La Companyia Sala Atrium, ha tingut un gran encert en l’elecció d’un gran i colpidor text de la jove dramaturga Saphia Azzedin; segurament bona part de l’èxit d’aquesta producció teatral és aquesta elecció, però cal parlar també d’una proposta escènica arriscada i molt treballada, utilitzant una forma de narració que no es veu gaire sovint…. un monòleg a dos veus, protagonitzat per dos extraordinàries actrius catalanes, Judith Farrés (que nosaltres acabem de descobrir en aquest treball) i Mireia Trias, a la que ja vàrem veure a “Litoral”  al Romea, i també a “Jaz”  a la Sala Atrium.

Jbara viu a les muntanyes d’un país del Magreb, amb els seus pares, cinc germans i germanes i les seves ovelles. Reduïda al rang de criada per un pare ignorant i brutal,  a vegades es prostitueix per alguns dolços i un iogurt de magrana. És bonica, però no ho sap. En un poble on les dones, literalment, no són Res, encara no ha après que la seva bellesa és poder. Fins al dia en què una maleta cau d’un cotxe d’uns turistes americans i li revela un altre món. El camí que emprendrà serà radicalment diferent.

Un testimoni implacable de l’opressió. Un crit de revolta. Però també, més enllà de la desesperació i la misèria, l’aclaparadora oració d’una dona que es manté dempeus davant Déu i davant els homes. Una mirada lliure, vital i irònica de les veritats imposades, siguin veritats religioses, polítiques o culturals.

L’escenografia ens va sorprendre per la senzillesa i especialment pel seu intens color vermell, que inunda tot l’espai escènic, inclòs l’únic element que incorpora…. un sofà també vermell a la dreta; a la part esquerra una taula de so, a partir de la qual una de les actrius, tecleja els mecanismes adients per tal de provocar sorolls, música i efectes sonors que s’incorporen a l’acció, en una comunió perfecte i sorprenent; un altre encert el d’aquesta inclusió d’elements acústics i cançons cantades en directe que alleugen molt la pressió quasi insofrible del text, per la seva brutal cruesa. Segons la mateixa directora de la producció, el color vermell pot donar una imatge per tal de remarcar l’infern, la passió o la prostitució a la qual es veu avocada la protagonista.

El tractament, del que sembla un diàleg entre les dues actrius, és en realitat un diàleg que la protagonista es fa amb ella mateixa, com si és tractes d’un desdoblament entre la persona física i la seva consciència. Ens va agradar molt aquesta mirada d’un sol personatge interpretat alternativament per dues actrius que a vegades fins i tot es corregeixen o incriminen.

Molt bé el treball de les dues actrius, encara que haig de valorar més positivament, i sols des de la banda de la interpretació, a Mireia Trias, perquè és la que porta més valor en el personatge; en realitat les dues actrius es reparteixen una mica els papers, i Judith Farrés aporta més pes a la balança de la composició i interpretació musical; val a dir que l’espectacle no seria el mateix si qualsevol de les dues no participés.

Per resumir-ho, crec que ha estat un dels espectacles que mes m’ha aportat des del punt de vista de la Direcció i posada en escena, dels últims mesos; el text per altra banda és meravellós i això a pesar de la seva duresa extrema, ja que està farcit per tot arreu d’una gran sensibilitat.

No m’estranya pas, la bona resposta del públic, omplint gairebé cada representació; encara que oficialment són els últims dies que es podrà veure a la sala Atrium, auguro sense por a equivocar-me que aquesta producció es podrà veure molts més dies, sigui prorrogant les dates o bé presentant-la de nou en unes pròximes dates.

Per si de cas, correu a comprar les entrades.

Saphia Azzedine, nascuda l’any 1979 a Agadir, Marroc; la seva una mare marroquina-francès (Normandia) i el seu pare originari de Figuig, Marroc. Ella va passar la seva infantesa a Agadir i a 9 anys va anar a viure a la localitat francesa de Ferney-Voltaire, a la frontera amb Suïssa.

Actualment està considerada una novel·lista d’èxit, a partir del seu primer llibre, que precisament va estar aquest “Confidences à Allah“, però també ha treballat en el món del cinema com a actriu, guionista i directora. La seva bibliografia és la següent:

• 2008: Confidences à Allah
• 2009: Mon père est femme de ménage
• 2010: La Mecque-Phuket
• 2011: Héros anonymes
• 2013: Combien veux-tu m’épouser ?

CONFIDÈNCIES A AL.LÀ

Autora :  Saphia Azzeddine

Companyia Sala Atrium

Direcció, Traducció i Dramatúrgia :  Magda Puyo

Repartiment :  Mireia Trias i Judit Farrés

Composició musical:  Judit Farrés / Vestuari : Gloria Viguer / Il·luminació:  Maria Domènech / Escenografia :  Ramon Simó / Fotografia: Cristina Sánchez /  Disseny gràfic:  Lluís Ferrer /  Producció executiva: Agnès Padrós