– Concert OBC (6/16) – El cavaller de la rosa de Strauss (****) – L’Auditori – 21/12/2014

Un altre concert extraordinari de l’OBC, els dies previs a Nadal i en el que ens van fer gaudir del principi a fi, inclosa la sorpresa final, amb unes Nadales catalanes que el públic va agrair moltíssim, “El noi de la mare, el dimoni escuat i el fum, fum, fum”, totes elles orquestrades per Albert Guinovart.

El programa va ser el següent:

1 – RICARD LAMOTE DE GRIGNON – Barcelona 1899 – 1962

– Preludis de l’amic absent – 1a audició (****)

Músic d’un extraordinari talent, format en la ciència orquestral amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon, Ricard va acabar la composició de la seva partitura més important per a piano, Preludis a l’amic absent, el 24 d’agost de 1935, i quatre mesos després en va fer la versió orquestral, que es va estrenar finalment el 19 de març de 1936 al Liceu. Malgrat el seu valor artístic, mai més no va tornar a ser interpretada: l’obra estava inspirada i motivada per l’empresonament de Ventura Gassol, amic i conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a causa de la seva participació en la declaració de l’Estat català. Després de la Guerra Civil, la dictadura va ser implacable amb el compositor, que va ser empresonat i va patir una cruel depuració política.
Anys difícils per a un músic honest que, durant l’exili, va deixar petjada en la seva etapa com a sotsdirector de l’Orquestra de València i, des del 1957, com a sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona, càrrec que va exercir fins a la seva mort, el 1962.
La refinada orquestració dels Preludis a l’amic absent captiva tant com la seva profunda expressivitat. El primer temps, Lent, comença amb uns acords dramàtics que progressivament es transformen en una melodia espiritual, d’una gran bellesa, que evoca el record per la dramàtica absència de l’amic; a Agitat s’imposen la ràbia i la impotència davant la injustícia, mentre que el final, Serenament, transmet la profunda espiritualitat del compositor.

Concert OBC 21 desembre 2014 - 1-imp

Ens va sorprendre molt que aquesta composició d’un músic català, no s’hagués pogut escoltar de nou des de la seva estrena l’any 1936. Una injustícia que l’OBC ha volgut rescatar i li volem donar les gràcies, perquè és senzillament bellíssima.

2  i 3 – CARL NIELSEN – (Norre-Lyndelse 1865 – Copenhagen 1931)

 – Concert per a flauta i orquestra (***)

Dues partitures ens mostren el refinament orquestral i la inspiració melòdica del compositor danès Carl Nielsen: el Concert per a flauta és una peça de factura impecable i virtuosisme màxim, que va ser escrit per a Holger Gilbert-Jespersen, flautista refinat de sensibilitat francesa que el va estrenar a París el 1926. No és casual, per tant, l’al·lusió a Syrinx per a flauta sola de Debussy, en aquest concert de textures lleugeres, melodisme elegant i sonoritat delicada.

 – Aladdin, op. 34 1a audició (****)

La selecció de peces de la música incidental per al drama del poeta danés Adam Oehlenschlager Aladdin, op. 34 mostra la desbordant imaginació de Nielsen a l’hora de recrear el món oriental amb una música exquisida, de fi exotisme, fluïdesa dramàtica i subtils accents expressius. Nielsen va estrenar en concert 26 peces del drama el 12 de novembre de 1925, però no va arribar a escoltar mai la seva música com la va concebre per al teatre.

Concert OBC 21 desembre 2014 - 2-imp

El virtuos i mol conegut solista de flauta Emmanuel Pahud, va interpretar el concert de flauta. Ens va agradar i reconeixem la vàlua d’aquest music, però hem de reconeixer que la flauta solista en concert, no es el que mes ens emociona. En canvi, Aladdin, ens va agradar des de la primera nota i el vàrem gaudir intensament.

4 – RICHARD STRAUSS – (Munic 1864 – GarmischPartenkirchen 1949)

– El Cavaller de la Rosa, op. 59. Suite (****)

Amb la Suite del cavaller de la rosa entrem en l’opulent univers orquestral de Richard Strauss. Més enllà de la suite de valsos publicada per Adolph Fürstner poc després de l’estrena de l’òpera a Dresden, Strauss va decidir arranjar per a la sala de concerts una suite amb els temes més populars, assegurantse així nous ingressos en concepte de drets d’autor d’una obra mestra que li va proporcionar sempre un gran èxit popular. Enlluernadora i plena d’encant vienès, la Suite es va estrenar el 28 de setembre de 1946 a Konzerthaus de Viena dirigida per Hans Swarowsky.

Per molt que escolto aquest concert, mai m’acabo de cansar de fer-ho. Espectacular composició i espectacular la interpretació de l’OBC, aquesta vegada dirigida pel director Eivind Gullberg Jensen, que ens va agradar moltíssim des de la primera peça.

Concert OBC 21 desembre 2014 - 3-imp

Us deixo el LINK per si ús bé de gust escoltar el concert tal com va sonar aquest matí de diumenge prenadalenc.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Eivind Gullberg Jensen, director
Emmanuel Pahud, flauta

Cargol i rosa

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Música clàssica i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.