– Teatre – RUZ- BÁRCENAS (***) – Espai Lliure

Feia molt de temps que no veiem cap producció en la que intervenia Jordi Casanovas, i en teníem realment ganes, perquè per nosaltres va representar molt en el món del Teatre, especialment a l’època que gairebé l’idolatràvem per haver encetat el projecte de la Sala FlyHard. D’ençà que va deixar el seu projecte més emblemàtic (voluntària o involuntàriament), la Sala FlyHard no ha estat mai més, el que va ser en aquella època, i encara que no hem deixat d’anar-hi, no ho fem a ulls clucs i esperem opinions per decidir.

Ara en Jordi Casanovas, molt intel·ligentment ens presenta un text dins d’una representació teatral, dirigida per Alberto San Juan que està entremig d’una acció periodística i una obre de teatre, ja que a partir del text íntegre de la transcripció de la declaració que el jutge Pablo Ruz va prendre al tresorer del PP, Luis Barcenas el dia 15 de juliol del 2013 a l’Audiència Nacional; en Jordi Casanoves, ha vist clarament que podria ser representat davant del públic, per tal de deixar palès el finançament il·legal del Partit Popular, el mateix partit que utilitzant com a bandera, una Constitució en la qual mai havien cregut, almenys fina ara, volen impedir la voluntat del poble de Catalunya d’assolir la seva llibertat.

15 de juliol del 2013. Bárcenas i Ruz es tornen a trobar. Nervis i expectatives a l’Audiència Nacional. Luis Bárcenas fa tres setmanes que ha ingressat al centre penitenciari de Soto del Real per ordre del jutge Pablo Ruz. Bárcenas prestarà declaració per desmentir el que ha afirmat en declaracions anteriors. Ruz es convertirà en blanc de totes les mirades. Tot allò que diguin avui en aquesta sala de l’Audiència Nacional podria fer trontollar tot un partit i tot un govern. O bé no.

Una funció que reivindica el paper del Teatre, com a reflex de la vida real i com a eina per tal de documentar-la. Una representació despullada de qualsevol escenografia en el que la paraula i els gestos dels dos actors són els verdaders protagonistes. La caracterització de Pedro Casablanc com Luis Bárcenas està aconseguidíssima i la seva actuació és un estudi perfecte de les seves actituds xulesques.

Manolo Solo, té un paper més contingut, en la seva actuació, dóna el contrapunt. Malauradament els espectadors ens adonem que ens arribem a riure del que s’arriba a dir i de com es diu, en una declaració davant d’un jutge en aquesta Espanya, de la que molts volem deixar de formar part. És tristíssim comprovar com la realitat supera qualsevol ficció que ens podríem arribar a imaginar.