Aprofitem el cap de setmana i ben d’hora el dissabte al matí estàvem al CCCB, com acostumem cada any per tal de veure WORLD PRESS PHOTO 2014, sense gaires aglomeracions, aquesta exposició de fotografies que ens agrada tant. Cal donar les gràcies a la nostra amiga Maria Lluïsa, que ens va facilitar dues invitacions. La tranquil·litat de bon matí va durar només mitja hora i val a dir que quan havia passat més d’una hora l’aglomeració era brutal i gairebé impedia poder gaudir de l’exposició.
A la desena edició de l’exposició internacional World Press Photo, podem veure les 130 fotografies guanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme. Aquest any, la selecció compta amb cinc guanyadors de la ciutat: Pau Barrena, en la categoria de Retrats a l’entorn….
Pau Barrena
…. Moisés Samán, segon premi en la categoría de Temes d’Actualitat…
Moisés Samán
… i l’equip format per David Airob, David Ramos i José Bautista, que han obtingut el 3er premi en la categoria de curtmetratges en el marc de la secció Multimèdia del concurs.
En aquesta edició, han participat 5.754 fotògrafs, dels quals 254 són espanyols, de 123 nacionalitats diferents. En total, s’han rebut 98.671 imatges classificades segons categories (Noticies d’actualitat, Temes d’actualitat, Temes contemporanis, Vida quotidana, Retrats, Retrats en l’Entorn, Natura, Esports d’Acció i Esports Cròniques…)
Aquesta cita ineludible pels amants de la fotografia s’ha convertit en una de les fites més senyalades de la cultura i del periodisme visual a Barcelona, atraient any rere any milers de visitants. Una oportunitat per testimoniar, a través dels ulls, l’estat del món i la realitat global que ens envolta. Visions, històries, relats i realitats, que es tradueixen en imatges capaces de traslladar-te, canviar-te, commoure’t o, fins i tot, fer entendre’t el món.
La fotografia guanyadora d’enguany és del fotògraf americà John Stanmeyer, per a National Geographic.
Immigrants africans, a la vora de la ciutat de Djibouti, aixequen els seus telèfons mòbils en un intent per captar un senyal de baix cost de la veïna Somàlia per mantenir el contacte amb els seus familiars a l’estranger. Djibouti és un punt de parada habitual a la ruta dels immigrants de Somàlia, Etiòpia i Eritrea cap a Europa i Orient Mitjà, a la recerca d’una vida millor.
Una molt bona exposició, com sempre. Tractant-se d’una mostra de reporterisme, prima l’oportunisme del moment i la denúncia social per sobre de la qualitat tècnica, tot i que hi ha alguna autèntica obra d’art.
Una abraçada
Efectivament, el que menys importa en aquest cas, és la qualitat de la fotografia i el que mes… l’impacte emocional que pot donar a la persona que la veu, sigui per la seva actualitat o per poder mostrar altres realitats allunyades del que podem viure en el nostre dia a dia.
Si vols veure qualitat fotogràfica de debò, vés a veure en el mateix edifici del CCCB i a la segona planta, l’altra exposició fotogràfica, ARISSA. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936
Una abraçada