Encara que la majoria de turistes com nosaltres, han desaparegut, nosaltres hem allargat el cap de setmana amb un dia mes, per poder gaudir de Londres amb tranquil·litat sense les aglomeracions d’aquests dies previs a Nadal.
Així i tot, com coneixem suficient el centre, ens agrada conèixer altres cares de LONDRES, que són força desconegudes i crec que encertem de ple en escollir una ruta pels turons i frondosos poblats de Highgate i Hampstead.
Curiosament en arribar a Highgate, quasi el primer que veiem és un carrer amb el nom de MacDonald i a la cantonada, evidentment un establiment de les conegudes hamburgueses.
Passegem pel barri de Highgate, amb una forta pujada fins a arribar al famós cementiri on està enterrat Karl Marx.
Però abans entrem en el Watewrlow Park, que ens impressiona per la seva grandària i sobretot la seva solitud… i estem a la zona 2 de Londres, és a dir gairebé al centre mateix de Londres…. increible!!!
El Cementeri és impressionat i curiosament estem gairebé sols, ja que veiem tan sols una persona mes en tot el recorregut; l’Imma no es troba massa còmode i en canvi jo trobo el cementeri realment fascinant, per la solitud, i l’ambient, on molt bé es podria filmar alguna pel·lícula de terror. Em recorda en algun moment el cementeri de Praga, per les seves tombes a pla de terra, amb les làpides en posició que en cap cas és vertical…. la humitat és brutal i tot està cobert de verdet i de plantes trepadores que sembla que es mengin les tombes per la seva exuberància.
Comprenc la sensació d’angoixa que l’Imma està patint i molt al meu pesar, abandonem el cementiri en direcció als barris mes “pijos” de Londres, una espècie de camps de concentració ballats i amb una vigilància que em recorda altres països força llunyans de Sud-amèrica. Mansions de somni, que no ens imaginàvem pas que poguessin existir prop del centre de Londres…
Entrem al Park Parliament Hill i finalment arribem a Hampstead, una antiga població que ja està a hores d’ara absorbit dins de la ciutat de Londres. Ens agrada l’ambient de poble que encara es respira… Passegem i dinem de meravella en el restaurant Cafè Rouge; el millor dinar que hem fet durant aquests 5 dies de visites a la ciutat, especialment un guisat amb vi, a base de bolets, cargols i pasta follada… un autèntic luxe pel paladar, que ens fa oblidar les hamburgueses i hot dogs d’alguns dinars d’aquests dies.
Tornem a l’hotel, al costat de l’estació de Metro PIMLICO, i marxem a l’aeroport, un altre cop sense poder visitar el museu Tatem Britain, que està tan sols a 300 metres del nostre hotel….. ja tenim de nou una bona excusa per poder tornar ben aviat a Londres i evidentment veure els Musicals que aquest cop no hem pogut veure.
Durant aquests dies a Londres hem vist els següents Musicals…
MEMPHIS (*****) – Shaftesbury Theatre
MISS SAIGON (*****) – Prince Edward Theatre
THE LION KING (***1/2) – Lyceum Theatre
WICKED (****) – Apollo Victoria Theatre
Esperem tornar ben aviat !!!
Londres sempre crida a tornar-hi… Jo personalment mai em cansaria de voltar pels seus carrers, pel centre, pedre’m pel West End… deixar-me enlluernar pels seus musicals,…
Només discrepo amb les 4 estrelles de Wicked… A parer meu, sens dubte, se’n mereix 5!!!
Wicked ens va agradar molt, però no el vàrem gaudir tant com Memphis o Miss Saigon, i d’alguna manera havia de reflectir-ho en el Blog.
Londres ens encanta però, hem de reconèixer que l’idioma per nosaltres és un handicap; si no fos això, cada dos per tres intentaríem anar a veure Teatre de text, perquè sabem del cert, que els “teatraires” com nosaltres, el gaudeixen el màxim.
Una altra vegada intentarem anar en unes dates on el turisme no sigui tan excessiu com en aquestes dates que hem escollit; ha estat impossible trobar entrades per alguns Musicals que volíem veure i pel West End no es podia caminar i gairebé anàvem a empentes; és per això que vàrem caminar per rutes que estiguessin una mica fora del circuit més turístic.
Una abraçada
Londres es una d’aquestes ciutats que no teles acabes mai i sempre trobes motius per tornar-hi. Nosaltres ja fa cinc anys que hi vam ser per darrera vegada i ja va sent hora de tornar-hi.
Una abraçada
El Londres més turístic potser si, un cop conegut et pot arribar a cansar; però Londres és molt més que el Soho, el West End, Candem…. etc.; els barris ara més marginals són autèntics viatges per tots els continents del món…. potser una mica com el Raval de Barcelona, però multiplicat per 100.
El cementiri de les fotos d’aquest post, a mi em va fascinar i curiosament està a un cop de metro del centre i sembla que estiguis sol al món; els turons que envolten la ciutat, dins de Parcs immensos, tenen unes vistes magnífiques sobre la ciutat i et dóna la sensació que estàs a centenars de quilòmetres d’una megalòpoli com aquesta.
Si us animeu, ja ús indicaré algunes de les rutes que vàrem fer amb més detall.
Una abraçada