SHARON JONES, no era pas massa coneguda per nosaltres, aquesta mítica cantant de Soul …i gairebé sense adonar-nos, a partir d’una conversa, fa poques setmanes per tal de complaure a la nostra filla i la seva parella, vàrem comprar les entrades per aquest concert i anar plegats. A hores d’ara donem gràcies per aquesta decisió encertada, ja que hem descobert un “monstre” del món de la música.
El concert al Palau de la Música Catalana, va ser com veureu pels vídeos, realment antològic i nosaltres que el visitem sovint, creiem que mai havíem vist un ambient amb tan caldejat i amb tanta passió, com la nit del passat dimarts 18 de novembre.
Sharon Jones, va néixer a Augusta (Geòrgia) l’any 1956. Va passar la seva infància entre Nova York i el sud del país. La seva primera demostració de talent la va fer en el cor de l’església, i amb tan sols 14 anys tocava l’òrgan cada diumenge a “Queens ‘Universal Church of God. Posseeix una veu greu i potent, que molts diuen que evoca a Marva Whitney i Lynn Collins.; per la seva edat, té una vitalitat brutal que ens va deixar bocabadats.
La unió de Sharon Jones & The Dap-Kings, formen una meravellosa banda de funk / soul nord-americà, que són punta de llança d’un moviment revivalista que té com a objectiu captar l’essència d’aquest tipus de música tal com ho va ser en el seu apogeu entre les dècades dels 60 i 70. Part de la manera en què això s’aconsegueix, és fugint dels mètodes moderns de gravació digital a favor de l’ús d’equips de gravació analògica tradicional.
El públic que omplia gairebé la totalitat del Palau, en tot el concert va restar dret, ballant a platea o inclús dalt de l’escenari convidats per la banda o per la mateixa Sharon Jones; encara sort que nosaltres vàrem tenir l’encert de comprar fila 1 del primer pis i poder seguir asseguts durant una bona part del concert.
És bonic poder a aquestes alçades de la nostra vida poder encara emocionar-nos i vibrar tant en redescobrir una part de la cultura musical que havíem deixat de banda fa temps. Ha estat sense cap mena de dubte un dels millors concerts que recordem i el valorem per tant amb la màxima puntuació de “Voltar i Voltar”.