Aquesta temporada el Tantarantana Teatre s’ens ha remodelat interiorment amb un escenari mes gran i també amb la nova imatge del seu nou logotip; però el mes important es que ja ha oficialitzat que es tracta d’un Teatre amb dues Sales, la mes coneguda pel public, a nivell de carrer, que a partir d’ara es coneixerà com Tantarantana-BAIXOS22, i unes plantes mes amunt del mateix edifici l’altre sala on es realitza teatre menys convencional, de la que ja us he parlat mes d’un cop al Blog, Tantarantana-ATIC22.

Ahir nit d’estrena al Tantarantana-BAIXOS 22, amb ABSENTEE, una història colpidora però al mateix temps més real del que sembla, que pot arribar a ser molt propera als espectadors, en molts dels seus plantejaments i situacions.

Cada vegada més m’interessa el Teatre contemporani, especialment si es tracta de produccions teatrals, en el que els textos són creats i escrits expressament pels membres de la companyia que l’han d’interpretar a l’espai escènic. Aquest és el cas d’aquesta companyia teatral, “La Pulpe Teatro“, que ahir l’Imma i jo vàrem conèixer; una companyia teatral, que treballa a partir d’una pluja d’idees que la seva directora i dramaturga Denise Duncan recull i ordena, i que un cop escrit, als assaigs, els actors en desgranen totes les capes ocultes.

La història de dos germans que s’odien i s’estimen a parts iguals però que es necessiten. La rivalitat entre germans ha estat un tema sempre present al teatre, a la literatura i al cinema. Absentée és una obra que parla dels nexes entre éssers humans, de la feblesa, l’amor, les pors, de la relació amb els pares i amb la nostra història personal.

Es tracta d’un retrat d’una família que en realitat ja fa temps que va deixar de ser-ho, pel distanciament, les rancúnies, els mals entesos i el tracte que els pares, voluntàriament o no, han pogut transmetre als fills de manera desigual, segons les preferències que els pares sovint tenim vers un dels fills i que marquen psicològicament a la resta …. el bo i el no tan bo, el que aconsegueix triomfar a la vida seguint les indicacions del pare i el que vol seguir els seus passos en llibertat segons la seva pròpia iniciativa, que no té per què coincidir amb les del pare; un munt d’odioses comparacions que fan trontollar les relacions dels germans, sense que segurament cap d’ells en tingui la culpa.

Una nit plujosa en una ciutat que pot ser la nostra; dos germans, el Lluc i el Pau, s’enfronten davant nostre, intentant defensar la seva forma de viure, confrontant les diferencies i actituds que els han distanciat; apareix de sobte un tercer personatge femení que fa trontollar encara més tot plegat. Algun dels tres personatges té cap culpa de com han anat les coses per arribar a aquesta desagradable situació ???; l’autora utilitza el públic com a jutge passiu de tot el que passa a l’escena, a mes a més de mostrar les actituds dels personatges, com en un mirall .. .de tal manera que els espectadors s’adonin que algunes d’aquestes, són actituds viscudes personalment.

La història molt ben construïda, en un format semblant al thriller, on se’ns va mostrant a dosis petites el drama que l’autora ens posa davant dels nostres ulls; drames que acostumen a sovintejar, mes del que sembla, en moltes vides familiars que tenim al nostre voltant.

Les interpretacions dels tres actors em van semblar molt dignes, però cal remarcar l’esforç important de l’actor que té que interpretar el paper de protagonista, en Lluc, Salvador Miralles, que ens va agradar molt especialment.

L’espai escènic, creat per Víctor Peralta, el vaig trobar molt encertat…. un menjador d’un pis de solter, on tot està descol·locat convenientment, embolcallat de cortinatges blancs de diferents textures i mides, que amaguen un gran finestral que dóna al carrer. L’espai sonor i el disseny de llums cal també elogiar-los, ja que a la fi el treball ben fet de cada un dels elements de l’equip, aconsegueixen aixecar una producció teatral que paga la pena veure.

Als Voltaires ens va agradar. Creiem que es tracta d’un treball seriós i artesanal al qual cal donar suport.

Una Pulpe (ve de “pulpería”) en diversos llocs de Llatinoamèrica és una petita botiga, una botiga de queviures on es troba de tot el que es necessita, el sorprenent, el buscat i l’inesperat. Però sobretot és un punt de trobada amb amics i coneguts: com el que hauria de ser el teatre

ABSENTEE

La Pulpe Teatro 

Autora i Direcció: Denise Duncan

Espai escènic: Victor Peralta

Interpretació: Salvador Miralles, Marta Santandreu, Moli Quetglas

Malauradament per culpa del retard en l’inici de la funció, quasi mitja hora, ens vàrem perdre la segona cassolada, en la que volíem de nou participar. Cal remarcar que aquest Teatre el diumenge vinent 9N, no ha programat aquesta representació. Chapeaux !!!

Cargols germans ???