Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, per tal de veure un dels quatre espectacles que únicament es podran veure aquesta temporada, en aquesta desaprofitada i menystinguda sala, per culpa de no saber buscar solucions apropiades a la mala sonoritat que té, especialment a les darreres files.
La veritat és que es tracta d’una obra de William Shakespeare, EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, que ja coneixem prou bé, amb un argument d’embolics, mig compte de fades, que la veritat, ara mateix no ens venia massa de gust tornar-la a revisar de nou, especialment per l’argument força infantil, per molt Shakespeare que sigui; malgrat això, no ens voliem perdre la direcció de Joan Ollé, d’aquesta archi conegudíssima obra, i aquesta xafarderia malaltissa teatraire, ens atrau suficient per poder veure i valorar la seva posada en escena…. i també, perquè no dir-ho, per tal de veure un planter d’actors a l’escenari que en poquíssimes ocasions tenim la sort de veure treballar plegats a l’escenari.
L’últim cop que vàrem veure aquesta representació va ser tot just ara fa un any a temporada Alta de Girona, on la famosa troupe PROPELLER, ens va obsequiar amb una versió d’aquest mateix espectacle, veritablement inoblidable i força difícil de superar.
L’obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hermia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d’amor a una de les parelles. Equivocadament, el vessa sobre l’amant d’Hermia, produint l’efecte contrari. Els habitants del bosc han de fingir que tot ha estat un somni per tal que les parelles tornin al seu estat original, tema que Puck repeteix al final cap als espectadors.
Reconec que aquesta producció està molt treballada i el resultat és realment molt bo, especialment en la seva preciosista posada en escena, força espectacular en el que respecta a la seva escenografia, il·luminació, vestuari i so. En aquest aspecte “chapeau”. Molt positiu la música en directe i també, l’estudi que s’ha realitzat amb el moviment d’actors, que cada vegada el sé valorar més, en una producció d’aquestes característiques.
Però crec que les dues hores i mitja que dura l’espectacle es fan massa llargues i algunes vegades reiteratives; crec que no caldria respectar fil per randa el text de Shakespeare i potser alleugerar el menys important, per tal de fer-la més àgil; en tot cas, si no es vol retallar res, reclamaria a crits fer una pausa per tal de què el públic s’espavili i pugui descansar almenys deu minuts. És molt trist que en acabar l’obra t’adonis que força gent del teu voltant s’acaba de despertar en escoltar els aplaudiments.
Pel que respecte a les interpretacions del fotiment d’actors, inqüestionable la seva gran qualitat; un treball coral a un nivell excel·lent, en el que destaquen les primeres figures que tots ja coneixem i dels que no faré esment per què crec que tots els coneixeu prou. L’única referència que voldria destacar és el treball de l’actor Pau Vinyals, que interpreta el paper de Puck el “follet màgic“, que ens ofereix una demostració d’agilitat, alegria desbordant e interpretació brutals.
Direcció: Joan Oller
intèrprets: Joan Anguera / Mercè Aránega / Clàudia Benito / Dani Espasa / Gregori Ferrer / Pere Eugeni Font / Enric Majó /Lluís Marco / Xicu Masó / Guillem Motos / Carol Muakuku / Eduard Muntada / Rosa Muñoz / Xavier Soler / Victòria Pagés / Albert Prat / Laura Pujolàs / Oriol Tramvia / Pau Viñals
Traducció: Joan Sellent / Moviment: Andrés Corchero / Escenografia: Sebastià Brosa / Vestuari: Míriam Compte / Il·luminació: Lionel Spycher / So: Damien Bazin / Direcció musical: Dani Espasa / Música: Manos Hadjidakis – Dani Espasa / Caracterització: Núria Llunell
Producció: Teatre Nacional de Catalunya
Bones! A mi em va agradar força, tot i que coincideixo en que en algun moment se’m va fer una mica llarga, bàsicament la part dels embolics dels enamorats que potser hagués escurçat una mica. Em va semblar força divertida la part de la representació teatral dels obrers (fantàstic el Xicu Masó i companyia) i em va deixar amb la boca oberta el Pau “Puck” Vinyals…quin encert d’actor per aquest paper!
Salutacions!
En aquest cas estem en sintonia total en la nostra opinió; es podia haver escurçat l’obra per fer-la més àgil.
A la meva crònica no havia mencionat l’escena de la representació dels obrers, i efectivament és un punt fort d’aquesta producció; gràcies per mencionar-ho.
En Pau…. brutal !!!
Hoola!
vaig llegir unes crítiques no massa bones del SOMNI D´UNA NIT D´ESTIU abans d´anar-la a veure. I la veritat és que em va agradar molt, una mica llarga, però les bones actuacions i l´escenografia fan ben recomenable aquesta comèdia romàntica.
Recordant els PROPELLER del Temporada Alta, aquests tornaran a Girona d´aquí a 2 anys, dit pel director del Festival.
