També dediquem un parell de dies a conèixer el sud de la província d’Alacant, encara que un d’ells, el dediquem en exclusivitat a la trobada amb els nostres germans Mercè i Raimundo, que viuen a Caravaca de la Cruz; la trobada la vàrem organitzar a una de les poblacions més monumentals de la província Alacantina, ORIOLA (en castellà Orihuela).
Turisme d’Oriola, en aquest cas ens va fer una mala jugada, ja que en demanar una visita guiada per la població amb la intenció de conèixer a fons l’arquitectura dels seus edificis més característics (per dins i per fora), ens van aconsellar fer una visita guiada en un trenet que visita la part monumental d’un parell d’hores. Li vàrem fer cas i la vam pifiar, perquè ens van arribar a fer el recorregut per llocs fora de la ruta monumental, incloent-hi un centre comercial, ple de supermercats, als afores de la ciutat.
Encara sort que nosaltres prèviament havíem visitat la preciosa catedral (una de les més petites d’Europa), amb el seu també petitíssim claustre exterior…. i havíem passejat una mica pel centre, carrer major, visitant també l’església Sant Just i Pastor.
L’únic encert d’anar amb el trenet va ser que ens van portar al convent de Sant Francesc, als afores i allà vàrem gaudir d’un Betlem artesà i enorme, dels millors que hem conegut mai.
Però el millor de tot, va ser el dinar que vàrem fer a uns 15 quilòmetres d’Oriola, a la població de ALMORADÍ, en el restaurant EL CRUCE (*****); havíem reservat taula des de Barcelona feia més d’una setmana i vàrem estar entaulats més de 3 hores, menjant autentiques delícies culinàries.
La especialitat d’aquest restaurant es “La pava borracha”, una mena d’escudella (puchero en tres vuelcos, sopa cubierta, relleno i cocido); nosaltres vàrem tastar la sopa i la pilota que estaba delicios…. però vàrem optar per tastar amb molta mes cura les escarxofes cuinades en una infinitat de formes i maneres…. guisades, arrebosades, a la planxa amb fetge d’anec, guisades amb pop a la galega…. el pan phohibido (bonisssssiiiiimmmm) amb sobrasada i ou ferrat, pa amb llard de porc i anxoves, entrecot de bou, peix de la costa Alacantina …. BRUTAL !!!
Un 5 estrelles a “Voltar i Voltar”, tant es així que ens proposem tornar el mes aviat posible encara que estigui a 600 quilómetres de casa nostre.
_____________________
Tornem a la costa i visitem SANTA POLA, el últim dia de l’any 2014….. un dia solejat amb una temperatura de 19 graus, tant és així que mengem a un xiringuito a la mateixa platja del passeig marítim, amb els peus gairebé a la sorra.
Intentem anar a l’illa de Tabarca, però els vaixells en aquesta època de l’any són poquíssims i quan arribem a port fa una estona que ha sortit el que ens permetria estar unes hores a l’illa….. tornarem a intentar-ho.
En aquesta època de l’any, és una autèntica delícia recórrer la costa, gairebé tot sol i comprovar el que ha arribat a fer l’especulació urbanística per tota la província d’Alacant, especialment als voltants de Santa Pola, amb autèntiques aglomeracions de xalets fins a límits vergonyants. Moltes urbanitzacions, amb reixes automàtiques a la seva entrada, que permet entrar un sol cotxe per habitatge, encara que siguis propietari d’una casa en el seu interior….. a l’estiu no ens volem imaginar com estarà tota la costa d’aquesta regió.
CARGOL comprat a Altea- Alacant
Ooooh! La descripció i fotos de la vostra visita al Restaurant “El Cruce” ens ha fet salivar moltíssim. Venint de vosaltres, la opinió que doneu i les fotos fan pensar en un lloc excepcional.
Com ja us hem dit diverses vegades: bravo per la combinació viatge-gastronomia tan bona!!
Sense cap mena de dubte, el dinar al restaurant EL CRUCE d’Almoradí, va ser el millor àpat d’aquests 5 dies….. i això que ens vàrem fer un tip.
Gràcies parella, pel vostre reconeixement. Explicar en un blog les teves experiències i aficions, per tal de compartir-les, com molt bé sabeu vosaltres, és una feinada que poca gent sap valorar.
Ja teniu pensat el proper viatge? Nosaltres aquest any encara estem peludíssims.
Una abraçada
Com molt bé dius, Miquel, la feinada que dona un blog és difícil d’explicar… Sort que la satisfacció és enorme!
No tenim ni idea quina serà la gran destinació d’aquest 2015, encara que Sud-Amèrica té molts números… El que sabem és que donarem molta importància a les petites escapades, ja que amb l’intercanvi de casa hem descobert una bona possibilitat d’abaratir costos quan viatgem.
Ja ens explicareu si vosaltres us decidiu per alguna destinació.
Una abraçada.
Estem intentant quadrar idees, però als llocs on ens agradaria anar és hivern i el que ens talla més no és el fred, sinó que els dies són molt més curts. Les Illes gregues, Islàndia i Japó…. per ara, estan en els primers llocs de sortida. Ja veurem
No sé pas si coneixeu Argentina i Xile, però si no és així, us ho recomanem…. un dels viatges més espectaculars que hem fet.
Una abraçada