Continuem amb la nostra relació de Musicals que vàrem veure el passat cap de setmana a Londres, i de pas recollim a grans fets la nostra estada en aquesta ciutat. Avui, diumenge, tot veien que el centre de la ciutat està envaïda per turistes i que no es pot fer un pas, preferim escapar cap a barris no gaire visitats i l’encertem de ple.
El dia s’aixeca núvol i fins i tot, ens plourà durant una hora, però de forma pausada, gairebé un simple “xirimiri,” encara que en algun moment hem d’obrir el paraigua.
Ens apropem a l’estació de metro Aldgate East, i caminem tot el mati pel carrer Brick lane per després arribar al mercat de puces a Shoreditch.
Continuem caminant i ens apropem al mercat de flors de Columbia Road, que se celebra únicament els diumenges al matí i ben d’hora….. i ara està esplèndid amb la venda dels arbres i les flors per tal de celebrar el Nadal.
Després visitem el Geffye Museum, unes cases victorianes increïblement ben conservades, gràcies a què han estat reconvertides en museu. Finalment visitem la mesquita Sulemaniye.
Dinem de pressa i corrent i com podem, perquè hem comprat entrades pel Musical THE LION KING, a la sessió matinee, que és a dos quarts de 3 de la tarda…. quins horaris aquests anglesos !!!
The Lion King va ser portada al cinema l’any 1994, pel·licula produïda per Walt Disney. Les cançons van ser escrites pel compositor Elton John i el lletrista Tim Rice. Encara que molta gent ho desconeix, la trama està basada en la tragèdia Hamlet, de William Shakespeare.
En contrast amb la majestuositat de les planures del Serengeti i els ritmes evocadors d’Àfrica, l’espectacle comença d’una forma molt i molt espectacular, ple de colors esclatants, efectes impressionants i una música que enganxa de seguida perquè ja és prou coneguda per tothom; els actors disfressats d’animals surten per tot arreu i envolten al públic que està assegut a la platea. La història de Simba, el petit lleó, ja prou coneguda per la pel·lícula, un viatge a través del seu cicle de vida, fins que és coronat com a rei inqüestionable d’Africa.
Julie Taymor, una de les directores més innovadores del món, va portar una gran varietat de disciplines per a THE LION KING, incloent-hi una àmplia experiència a escena en obres de teatre i òpera; però ho fa magistralment mitjançant disfresses a base de titelles gegants, màscares i una coreografia molt estudiada. THE LION KING va ser el primer musical que va dirigir i Julie Taymor va fer història en convertir-se en la primera dona a guanyar el premi Tony pel “Millor Director d’un Musical a Broadway”.
Aquesta aclamada producció ha estat vist per més de 75 milions de persones de tot el món, i a més de les dues produccions del Regne Unit, en l’actualitat es pot veure a Nova York, Hamburg, Tòquio, Madrid, Brisbane i de gira per Amèrica del Nord i Japó.
De l’espectacularitat de la primera mitja hora, i sempre segons el nostre punt de vista, passa poc després a un cicle en el qual entra en una sèrie de repeticions d’efectes, que un cop vistos un parell de vegades, li treu l’efecte de l’inici i arriba a cansar; fins al punt de què arriba un moment que es fa un pèl avorrida tanta desfilada d’animals; els números musicals, magnífics, això si, també són reiteratius. És per això, que a nosaltres, tot i que ens va agradar, ens va decebre una mica, i suposo que això és degut al fet que esperàvem molt més d’aquest Musical; és per aquesta causa que el valorem amb 3 1/2 estrelles voltaires.
De ben segur que si el ritme hagués estat el de l’inici, la nostra valoració hauria pogut arribar a la màxima puntuació.
Director, disseny de vestuari, co-dissenyador màscares i titelles: Julie Taymor / Mùsica: Elton John / Lletres: Tim Rice / Música addicional i Lletres, arranjaments vocals, Director Coral: Lebo M / Música addicional i lletra: Mark Mancina / Coreograf: Garth Fagan / disseny escènic: Richard Hudson / disseny de llums: Donald Holder / co-dissenyador màscares i titelles: Michael Curry
Cantants: Scar: George Asprey / Mufasa: Shaun Escoffery / Rafiki: Brown Lindiwe Mkhize / Zazu: Howard Gossington / Timon: Richard Frame / Pumba: Keith Bookman / Simba: Jonathan Andrew Hume / Nala: Ava Brennan / Shenzi: Sarah Amankwah / Banzai: Taofique Folarin / Ed: Mark McGee….. i d’altres
___________________________
Tornem a voltar pel centre i ens apropem de nou al Coven Garden i acabem prenent un cafeto i fem alguna compra. Despres sopem al Chinatown el tipic ànec lacat.
_____________________________
El rei lleo amb cargols