– Teatre – FAM OCULTA (***) – Teatre Tantarantana – 24/10/2014

Per fi, podem assistir al Tantarantana, per tal de veure aquesta nova proposta de la Companyia Ignífuga, FAM OCULTA, després d’haver anul·lat la nostra reserva pel dia de l’estrena, i creiem que potser ha estat millor així, ja que factors personals i aliens a la producció no ens haurien permès gaudir-la com cal.

Fam Oculta - Tantarantana

La primera visió de la posada en escena, ens ha impactat molt favorablement per la divisió dels espais de l’escenografia i l’esclat de colors dels objectes situats sobre dues taules preparades per fer un àpat; tres personatges i tres espais que es poden veure al mateix temps, sempre i quan el disseny de llums ens ho permeti, segons les necessitats del moment que l’acció requereix; dos d’aquets espais, al fons de l’escena on estan situats a banda i banda cada un dels mascles rivals, asseguts en el seu regne …. i mes a tocar dels espectadors l’espai on es desenvolupa l’acció pròpiament dita i on l’Helena, la protagonista, està situada.

Un quart personatge, gairebé fora de l’espai escènic, fa de cor, com en les antigues tragèdies greges i ens explica en tot moment el que passarà o inclús intervindrà de paraula en l’acció com si fos la veu de la consciència de cada un dels personatges, tal i com si és tractes d’un amic i conseller.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arribada l’evidència de la vellesa, Helena, esposa d’Ulenspiegel (que en altres temps fou un heroi nacional que s’enfrontà a la tirania de Felip II) necessita que el seu marit es relacioni amb ella d’igual manera que quan eren adolescents. Aquesta necessitat de la dona gran per sentir-se jove i apassionada sobrepassa a Ulenspigel que tan sols vol descansar i passar els darrers dies tranquil·lament. A la casa del matrimoni hi arriba un ancià Felip II amb la intenció d’enfrontar-se a Ulenspiegel en un combat final que l’ajudaria a recuperar la idea de l’heroïcitat perduda. Ulenspiegel, però, es nega a lluitar; és massa vell. Helena queda fascinada per l’aparent força i decisió de Felip II i decideix canviar l’apatia del seu marit per la joventut d’esperit del seu rival. Aquesta decisió ho canviarà tot.

Per altra banda, els tres protagonistes d‘aquest triangle amorós, està interpretat per tres joveníssims actors, aspecte que en principi descol·loca, ja que els personatges que representen passen de llarg l’edat de 70 anys i estan ja vivint de ple la seva vellesa; aquest aspecte ben aviat s’oblida i gràcies a les magnífiques interpretacions, entres de ple i fàcilment a la història. Haig de dir també que les primeres escenes on la protagonista no vol acceptar la seva vellesa, va patir d’una excessiva sobreactuació de l’actriu Júlia Rodón…. i no crec pas que volgués simular una escena còmica, perquè no venia al cas; aquí l’errada, crec que va estar en una opció de direcció no massa encertada.

El text de FAM OCULTA, és molt més profund de què en principi sembla a primera vista, ja que juga amb el record de glòries passades en l’edat en el que l’home està en la plenitud de la seva vida, amb actituds que volen intentar per tots els mitjans perpetuar-la o allargassar-la en el temps, cosa que sembla impossible; Helena busca la manera de re despertar el desig i no vol acceptar l’actitud passiva d’acceptació de la vellesa per part de la seva parella. Troba la manera de fer-lo reaccionar, provocant l’enfrontament amb el seu antic rival, que encara no ha caigut en aquesta actitud passiva.

Es tracta d’un estudi molt acurat de les actituds enfront l’arribada de la vellesa en l’ésser humà, que tot i acceptar-la com inevitable, té moltes maneres d’afrontar-la… i aquí jo m’apunto a l’actitud d’Helena de voler viure intensament fins al últim minut de la vida, sense caure en la negativitat del “tot ja està fet”.

No es tracta d’un clàssic, encara que aparentment ho sembli pels noms dels personatges i per tant un reflex molt actual de les actituds de l’ésser humà, davant dels problemes als quals ens enfronta la vida; a la meva edat que ja supera els 60 vaig viure la funció molt intensament, però crec que es pot traslladar a qualsevol altre aspecte de la vida que no sigui l’arribada de la vellesa.

La producció de la Cia. Ignífuga, ha estat tot un descobriment, tant per la seva agosarada posada en escena, com per les magnífiques interpretacions d’actors molt joves que tenen tota la vida al davant. Totalment recomanable.

Teniu temps per anar a veure-la durant tota aquesta setmana, al Teatre Tantarantana. No us defraudarà.

CIA IGNÍFUGA
Direcció: Pau Masaló
Intèrprets: Júlia Rodón, Aleix Melé, David Teixidó, Gal Soler
Espai, llum i figurins: Laia Alberich, Mireia Cardús, Irene Dobón i Laila Rosato / Assessor de moviment: Pere Sais

Cargol xulo 2

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s