– Teatre – MISÁNTROPO (*****) de Molière – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 02/12/2014

No ens esperàvem pas que ens agrades tant aquesta producció del Teatre Español de Madrid / Teatro Calderón de Valladolid, però com ens l’oferia la programació del Lliure ens la vàrem jugar sense haver llegit res al respecte. Aquesta revisió del MISÁNTROPO de Molière sota la direcció de Miguel del Arco, ens ha deixat literalment clavats a les butaques de la Sala Fabià Puigserver.

cartel-misantropo_sin_letrasUn clàssic que continua qüestionant-nos què és l’honestedat del ésser humà…. i que degudament actualitzat al dia d’avui, en la era del mòbils i de les xarxes socials, Miguel del Arco ha aconseguit que nosaltres, els Voltaires,  la considerem com una de les produccions teatrals que ens ha impactat i agradat més de les darreres temporades… senzillament irrepetible.

L’Alcestes, el nostre protagonista, vol, anhela viure en la veritat. Vol ser honest i sincer i que els altres ho siguin amb ell. Però, com qualsevol ésser humà, està carregat de contradiccions. Són aquestes contradiccions, i la seva incapacitat per trobar el terme mig que el deixi viure, allò que el porta a retirar-se al “desert” pel qual clama des de la primera conversa amb el seu amic Filint.

L’Alcestes posa en perill la seva integritat per defensar la veritat. Perquè no s’acomoda a la ficció imperant i perquè està disposat a perdre-ho tot, fins i tot l’amor de la seva vida, per defensar allò en què creu.

L’acció de l’obra teatral, ens la situa al dia d’avui, a un carreró d’una ciutat que podria ser molt bé la nostra, un carreró infecte i fosc, on s’apilen les deixalles (també les humanes), que serveix com a urinari improvisat en cas de necessitat, a la sortida d’emergència d’una discoteca. Un local on s’està celebrant una festa, que no acabem de veure, però si la intuïm pel soroll que escoltem cada cop que s’obre la porta d’emergència; una festa que representa la societat sense ètica d’avui en dia, amb les seves aparences, enganys, lluites per aconseguir el poder econòmic o sexual i sobretot la falsedat en gairebé tots els actes socials que acostumem a viure en el nostre dia a dia. Una societat de la qual tothom en teoria vol fugir, però que en realitat no pot prescindir d’ella.

El carreró, en canvi, serveix per què els protagonistes es despullin davant nostre, i ens relatin les seves preocupacions, pensaments i desitjos. Alcetes és l’únic que necessita per sobre de tot, ser honest i reclama per ell que també ho siguin amb ell; ho demana amb tota la cruesa i sense voler quedar bé davant de ningú. El dilema clàssic de si és possible viure sent totalment sincer o si aquesta sinceritat hauria de ser matisada “adequadament” per tal de no fer mal a la gent que ens envolta.

Misantropo

Veiem representats a l’escenari personatges públics que observem cada dia a través dels mitjans de comunicació, que lluiten sense vergonya pels seus propis interessos en una societat on “tot si val” per aconseguir el que es desitja. Segurament cada un de nosaltres veurem representats a personatges diferents, molts d’ells polítics als quals menyspreem per les seves vergonyants actituds.

Les actuacions de TOTS els actors, és realment magnífica, des del primer a l’últim, però voldria destacar als dos actors que protagonitzen els personatges que encarnen més clarament el bé i el mal … per una part, la gran i brutal interpretació de Alcestes, que simbolitza l’honestedat, gairebé impossible d’exercir a la societat d’avui en dia, per l’actor Israel Elejalde; a l’extrem radicalment oposat, representant l’engany i la mAlicia més extrema, una grandíssima interpretació de l’actriu Manuela Paso, del personatge d’Arsinoé, molt proper a la nostra “estimadíssima” i menyspreable “m’Alicia la superpepera”, massa allunyada del país de les meravelles, que sota el fals paraigües de l’honor, la moral i la llei, es carrega i embruta de fang i de merda a tots els éssers humans que l’envolten.

La posada en escena i la versió lliure de Miguel del Arco, sense cap mena de dubte, és el millor d’aquesta producció que ningú s’hauria de perdre.

La misantropia, és una actitud social i psicològica caracteritzada per l’aversió general cap al gènere humà; no implica necessàriament desgrat per persones concretes, sinó animadversió pels trets compartits per tota la humanitat. En aquest cas, animadversió vers les actituds de falsa aparença i falta d’honestedat.

