– Òpera – MARIA STUARDA (****) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 19/12/2014

Divendres passat vàrem sortir del Gran Teatre del Liceu, amb el somriure a la cara i és que vàrem gaudir moltíssim d’una MARIA STUARDA, que molt poques vegades podem veure representada a casa nostra, i sobretot per la gran qualitat de les veus que vàrem poder escoltar; tot un luxe !!!/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0274.jpg

El centre dramàtic d’aquesta òpera és l’enfrontament al segon acte de les dues reines (enfrontament que en realitat mai es va arribar a efectuar); com si és tractes d’un combat de boxa, a un racó la gran Joyce DiDonato interpretant la reina escocesa Maria Stuarda… a l’altre racó Sílvia Tro Santafé interpretant la reina anglesa Elisabetta; una lluita de veus a un nivell estratosfèric, que ens va fer gaudir al màxim. Varen ser les grans protagonistes de la nit, perquè les dues van aconseguir un nivell molt alt i sobretot molt compensat, de grandíssima qualitat. Haig de dir però que Joyce DiDonato em va arribar a emocionar en molts moments i va arrancar de mi, algun que altra “bravo”.

Però la cosa no acaba aquí, ja que el tenor mexicà Javier Camarena, va cantar molt bonic, així com la resta dels protagonistes, Anna Tobella, Michele Pertusi i Vito Priante; una producció en les que totes les veus d’aquest repartiment van estar realment magnifiques.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0323.jpg

Els llibres d’història expliquen com va acabar Maria Stuarda, reina dels escocesos: decapitada, condemnada per traïció. El seu error va ser enfrontar-se a la seva poderosa cosina Isabel I. Xoc entre reines que Gaetano Donizetti i el seu jove llibretista Giuseppe Bardari –inspirat pel drama de Schiller– van traslladar amb fidelitat apassionada a l’òpera Maria Stuarda. Al conflicte històric van afegir un de privat: la gelosia.

El furor dramàtic de les dues antagonistes va suposar una important font de problemes amb la censura des dels primers assajos. Prohibida a Nàpols, s’estrenà l’any 1835 a l’Scala de Milà amb Maria Malibran de protagonista. La diva va optar per enfrontar-se a la censura i cantar totes les paraules prohibides. Un gest tant valent com breu. Les autoritats van cancel·lar Maria Stuarda poques funcions després i va quedar oblidada durant un segle fins al seu redescobriment l’any 1958. Des d’aleshores la seva popularitat i prestigi no ha parat de créixer.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0326.jpg

La posada en escena sembla que no va agradar massa en general, pels comentaris que vaig poder escoltar el dia de l’estrena; a mi sí que em va agradar i molt, per la senzillesa del plantejament, amb una escenografia gairebé pelada, en el que l’important eren els contrastos dels diferents volums disposats per tal de simular una perspectiva que dóna molta profunditat a l’escenari; per altra banda, s’ha donat molta importància a la il·luminació, que és la gran protagonista d’aquesta producció des del punt de vista visual, així com les projeccions sobre les parets.

L’escena final de la decapitació, amb dues escenes a l’escenari molt contrastades entre si, …. una gairebé en la penombra, tan sols il·luminada per espelmes … i l’altre, on morirà Maria Stuarda, amb una llum esclatant, que fereix les pupil·les dels espectadors, la vaig trobar perfecte i exquisida, teatralment parlant.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0324.jpg

Aquesta òpera va ser estrenada a Barcelona, al Teatre de la Santa Creu, el 25 de febrer de 1843. Més de 100 anys després va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de gener de 1969./home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0279.jpg

Maria Stuarda – Gaetano Donizetti

Maria Stuarda: Joyce DiDonato / Elisabetta: Silvia Tro Santafé / Anna: Anna Tobella /Roberto: Javier Camarena / Lord Guglielmo Cecil: Vito Priante / Giorgio Talbot:  Michele Pertusi
Direcció Musical: Maurizio BeniniDirecció d’escena: Patrice Caurier i Moshe Leiser / Escenografia: Christian Fenouillat / Vestuari: Agostino Cavalca / Il.luminació: Christophe Forey
Nova Coproducció: Gran Teatre del Liceu, Royal Opera House Covent Garden (Londres), Òpera Nacional Polonesa (Varsòvia) i Théâtre des Champs Elysées (París)
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0322.jpg

Anuncis

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a – Òpera – MARIA STUARDA (****) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 19/12/2014

  1. josep ha dit:

    Sens dubte serà un dels grans èxits de la temporada liceista!
    Una abraçada

  2. Xavier ha dit:

    Totalment d’acord amb els comentaris… una gran òpera amb una posada en escena brillant.
    Durant la representació no vaig poder deixar de pensar en La Lizaran que va interpretar l’obra de Schiller com a Maria Estuard amb un brillant duel actoral amb Maife Gil com a Elisabeth. Una representació brillant que em va permetre descobrir a la Gran Lizaran al Teatre Lliure de Gràcia a 1990

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s