Sobre el descans té el perill de desconnectar, el que passa que 2 hores i quart és llarg.
A nosaltres també ens va passar el mateix en llegir critiques no gaire bones i la veritat és que vàrem anar a veure-la un pèl “acollonidos”, però a nosaltres ens va agradar molt, especialment la posada en escena i les interpretacions.
Molt bona noticia el que comentes dels PROPELLER, ja que enguany no han vingut a Temporada Alta i els hem trobat a faltar.
Una abraçada
Hoola!
Aquests dies a la cartellera teatral de BCN els entusiastes de SHAKASPEARE tenim feina:
AL VOSTRE GUST al Teatre Akadèmia
HAMLET a lá sala Atrium
NIT DE REIS al Maldà
EDUARD II al Tantarantana
De moment tinc entrades per COM US PLAGUI, traduïda així, a l´Akadèmia.
Totes pinten força bé.
“to be or not to be: that is the question”
En principi no tenim previst anar a cap d’aquestes produccions, el Miquel està una mica “saturat” de Shakespeare i hi ha tanta, però tanta oferta que no donem a l’abast i seleccionem el que ens ve més de gust!!!!
Una abraçada.
Hoola!
Només passava per dir que COM US PLAGUI és excel.lent per traducció del text, interpretació dels actors i actrius, espai i il.luminació, la música en directe, en fi Algú ho havia de dir… una meravella al Teatre Akadèmia.
BON ANY!! 2015!!
Acabem de comprar entrades per aquest Teatre, però per una altra representació…. LA MÀGIA d’en CALDERS.
D’aquesta COM US PLAGUI, hem llegit forces crítiques positives i recomanacions com la teva, però no sabem ben bé perquè, estem una mica saturats d’obres de William Shakespeare…. i com a Barcelona tenim tanta i tanta oferta, preferim escollir altres autors i altres propostes. No descartem del tot anar-la a veure, però de moment ….
El HAMLET de la Sala ATRIUM és una continuació d´un SHAKESPEARE ben adaptat a les dimensions de l´espai, a tocar de l´espectador. Un luxe.Agrair tota la feina feta.
Destaca la plataforma central amb seients a cada banda. Obra clàssica amb un vestuari, posada en escena i música ben contemporanis.
“Ser o no ser aquest és el dilema”
Amb entrades exhaurides espero que torni, val la pena
El nostre proper Shakespeare serà al Teatre Lliure, el proper 25 de gener; EL REI LEAR
Hola,
Havia descartat anar-la a veure després de llegir les crítiques inicials no gaire bones i també perquè no em venia de gust -igual com dieu. Però al final vaig tenir una oportunitat, ahir, i com que no me’n perdo ni una…
Estic molt d’acord amb tot el que dieu. Tenir 18 actors en una sala com aquella i amb el desplegament de recursos que fan… fent-la tocar amunt i avall durant 2 hores i mitja és un luxe, encara que els tinguis massa lluny. També cal valorar que serveixin l’obra completa original -perquè tots hem vist fragments i versions… però mai no acabes coneixent tot el text. El muntatge, desigual, llarg, exhuberant a voltes, la coreografia dels diversos actors i escenes, molt variable en l’actuació dels actors… També destaco el Vinyals esplèndid i el Masó, fantàstic en els papers còmics. Al capdavall estic content d’haver-hi anat… I també em confirma amb una idea personal que solc seguir: és millor anar als espectacles a les últimes funcions, perquè ho tenen tot més polit i arreglat… No té el glamour de l’estrena, ni dels VIPS reconeguts, tampoc ets dels primers a parlar-ne… però trobes millor producte. 🙂
Bon cap de setmana!
Com ja hauràs llegit al nostre apunt, que a nosaltres també ens venia una mica costa amunt anar a veure de nou aquesta obra i vàrem estar d’un pèl de descartar-la….. però la carn “teatraire” és força dèbil i nosaltres som incapaços de no comprovar per nosaltres mateixos, les primeres crítiques que vàrem llegir, no massa favorables.
És veritat que es fa una mica llarga la representació i en algun moment penses, que cony estic fent aquí….. però al final, un cop vista, en conjunt crec que és una bona producció i una oportunitat de veure bon teatre, amb un planter d’actors brutal.
Estem d’acord que les primeres representacions no són ni de lluny, les millors, però els “malalts” de Teatre com nosaltres, som incapaços d’aguantar masses dies, sense veure una determinada obra que ens atrau…. i de fet, ens obliga una mica el blog, ja que no té massa sentit publicar una crònica que pretén promocionar el Teatre, quan l’obra està en les acaballes.
Dins d’una estona ena anem a Granollers a veure una representació teatral, a la que ens han convidat; ens bé molt de gust conèixer noves sales i avui trepitjarem per primera vegada el Teatre de Ponent.
Bon cap de setmana Daniel.