Tornem a assistir a un altre concert, en una setmana plena de música per un cúmul de coincidències en els nostres abonaments; aquesta vegada assistim al nostre segon concert de PALAU100 de la temporada, amb la BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA, sota la direcció de Iván Fischer, el seu fundador.
La Budapest Festival Orchestra és la formació més jove entre les 10 millors del món. El Palau de la Música Catalana ha anunciat qua ha arribat a un acord amb l’orquestra per presentar algunes simfonies de Mahler durant un període de quatre anys. En aquesta ocasió hem pogut escoltar tres obres referencials en què la veu humana té un paper protagonista.
El programa va ser el següent:
Potser la veu de la soprano Miah Perssons no va ser el més encertat de la nit, però es va saber defendre almenys en les dues darreres cançons d’aquesta composició, en la seva substitució a la soprano Cristine Schäfer, que estava prevista. Els lieder no són precisament un gènere que m’entusiasmi gaire i potser també té a veure amb la meva baixa valoració. Fins i tot l’orquestra en aquesta primera interpretació, no em va semblar que fos de tanta qualitat…. després m’adonaria del meu error.
________________________________
Lieder eines Fahrenden Gesellen (***) cançons d’un camarada errant
Aquesta segona composició, també es tractava d’un grup de “lieders”, però d’un altre compositor i tant la música com sobretot la veu del baríton Tassis Christoyannis, em van atrapar des del primer moment.
Però la veritable joia de la corona d’aquest concert va sonar a la segona part…
Gustav Mahler
Simfonia núm. 4, en Sol major (****)
Un autèntic gaudi pels sentits, en el que l’orquestra, ara si, va poder demostrar-nos la seva vàlua, en tots els seus instruments, però especialment va brillar el grup de corda; la soprano Miah Persson, va tornar a cantar a l’últim moviment i va semblar que es va esforçar a fer-ho molt millor; tota l’audició va semblar realment extraordinària.
Com a curiositat, en finalitzar els aplaudiments de tota la sala posada en peu, quan ja semblava que tot havia arribat a la seva fi, els membres de l’orquestra es van posar en peus i sorprenentment varen començar a CANTAR i en català “El cant dels ocells”, a manera d’agraïment per l’acollida del públic de la sala. Mai havia vist quelcom semblant… i la veritat és que no ho varen fer gens malament.
Un concert per recordar, especialment per la versió de la quarta simfonia de Mahler que ens van oferir. Esperarem amb ganes veure’ls de nou en temporades vinents.
Budapest Festival Orchestra
direcció: Iván Fischer
Miah Persson, soprano
Tassis Christoyannis, baríton
La perfecció de la natura – CARGOL / perfecció a la música – MAHLER i Budapest Festival orchestra