El passat dissabte, vàrem assistir a la primera de les representacions de la nova temporada, retransmeses en directe als cinemes de mig mon, des del Metropolitan Opera House de New York. Ja fa uns anys que ens vàrem viciar i ens agrada continuar assistint als cinemes Icaria Yelmo, on ens retrobem amb una bona colla d’amics amb la mateixa afició, i comentar la jugada.
Per començar aquesta nova temporada, MACBETH de Giuseppe Verdi; aquesta òpera està basada en el text de Shakespeare, i amb els arranjaments del llibret de Francesco Maria Piave; va ser estrenada al Teatro della Pergola de Florència, l’any 1847.
Reconec la dificultat de la posada en escena d’aquesta òpera, atesos els nombrosos canvis d’escena i les complexes ambientacions que van des d’interiors a escenes al bosc, però em va decebre i molt, la solució emprada pel prestigiós Adrian Noble i encara mes la tètrica il·luminació de Jean Kalman, que potser vista en directe al Teatre podria resultar més o menys acceptable, però no vàlida per ser retransmesa en directe a mig mon.
Una altra cosa va ser la qualitat de l’orquestra, que a hores d’ara està fora de qualsevol dubte, que va aconseguir sota la direcció del director italià Fabio Luisi, una versió d’aquesta òpera realment extraordinària; el més important d’aquesta vetllada, va ser sense cap mena de dubte, les grans veus que en aquesta ocasió vàrem poder escoltar i gaudir, començant per la gran soprano russo-austríaca ANNA NETREBKO, que en bona part és la “culpable” de la meva excel·lent valoració de 4 estrelles. Tan sols per tal d’escoltar i veure la interpretació d’aquesta soprano, va merèixer el desplaçament fins als Icaria.
També cal remarcar la gran qualitat del baix René Pape i la del tenor maltès Joseph Calleja; potser el que no va estar a la mateixa alçada de la resta, va ser precisament el protagonista del rol de Macbeth, el baríton Željko Lučić ( nascut a Sèrbia ), que encara que té una bona veu i em va agradar, va estar a hores llum de la gran triomfadora de la nit, Anna Netrebko.
Aquí us deixo l’àudio d’aquesta versió sencera….
La propera retransmissió en directe des del MET la podrem veure aquest dissabte vinent 18 d’octubre, amb Les noces de Fígaro, de Wolfgang Amadeus Mozart.
Tal i com ens té acostumats el MET, grans interpretacions per a una molt bona partitura de Verdi.
La posada en escena, com en general quan es canvia l’època, força incongruent.
Ens veiem divendres al Liceu i dissabte a NY.
Una abraçada
Tenim tots plegats la “ratxa” musical; els voltaires tenim el Teatre una mica en Stand By aquesta setmana… almenys fins diumenge a la tarda.
Fins divendres, amb l’esgarriada.