Arribada l’evidència de la vellesa, Helena, esposa d’Ulenspiegel (que en altres temps fou un heroi nacional que s’enfrontà a la tirania de Felip II) necessita que el seu marit es relacioni amb ella d’igual manera que quan eren adolescents. Aquesta necessitat de la dona gran per sentir-se jove i apassionada sobrepassa a Ulenspigel que tan sols vol descansar i passar els darrers dies tranquil·lament. A la casa del matrimoni hi arriba un ancià Felip II amb la intenció d’enfrontar-se a Ulenspiegel en un combat final que l’ajudaria a recuperar la idea de l’heroïcitat perduda. Ulenspiegel, però, es nega a lluitar; és massa vell. Helena queda fascinada per l’aparent força i decisió de Felip II i decideix canviar l’apatia del seu marit per la joventut d’esperit del seu rival. Aquesta decisió ho canviarà tot.

Per altra banda, els tres protagonistes d‘aquest triangle amorós, està interpretat per tres joveníssims actors, aspecte que en principi descol·loca, ja que els personatges que representen passen de llarg l’edat de 70 anys i estan ja vivint de ple la seva vellesa; aquest aspecte ben aviat s’oblida i gràcies a les magnífiques interpretacions, entres de ple i fàcilment a la història. Haig de dir també que les primeres escenes on la protagonista no vol acceptar la seva vellesa, va patir d’una excessiva sobreactuació de l’actriu Júlia Rodón…. i no crec pas que volgués simular una escena còmica, perquè no venia al cas; aquí l’errada, crec que va estar en una opció de direcció no massa encertada.

El text de FAM OCULTA, és molt més profund de què en principi sembla a primera vista, ja que juga amb el record de glòries passades en l’edat en el que l’home està en la plenitud de la seva vida, amb actituds que volen intentar per tots els mitjans perpetuar-la o allargassar-la en el temps, cosa que sembla impossible; Helena busca la manera de re despertar el desig i no vol acceptar l’actitud passiva d’acceptació de la vellesa per part de la seva parella. Troba la manera de fer-lo reaccionar, provocant l’enfrontament amb el seu antic rival, que encara no ha caigut en aquesta actitud passiva.

Es tracta d’un estudi molt acurat de les actituds enfront l’arribada de la vellesa en l’ésser humà, que tot i acceptar-la com inevitable, té moltes maneres d’afrontar-la… i aquí jo m’apunto a l’actitud d’Helena de voler viure intensament fins al últim minut de la vida, sense caure en la negativitat del “tot ja està fet”.

No es tracta d’un clàssic, encara que aparentment ho sembli pels noms dels personatges i per tant un reflex molt actual de les actituds de l’ésser humà, davant dels problemes als quals ens enfronta la vida; a la meva edat que ja supera els 60 vaig viure la funció molt intensament, però crec que es pot traslladar a qualsevol altre aspecte de la vida que no sigui l’arribada de la vellesa.

La producció de la Cia. Ignífuga, ha estat tot un descobriment, tant per la seva agosarada posada en escena, com per les magnífiques interpretacions d’actors molt joves que tenen tota la vida al davant. Totalment recomanable.

Teniu temps per anar a veure-la durant tota aquesta setmana, al Teatre Tantarantana. No us defraudarà.