 MISÁNTROPO

de MOLIÈRE versió lliure i direcció MIGUEL DEL ARCO

intèrprets: Israel Elejalde Alcestes / Bárbara Lennie Celimena / José Luis Martínez Clitandro / Miriam Montilla Elianta / Manuela Paso Arsinoé / Raúl Prieto Filinto / Cristóbal Suárez Oronte
escenografia Eduardo Moreno / vestuari Ana López / il·luminació Juanjo Llorens / so Sandra Vicente (Studio 340) / música originalArnau Vilà / vídeo Joan Rodón i Emilio Valenzuela / coreografia Carlota Ferrer / col·laboració especial Asier Etxeandia (veu del tema Quédate quieto) / ajudant de direcció Aitor Tejada / assistent de direcció Daniel de Vicente / assistent d’escenografia Lorena Puerto / cap tècnic Eduardo Moreno / ajudant de producció Léa Béguin / producció executiva Jordi Buxó / cap de producció Aitor Tejada
coproducció Kamikaze Producciones, Teatro Español de Madrid i Teatro Calderón de Valladolid amb la col·laboració del Teatro Palacio Valdés de Avilés

Cargol Misantrop

 

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a – Teatre – MISÁNTROPO (*****) de Molière – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 02/12/2014

  1. pere ha dit:

    Encara que no parleu d’ella, us recomanaria si la podeu trobar en algun cinema, anar a veure MAGICAL GIRL, per apreciar el bon treball que fa la BARBARA LENNIE(Celimena en aquest MISANTROPO), i també hi te un paper petit l’ELEJALDE. Ells dos i la MANUELA PASO són habituals dels muntatges de DEL ARCO, que l’any passat ja va deixar un mol bon ENEMIC DEL POBLE al Lliure. El millor d’aquesta gent de KAMIKAZE però es LA FUNCION POR HACER que crec ja va passar pel Lliure. DEL ARCO i els seus actors s’entenen de meravella i sempre hi ha alguna cosa que agrada dels seus treballs. M’agrada que us hagi agradat.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      La pel•licula MAGICAL GIRL, veig que estarà accessible al portal d’Internet FILMIN, a partir del 18 de febrer del 2015. Ens la agendem per tal de veure-la, el més aviat possible.

      Del director Miguel del Arco, d’ençà que escrivim aquest blog, ara fa quatre anys, ja hem pogut veure també:

      – LA VIOLACION DE LUCRECIA (***) Octubre 2011 http://wp.me/p19AHZ-1K1
      – JUICIO A UNA ZORRA (****) decembre 2012 http://wp.me/p19AHZ-5LW
      – UN ENEMIC DEL POBLE (*****) gener 2014 http://wp.me/p19AHZ-9W9

      Com veuràs per les nostres valoracions “estrallades”, ens acostumen a agradar força les seves produccions.

      Dins d’una estona, volem a LONDON amb la intenció de veure almenys 3 musicals… i potser caurà algun altre, mes si trobem preus assequibles a les taquilles a les quals tu mateix em vas adreçar fa uns anys, a Leicester Square.

      Una abraçada i fins a la tornada

      M'agrada

      • pere ha dit:

        Allà SEGUR que en trobeu per CHARLIE I LA FÀBRICA DE XOCOLATA, que es molt espectacular. DE CAP MANERA les compreu a taquilla, ja que no omplen mai.
        Em va agradar molt la nova versió de MISS SAIGON, per aquesta segur que no en venen a meitat de preu.
        Si no heu vist WAR HORSE età molt i molt be.(no es musical)
        MATILDA agrada molt, però no l’he vist.

        Que vagi be.

        M'agrada

  2. Imma C. ha dit:

    Hoola!
    Que bé! Heu vist MISÁNTROPO i us ha agradat. Vaig arribar uns 5 minuts tard, i no vaig poder entrar. Fa tanta ràbia! I no vaig voler pagar una altra entrada, per tant em vaig quedar sense veure MISÁNTROPO.
    Us recomano de totes totes PRENDRE PARTIT al Teatre Goya amb el gran JOSEP M. POU.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Crec que això d’arribar tard, a nosaltres no ens passarà mai, ja que acostumem a “obrir” els Teatres i moltes vegades som els primers d’entrar a la sala…. ens imaginem l’enrabiada que pot agafar-se en veure que no set permet entrar un cop ha començat la funció….. però jo ho trobo bé i ho comparo amb la sortida d’un avió.

      Curiosament a Londres on hem estat aquests dies tot veient Musicals, el públic entra i surt gairebé quan li convé e inclús mengen gelats, crispetes, refrescos o alcohol quan l’espectacle està en marxa….. curiós !!!

