Tant “voltar i voltar” per la província d’Alacant que gairebé no coneixem la ciutat d’ALACANT, després de dormir en ella cinc nits seguides; deixem per l’últim dia de la nostra estada, el fet de poder-la conèixer amb tranquil·litat i aquesta opció no és pas la més encertada, ja que quant anem a pujar al castell amb l’ascensor ens trobem un cartell que ens informa que avui dia 31 està tancat.
Després a la resta de les visites, veiem que tots els museus també consideren que és festiu i no obren….. mala sort !!! Però no ens desanimem i patejem tot el barri antic de nou, aquesta vegada amb llum de dia. Entrem a la concatedral de Sant Nicolau i passegem pel Passeig Marítim i algunes places amb arbres que semblen de compte de fades.
El que ens agrada més de tot però, són els barris a la falda del castell, tot pujant a l’ermita de Sant Roc, amb carrerons d’escales força empinats; fa molta calor i hem de passejar amb les jaquetes a la mà, però gaudim de vistes extraordinàries i de barris amb un caliu que ens agrada molt, més semblant a una petita població, que no pas a una ciutat tan gran com Alacant.
Vàrem escollir des de Barcelona l’hotel Hospes Amérigo, en part perquè volíem un lloc on fessin un sopar “especial” a la nit de cap d’any; mai ho havíem passat fora de Barcelona i aquest any ens venia de gust provar-ho; és per això que vàrem escollir un sopar en el restaurant MONASTRELL que ara mateix gaudeix d’una estrella Michelin, i que està en el mateix edifici de l’hotel.
No ha estat una elecció del tot encertada, la del hotel Hospes Amérigo, un 5 estrelles que no es mereix aquesta categoria ni de lluny, ni tampoc la del sopar de “gala” al restaurant Monastrell, portat per la Xef Maria José San Román.
Pel que fa a l’hotel, és inaudit que dins de l’habitació no tinguéssim connexió wifi d’Internet, encara que algun cop, esporàdicament ens arribava un senyal molt dèbil que de seguida es perdia; ens vàrem queixar tres vegades en diferents dies i sempre ens deien que l’endemà ho tindríem solucionat…. quan vàrem deixar l’hotel l’últim dia, vàrem repetir la nostra queixa i l’únic que vam aconseguir són unes disculpes del cap de l’hotel que em va donar una targeta per la propera vegada ???
Per altra banda, la propaganda principal de l’hotel és la piscina/jacuzzi a la terrassa del últim pis amb vista al castell….. i efectivament existeix, però l’aigua està a una temperatura massa freda per estar a gust… resultat, 10 minuts en 5 dies; hem estat a hotels de 3 estrelles amb més comoditats que aquest.
Respecte al sopar del restaurant Monastrell (**), un resultat encara pitjor, ja que encara que la cuina és d’una certa qualitat, ni el servei, ni el lloc era el més adient, per celebrar un sopar del preu desorbitat com el que vàrem pagar.
El detall que va acabar de reafirmar aquesta sensació compartida amb altres taules veïnes, va ser que ens van servir amb el raïm mitja copa de cava…. i en anar a demanar més, ens van dir que s’havia de pagar…. una autèntica estafa, per un restaurant que posseeix una estrella Michelin…. però que, malaguanyat, augurem li durarà ben poc.
De totes maneres vàrem intentar passar la nit el millor possible, com podeu comprovar.
Cargol a la façana de la Catedral d’Alacant