de lluny, una de les representacions teatrals que valorem més d’aquesta temporada.

      Una abraçada

  2. Nona ha dit:

    Hola voltaires, ja feia molt que no em passava per aquí per comentar! Doncs jo aquesta obra la vaig veure al principi d’estrenar-se i em va agradar bastant. El gir que va fent el guió i els personatges és dels que et fa reflexionar quan surts de la sala, perquè tot i estar ambientada després de la segona guerra mundial, és aplicable a qualsevol època i circumstància. És veritat que l’Andrés Herrera estava una mica verd en les primeres funcions, però tot i així em va agradar força la seva interpretació. Al Pou el vaig trobar simplement correcte en un paper que li anava a la mida (tot i que la persona que m’acompanyava el va trobar fantàstic). Dels secundaris jo em quedo amb el Pepo Blasco que em va encantar.
    Una abraçada!

    • Miquel Gascon ha dit:

      Hola Nona !!!

      Pels comentaris que ha anat llegint d’ençà que es va estrenar, hi ha hagut un canvi molt bèstia en la interpretació de l’actor Andrés Herrera, i sembla que al principi no es notava des de platea que estigués del tot segur en el seu paper, que a la fi és el protagonista principal.

      Potser en Pou la nit que vàrem assistir a la representació no tenia el millor dia; a nosaltres ens va decebre força la seva interpretació encara que la seva direcció ens va semblar força correcte.

      Jo crec que cada espectador pot arribar a tenir una valoració diferent, segons l’estat d’ànim d’ell mateix i també de la variabilitat que poden arribar a tenir les interpretacions dels actors; és precisament per això que el TEATRE té quelcom de màgia, en ser interpretat en viu i en directe.

      Gràcies per comentar i recordar-te d’aquest racó Voltaire.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s