Ha estat una autèntica astracanada, per part de la direcció del Gran Teatre del Liceu, voler fer veure que la temporada comença amb aquesta TRAVIATA, quan fa menys d’un mes, realment es va inaugurar amb IL BARBIERE DE SIVIGLIA de Gioachino Rossini; pel que sembla LA TRAVIATA de Giuseppe Verdi és molt més popular i segurament donarà mes calaix…. però aquesta és un altra qüestió que no té res a veure.
Ens vam emportar un gran ensurt en el primer acte d’aquesta producció, al comprovar que les veus protagonistes, la del tenor Charles Castronovo molt especialment, però també la de la soprano Patrizia Ciofi, no arribaven amb la potència suficient al 4art pis, per tal de gaudir la com cal. El famós brindis, “Libiamo ne’ lieti calici” ,que tothom coneix i que espera amb il·lusió, va estar un autèntic nyap, que presagiava el pitjor; ens refreguem els ulls per incredulitat …. no podia ser que fossin els solistes anunciats.
Per sort va ser tan sols un miratge i al segon acte, afortunadament es va resoldre; comentàvem amb l’Imma, que al tenor, durant el descans, semblava que li havien injectat una injecció en vena de pa amb tomàquet, perquè no semblava el mateix…. un autèntic miracle, que crec mai havia vist en aquestes proporcions; el ària d’Alfredo “De miei bollenti spiriti”, va marcar aquest canvi brutal.
L’obra de Verdi és atípica dins de la seva producció. A diferència d’Aida i Nabucco, destaca per l’enfoc realista: la història de la Violetta, al llit de mort, evocant com a flashback la seva vida de cortesana. Un atac directe a la hipocresia d’una societat que va qüestionar la relació del compositor italià amb Giuseppina Strepponi. Una exaltació de la vida i de les virtuts humanes, com la generositat, la compassió i el sacrifici pels altres, que es veuen frustrades pel judici implacable d’una societat classista. En aquesta adaptació de la novel·la d’Alexandre Dumas (fill) La dama de les camèlies, Verdi va emprar elements subversius per a l’època (referències a la sífilis i la tuberculosi) que, units al seu enfoc moral, van fer que l’obra es rebés molt malament durant l’estrena.
La posada en escena de David McVicar, ens va captivar des de l’inici; una barreja de classicisme i d’una visió totalment actualitzada al Teatre d’avui en dia; vestuaris i mobiliari d’època, entrellaçats amb elements trencadors i realment impactants, a base de grans cortinatges que envolten l’escena i que la delimiten a vegades a una petita part de l’escenari i sempre amb la mateixa base d’una escenografia comuna, presidida per una enorme làpida amb el nom de la protagonista: Violetta, a sobre de la qual es representa la totalitat de l’òpera. Una relectura contemporània que ens va agradar molt, moltíssim, ajudada per una extraordinària il·luminació de Jennifer Tipton.
Crec que no paga la pena, afirmar que aquesta òpera posseeix unes de les àries més reeixides i extraordinàries del món operístic, i que des del seu inici a la seva fi amb l’ària de la mort de Violetta “Prendi quest´e L’Immagine”, és una autèntica meravella.
A partir del click del començament del segon acte, vàrem gaudir de valent, de gairebé totes les veus del repartiment que ens va tocar en sort, però val a dir que el gaudi més important va ser conseqüència de la meravellosa veu de la soprano Patrizia Ciofi, que ens va deixar en molts moments gairebé sense alè.
Grans aplaudiments a la direcció Musical de Evelino Pidò, i evidentment i sobretot a Patrizia Ciofi, que estava exultant de la bona resposta del públic, provocant unes corredisses endavant i enredera de l’escenari de tots els protagonistes a les salutacions.
Una nit extraordinària en la que vàrem sortir del Liceu, gairebé flotant. Totalment recomanable, encara que l’hàgeu vista i escoltada una i mil vegades….. i és que LA TRAVIATA es LA TRAVIATA !!!
Direcció Musical: Evelino Pidò
Direcció d’escena: David McVicar
Escenografia i vestuari: Tanya MacCallin / Il.luminació: Jennifer Tipton / Coreografia: Andrew George
Violetta Valery: Patrizia Ciofi / Alfredo Germont: Charles Castronovo / Giorgio Germont: Vladimir Stoyanov / Flora Bervoix: Gemma Coma-Alabert /Gastone: Jorge Rodríguez-Norton / Barone Duphol: Toni Marsol / Marchese D’Obigny: Marc Canturri / Annina Miren: Urbieta Vega / Dottor Grenvil: Iosu Yeregui / Giuseppe, servent de Violetta: Josep Lluis Moreno / Criat de Flora: Miquel Rosales / Comissionat: Gabriel Diap.
Coproducció: Gran Teatre del Liceu, Scottish Opera (Glasgow) i Welsh National Opera (Cardiff) i Teatro Real
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Demà ens toca!! Amb tanta moguda me n´havia oblidat!!!!