      Prenc nota de la teva recomanació; la veritat és que no ens venia massa de gust aquesta producció d’en Pou….. però suposo que aprofitarem alguna oferta.

      M'agrada

  3. Daniel ha dit:

    Hola, voltaires,
    Per mi aquest ‘Misántropo’ és el millor espectacle que he vist aquesta temporada 14-15, de moment… (Això sense menystenir el ‘Com us plagui’ d’aquest nou teatre Akadèmia… del qual acabo d’arribar i encara estic xocat.)
    Al marge de la qualitat del muntatge i dels actors, tinc debilitat per aquest text de Molière, que trobo actual i profund, que el Lliure i l’Homar i la Lizaran van fer fa anys, en un preciós tauler d’escacs i uns vestits blancs d’època fantàstics… També és el tipus de muntatge que m’agrada més: una versió actualitzada, reescrita, contextualitzada en l’època moderna i amb referències a l’actualitat, amb uns actors boníssims i un ritme frenètic. Va ser una nit fantàstica de teatre.
    Però avui he entrat al vostre blog per escriure la rèplica al ‘Com us plagui’, del Dugald Bruce-Lockhart, convençut que li haríeu posar 5 estrelles-cargol… i veig que no la teniu prevista. Segur que la tornen a programar aviat, perquè és excepcional. I no estem parlant d’un format menor, amb un o dos actors bons i pocs recursos… És tot un Shakespeare de 2 hores i mitja amb 11 actors, músics i ballarins… amb tota la tradició ancestral anglesa de teatre… Fantàctic. Avui hi havia el Flotats entre el públic…
    Salut!

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Ara em sap greu no haver fet cas a la multitud de gent que ens l’havien recomanat i que potser cansats de tant Shakespeare als nostres Teatres, havíem descartat. Ara ja es tard, perquè acabo d’entrar per veure la possibilitat de bescanviar algun espectacle dels que teníem previst aquest cap de setmana…. i veig que totes les entrades de ‘Com us plagui’ estan exhaurides.

      Ens apuntem a la nostra memòria aquest espectacle, per si la tornen a reposar al Teatre Akademia o a on sigui. La veurem segur. Gràcies per la teva recomanació tant entusiasta.

      En quan a aquest ‘Misántropo’ que hem pogut gaudir al Lliure, estic absolutament d’acord amb tu que es tracta d’un dels millors espectacles teatrals d’aquesta temporada 2014/2015.

      Crec però que encara podem tenir sorpreses agradables i per el que estic escoltant als foros teatraires, “El rei Lear” es tracta d’una autèntica meravella.

      No se pas on vius, però si estàs prop de Barcelona, avui als cinemes Yelmo Icaria, retransmeten en diferit una obra del National Theatre de Londres; ni mes ni menys que “A streetcar named desite” Un tramvia anomenat desig. Es la segona obra que retransmeten d’aquest Teatre en versió original subtitulada en català….. vàrem anar a veure fa poc FRANKENSTEIN…..

      http://wp.me/p19AHZ-dfQ

      ….. i aquest, si que es el millor que he pogut veure aquesta temporada. Animat i apropat avui a les 20 hores als Yelmo….. nosaltres hi anem.

      Una abraçada .

      M'agrada

  4. Daniel ha dit:

    Moltes gràcies, Miquel, ja he fet tard perquè m’ho miro avui dissabte…
    També tinc moltes esperances amb ‘El rei Lear’… Totalment d’acord. Encara que serà una súpertragèdia en què mor també l’apuntador… Cal anar-hi preparat.
    M’he apuntat la proposta del Daniel Veronese, que se m’havia escapat. També sóc fan del Veronese jo…
    Bon cap de setmana.
    Daniel
    PD: Visc a Sagrada Família i treballo a Glòries, i no em queda lluny l’Icària. Gràcies i per un altre dia.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Acabo de llegir una crítica del “Rei Lear” al diari ARA… i m’he desinflat una mica…. veurem…. vull anar predisposat a gaudir de bon Teatre.

      Una llàstima que hagis llegit el meu missatge massa tard. La retransmissió del National Theater als Icaria, és un dels esdeveniments que cap teatraire s’hauria de perdre. Aquesta vegada amb “Un tramvia anomenat desig” gairebé vaig tocar el cel….. i vaig sentir enveja sana del teatre londinenc. Una autèntica maravella!!!

      En el proper apunt, informaré de les dues properes representacions que es portaran a terme. Ara ja et tinc situat Daniel…. algun dia coincidirem i ens agradaria saludar-te.

      Una abraçada

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.