– Teatre Musical – Per començar, SARSUELA (****) – Teatre Nacional de Catalunya

De forma similar al començament de la temporada passada, el director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, ha volgut iniciar-la d’una manera molt i molt especial; suposo que recordareu que la temporada anterior va voler presentar i dirigir directament l’espectacle “Taxi …. al TNC !!!”, una mena d’homenatge al Paral·lel i al Music Hall; enguany i també sota la personalitat de la directora d’orquestra polonesa, Wanda Pitrowska, ens torna a presentar un espectacle en format concert que vol retre homenatge a la Sarsuela Catalana ….. “Per començar Sarsuela“.

A partir de 1850, quan els canvis demogràfics comencen a transformar Europa i preparen el terreny per a una futura cultura de masses, es desenvoluparà un tipus de teatre amb parts cantades i parts parlades que a la península Ibèrica s’anomenaria «sarsuela», mentre que a les latituds més septentrionals serà conegut amb noms com «opereta», «music-hall» o «Singspiel». Aquest fenomen democratitzarà l’interès pel gènere líric, en un moment en què l’òpera reflecteix sobretot els codis de representació d’unes elits socials molt determinades.

Si volem fer justícia al nostre patrimoni escènic, cal que entenguem que la sarsuela no és només un gènere en castellà, sinó que també s’expressa en català i la seva veu oblidada és una de les víctimes més injustes de l’amnèsia que ha tingut massa sovint la història del teatre d’aquest país.

Aquest espectacle segons el nostre punt de vista, ha estat molt més rodó i millor elaborat que el de la temporada passada, malgrat que la sorpresa inicial de la presentadora /directora d’orquestra, per molts de nosaltres no va ser una sorpresa. El format escollit aquesta vegada, tal com si, es tractés d’un concert, va estar molt encertat i sobretot els gags espatarrants que s’anaven intercalant va fer que ens ho passéssim tots els espectadors, la mar de bé.

This slideshow requires JavaScript.

A tot això cal afegir l’encert d’incloure el circ en aquest espectacle, par tal de fer més passable, àries de sarsueles catalanes, que gairebé eren desconegudes pel públic. Es va voler fugir d’incloure les sarsueles més conegudes, com “Cançó d’amor i de guerra”, precisament per fer conèixer algunes de les gairebé un miler, cantades en català, moltes d’elles ni tan sols representades mai a escena.

La selecció oferida (veure més avall els títols), ens va agradar força i la qualitat del so de l’Orquestra de les Glories Catalanes, formada per alumnes del ESMUC, realment molt bo.

Els intèrprets van saber jugar al que se’ls demanava, un bon grup format per un actor, Oriol Genís, disfressat de negrito i quatre cantants d’alta qualitat, que a mes a més de cantar molt bé (això si, …amplificats), van interpretar el paper de pallassos; el formaven, el conegut tenor Antonio Comas, la soprano Nuria Dardinyà, el baríton Xavier Mendoza … i una de les nostres sopranos preferides… Begoña Alberdi, que a banda que la coneixem personalment, ens va fer riure durant tota la representació, amb el seu insistent canvi de vestuari interpretant el paper de la “diva” perfecte.

Una molt bona posada en escena, una orquestra que va sonar magníficament bé, uns cantants solistes de qualitat, uns acròbates-pallassos que ens van fer riure molt i sobretot una directora d’orquestra que estava per sucar-hi pa. Tot ben remenat, com si és tractes d’un allioli català, l’espectacle ha estat magnífic i es mereix les quatre estrelles de “Voltar i Voltar”. Ens ha agradat molt !!!

Esperem que la temporada que ara comença al TNC, continuï a aquest nivell.