Estaré perdent facultats??!!
Si és demà 21 d’octubre, us toca el segon repartiment en els tres papers principals.
Violetta Valery: Elena Mosuc
Alfredo Germont: Leonardo Capalbo
Giorgio Germont: Àngel Òdena
En òperes d’aquest calibre ens agradaria anar a veure també un altre repartiment, però quan ho vàrem intentar ja fa temps, les entrades lliures ja eren massa cares…. i les “entrades secretes” a 25 euros, que és la novetat d’aquesta temporada, ja estaven exhaurides.
Ja ens explicaràs com va; estic segur que t’agradarà i que ploraràs mooooolt…. jejejeje
Una abraçada.
No vaig plorar, però poc va faltar en algun moment.
Nosaltres tenim el segon repartiment, un BRAVO amb majúscules per l´Ângel Òdena!!
Vaig trobar que al Leonardo Capalbo li faltava “passió escènica”” , però potser això li venia
marcat pel director artístic….
Completament d´acord amb l´escenografia: perfecte!!
Des de la meva butcaca del 5ê pis, darrera fila, però central (això si), quan entres sembla impossible que et pugui “arribar” tan endins una representació. Però aquesta és la “màgia” de la música i el teatre ben fet.
Em vaig quedar amb les ganes d´assistir a “Il Barbieri….”, que consti que ho vaig intentar, com a vegades faig d´anar el mateix dia , poc abans de a funció a veure qué queda, però aquest cop no vaig tenir sort, només quedaven dos o tres entrades ( a cent cinqanta….. i noranta…) la qual cosa em va fer dessistir.
Sort que l´òpera és cultura i la cultura és a l´abast de tothom, perdoneu la ironia!!!!
Ens vam aconsolar anant a veure-la al Girona, però no és el mateix, jo el que volia era veure el muntatge de Comediants!!
M’alegro de què t’hagi agradat aquesta producció de La Traviata.
Respecte al que dius, dels preus del Liceu amb la frase “Sort que l’òpera és cultura i la cultura és a l’abast de tothom, perdoneu la ironia!!!!”, crec sincerament que ets una mica injusta i mes si com tu, coneix com funciona el tema de les entrades.
És lògic que les localitats més econòmiques s’esgotin abans, i per això els aficionats a l’òpera correm per adquirir localitats a bon preu, com de ben segur vas fer tu per tenir entrades a la segona fila del cinquè pis centrades.
Per posar un exemple pels que no van al Liceu assíduament, …. el preu per LA TRAVIATA amb el millor dels dos repartiments, a la segona fila del segon pis, que on vas tu (es veu perfectament i s’escolta encara millor), té un preu de 47 €; el preu on jo tinc l’abonament del quart pis, tercera fila, és més econòmic, 32€ (també veig tot l’escenari, encara que una mica de costat)…. i encara existeix un preu més econòmic de 12€ que encara que, no té visió directa, et permet escoltar l’òpera en viu i veure-la en una pantalla de televisió particular…… i encara que estigui mal dir-ho, la majoria de gent que compra aquestes localitats intenta recol·locar-se a butaques buides amb visió, cosa que em sembla perfecte.
Evidentment també existeixen localitats a 222€, però a mi ja em sembla bé, que els que puguin pagar-ho subvencionin d’alguna manera als que no tenen possibilitats de pagar un preu elevat. Aquest preu és més del que a mi em costa tot l’abonament de temporada !!!
Actualment assistir a una òpera en directe al Liceu, està a l’alçada de qualsevol butxaca i no com abans que era un privilegi de les elits.
Una abraçada
Nooo… estem a la darrera fila del 5è pis. Darrera meu
tinc la paret!!
No crec que sigui injusta. Si de cas, sense massa recursos econòmics.
Has de volar per aconseguir aquestes entrades a bon preu. I acabes amb una torticolis, pe, em va passar amb M.B. Però, és veritat, s´ha d´estar molt a l´aguait!!!!!!
La darrera fila del 5e pis, és la segona fila, ja que únicament niant dues.
Nosaltres també tenim la paret darrera, a la tercera fila lateral del quart pis, i el preu és més econòmic del de la teva localitat, ja que no és central i amb mes possibilitat de torticolis.
Considero que el preu que he indicat per veure una òpera en directe (32 o 47€)i tenint tota la visibilitat és un autèntic regal, si tenim en compte els costos d’una producció d’aquest tipus. Actualment qui no assisteix al Liceu, és perquè no l’interessa l’òpera o bé perquè no està a la guait de comprar-les quan surten a la venda.
Aquesta temporada a més, s’ha posat a la venda, unes localitats “sorpresa” a 25€ que evidentment també “volen” quan les ofereixen i que t’asseguren visibilitat total, a qualsevol pis, en entrades que no s’han venut prèviament.