Com segurament ja sabeu de sobres, existeix un “no se que” inexplicable, entre la ballarina i coreògrafa SOL PICÓ i jo, tot i la meva insistència en intentar una vegada i una altra, comprendre el seu treball des de la seva simple visió d’un espectador aficionat a la dansa contemporània. De fet ja fa uns anys que evito veure els seus espectacles, ja que vaig prometre un dia, que mai més aniria a cap espectacle, on Sol Picó tingues un mínim protagonisme….. promesa que com veieu no he pogut complir.
Crec que molt poques vegades m’he sortit d’una Sala de Teatre, abans que acabes l’espectacle, per respecte a la gent que l’ha aixecat i que ha posat les seves il·lusions i el seu esforç, en ell; recordo però, un parell d’ocasions en què no vaig poder més i vaig haver de sortir … un d’ells es tractava d’una Òpera Xinesa al Teatre Principal i l’altre un espectacle de dansa protagonitzat per Sol Picó a la Sala Tallers del TNC, crec recordar que es tractava de l’espectacle “La dona manca o Barbie-súperstar”.
Potser l’únic espectacle teatral, en el que vaig gaudir i en el que Sol Picó tenia un paper important com a ballarina i coreògrafa va ser en “El ball“, però vaig evitar veure-la a ella com a ballarina i vaig esperar a veure la seva substituta en companyia de la gran, grandíssima Anna Lizaràn….. era l’any 2009 i encara no escrivíem aquest Blog.
Per últim al juliol del 2011, vàrem intentar-ho de nou al Teatre Lliure de Gràcia amb l’espectacle “Petra, la mujer araña y el putón de la Abeja Maya” i el resultat va ser nefast….. i fins avui.
fotografia del portal del Mercat de les Flors
Aquest any i per primer cop ens hem abonat a la temporada del Mercat de les Flors i entre els 8 primers espectacles que ja hem comprat, un ha estat aquest ONE – HIT WONDERS, on sembla que Sol Picó, ha volgut fer un recull de les seves millors coreografies; hem volgut de nou doncs, donar-li una nova oportunitat de fer-nos veure que estàvem equivocats i ens hem arriscat a tornar a veure el seu treball i des de la fila 1 de la Sala MAC.
Amb One-Hit Wonders, Picó presenta una revisió dels moments àlgids de la seva carrera: ho fa amb un solo construït amb peces emblemàtiques de les obres més representatives de la seva trajectòria, com Memòries d’una puça (2012), El llac de les mosques (2009), Paella Mixta (2004), Bésame el cactus (2000) i D.V.A (Dudoso Valor Artístico, 1999).
Ha estat un espectacle de tan sols una hora de duració, en el que ella ha parlat (i no ballat) gairebé la meitat d’aquest temps, en el que pretenia ser un viatge (amb avió i hoste masculí), a través dels últims 20 anys de la seva carrera com a ballarina i coreògrafa, amb petites danses protagonitzades per ella en exclusivitat. Sincerament no hem sabut trobar el plus afegit d’haver estat dirigit per un dels nostres més admirats creadors de les arts escèniques, en Ernesto Collado.
Mentiria si digués que és un espectacle fallit; no ens ha desagradat pas i inclús alguna de les seves propostes ens ha agradat, com el de la fotografia que encapçala aquesta crònica, però en general no sabem trobar-li el que; no ens ha atrapat, com si ho fan altres espectacles de dansa i tampoc ens ha arribat a emocionar; continuem creient que en la seva dansa és barreja un component molt important de provocació, que li ha portat fins on ara està situada.
Segur que l’equivocat sóc jo i no la resta d’espectadors, que per altres banda, la segueixen a ulls clucs; no cauré en el parany d’aquell borratxo que va per l’autopista en contra direcció i creu que els equivocats i suïcides són la resta de cotxes que van en direcció contraria….. i és que no en va, la ballarina Sol Picó, l’any 2004 va rebre el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya.
Direcció Sol Picó, Ernesto Collado
Coreògrafa i ballarina Sol Picó
Disseny i construcció escenografia, cap tècnic, actor Joan Manrique / Direcció musical Mireia Tejero /Disseny d’il·luminació i tècnica de llums Sylvia Kuchinow
Companyia subvencionada per INAEM, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya; Institut de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; Institut Ramon LLull
Tomare nota para no caer en el error de dejarme enganchar por un cartel que parece atractivo. Gracias por el comentario.
Petonets
Crec que no hauries de deixar influenciar-te massa per l’opinió d’altres i deixar portar-te per la teva intuïció i els teus gustos personals; si t’agrada la dansa, Mari Carmen, de ben segur que no et desagradarà pas aquest espectacle, ja que es tracta dels millors moments de la seva carrera i escollits per ella mateixa.
Que a nosaltres no ens acabi d’agradar la seva manera d’entendre la dansa, és simplement un gust molt personal.
Ens alegrem moltíssim, tant l’Imma com jo de què tornis a comentar, en aquest espai on intentem expressar tot el que fem, lligat d’alguna manera a la cultura que ens apassiona.
Molts petons