Fa temps havíem sentit a parlar de l’espai escènic ALMAZEN a Barcelona, però desconeixíem absolutament tot del mateix, el perquè de la seva creació, la seva història i el que programen.
La setmana passada vàrem rebre una invitació personal, de la directora de la Sala, Macarena Gonzáles de Vega, a través del nostre correu electrònic, en el que ens convidaven a conèixer la sala, el que són i el que fan; també ens oferien la possibilitat de poder assistir a una representació de l’espectacle BYE, BYE BETSY, protagonitzat per la pallassa Merche Ochoa (8A), que acaba de ser premiada la setmana passada amb el premi Nacional de Circ 2014, per la seva gran capacitat interpretativa i la seva dedicació i compromís amb la formació i transmissió dels fonaments d’aquest art, per arribar a ser un bon “clown”.
Merche Ochoa (Logronyo, 1967), que “exerceix de pallassa” des de 1993, va començar la seva carrera escènica als 12 anys, al costat de la companyia Epidaure, amb la qual va recórrer la Rioja de poble en poble. Entre 1986 i 88 va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic de la Rioja i el 1989 es va traslladar a Barcelona, on va conèixer el món del pallasso de la mà de Berty Tovías.
Com a pedagoga clown, Ochoa, habitual col·laboradora de l’ONG Pallassos sense Fronteres, ha desenvolupat la seva tasca en Estudis Escènics El Timbal (Barcelona); Estudis de Teatre (Barcelona); Teatre Estudi Víctor Hernando (Barcelona); Escola Infantil de Circ de L’ateneu de Nou Barris (Barcelona) i Escola de Teatre Xavier Gratacós (Barcelona), entre moltes altres.
Molt proper al CCCB, en ple barri del Raval, en tombar els carrers Joaquim Costa amb Guifré, veiem un enorme “cor” vermell penjat al mig del carrer…. deu de ser allà; efectivament, ens està esperant Macarena i súper amable ens explica una mica la història d’aquest espai dedicat a la creació i difusió artística, com poden ser el cinema experimental, la narració oral, l’art al carrer i ara especialitzada en l’art del clown, faceta per la qual ha estat reconeguda a escala internacional.
Mentrestant ens va desgranant, amb tota la seva passió encomanadissa, com van néixer l’any 1998 i tota la tasca que han fet fins ara, sentim dins nostre una vergonya immensa per desconèixer fins ara tot un moviment creatiu, que s’ha convertit en un batec molt important dins del barri del Raval. Sembla que tot va començar amb un grup entusiasta de gent que interpretaven art de carrer, recolzats pel CCCB i més tard en voler establir-se en un lloc fix, varen trobar un magatzem de “Zapatillas” que vàrem transformar amb tota il·lusió i superant tots els entrebancs legals possibles, en el que és a hores d’ara AlmaZen, conservant la “Z” de “zapatilla”.
Funciona a base d’una enorme xarxa de socis que superen el nombre de 10.000, als que se’ls informa dels esdeveniments que es programen al centre de la seu, que oficialment es diu “Associació Cultural la Ciutat de les Paraules“. A mesura que van entrant la gent al local, per tal veure l’espectacle, ens adonem que l’ambient és absolutament increïble… abraçades, petons, tothom sembla que es coneix i de ben segur són habituals de ALMAZEN. Ens fem creus del bon rotllo que es respirava abans de començar l’espectacle.
No som gaire aficionats a les arts circenses i encara menys a les del Clown, que suposo, erròniament hem lligat sempre a espectacles per infants; potser per això teníem una certa recança a trobar-nos incòmodes tot veient les pallassades de la Companyia “Star Tres”, formada per Merche 8A, Lluna Albert i Cristi Garbo; no som gaire de riure obertament i potser més oberts al somriure, si ens agrada.
Curiosament crec que no vàrem trigar ni un minut en esclatar a riure tot veien un show tipus cabareter que teníem davant nostre; feia temps que jo no reiem tan sorollosament com la nit d’aquest passat diumenge; no eren pas gags aïllats, sinó que estaven ben construïts dins d’un argument amb cap i peus, encara que va arribar un moment que no sabíem pas com classificar la crònica que ara publiquem… teatre musical ? …. pallasses ? circ d’acrobacia ? titellaires ?
Em van agradar molt especialment Merche 8A, que em va deixar enamorat per la seva mirada que entra ben endins dels espectadors que estan prop seu…. i per la manera que té de fer riure a partir d’una enorme sensibilitat que et deixa desarmat en un instant; també molt, moltíssim, Cristi Garbo, que amb la seva corpulència i actitud absolutament “catxonda” ens va donar unes classes magistrals d’angles, en un gag absolutament espatarrant.; vaig gaudir també de l’actuació de Lluna Albert, encara que jo la veig més potent com a actriu de teatre que com a clown, o potser el número més important que va fer en solitari, amb la complicitat d’un espectador, el meu gust, el va allargassar massa i va haver un trencament claríssim del ritme marcat per les seves companyes.
El públic situat en “U”, gairebé omplia la sala i va participar activament durant tot l’espectacle; en acabar, va esclatar en aplaudiments que van durar una bona estona…. i quan ja semblava que tot havia arribat a la seva fi….. sorpresa!!! … van aparèixer un fotiment de pallasses mes, vestides d’infermeres per tal de protegir als espectadors d’una plaga tan perillosa com l’Ebola, … la plaga dels premis que havia rebut Merche 8A…. un divertidíssim homenatge a la premiada com la millor artista de circ 2014.
Una nit que recordarem per les bones estones que vàrem passar, les riallades i sobretot pel descobriment d’un altre espai de Cultura a la nostra ciutat; com us podeu imaginar, en sortir ens vàrem fer socis i de ben segur estarem a la guait a partir d’ara de tot el que programin.
Si podeu, apropeu-vos els diumenges a les 20 hores per Almazen a veure aquest espectacle….. us asseguro que us ho passareu “pipa“.
