Nàpols, …. o Napule en napolità, Napoli en italià, Nápoles en castellà, Naples en angles o francès, Neapel en alemany…. que més dóna com l’anomemem !!

… l’important de tot plegat és deixar escrit en aquesta crònica, que Nàpols és una de les ciutats més belles i interessants del món, des de qualsevol punt de vista. Nosaltres, els voltaires, la coneixem prou bé… l’hem descobert a poc a poc durant una bona pila de dies i hem de reconèixer, que estem literalment enamorats d’ella i del seu entorn. Res més lluny de la realitat, la immerescuda fama d’inseguretat, que els mateixos italians han anat inculcant als turistes ingenus que no s’atreveixen a descobrir-la com cal i que malauradament per ells, és simplement una escala ràpida d’un creuer massificat.

El Teatre Lliure per aquesta temporada ha creat un “recorregut”, dedicat en exclusivitat a aquesta ciutat, com si és tractes d’una mena de viatge a Nàpols, que ens apropi a la seva cultura. Aquest recorregut està format per aquest concert de Lina Sastri i per tres obres de Teatre:

–  LE VOCI DI DENTRO d’Eduardo De Filippo direcció Toni Servillo

– DOLORE SOTTO CHIAVE d’Eduardo De Filippo direcció Francesco Saponaro

– MANCA SOLO LA DOMENICA a partir de la novel·la Pazza è la luna de Silvana Grasso adaptació i direcció Licia Maglietta

L’espectacle LINAPOLINA ens ha deixat meravellats, potser perquè som amants de la cançó napolitana i perquè a hores d’ara aquesta cantant i actriu multidisciplinària, LINA SASTRI, és segurament la millor en el seu gènere. La seva presencia a l’escenari del Lliure, va ser contundent i no únicament per les seves cançons, cantades amb la seva veu característica força esquinçada, que encara li dóna mes personalitat, sinó per la manera de moure’s amb una elegància i teatralitat fora de mides.

Nàpols… sense fi, Nàpols, fins a l’infinit. Per això he volgut anomenar així aquest espectacle, “liNAPOLIna”, aquest concert de música i paraules amb què explico la meva terra amb la seva música immortal, infinita, acompanyada per vuit músics. Passo com sempre de la paraula a la música, a la dansa, en un influx de l’ànima que va i ve, com el mar.   Lina Sastri

Feia molt de temps que no veia un recital tan exquisidament ben muntat, amb tanta sensibilitat escènica, on tot ha estat mesurat fins al últim detall i on una artista es buida tant a l’escenari, fent servir totes les facetes de les arts escèniques de la que ella és capaç….. música, mímica, dansa, poesia i sobretot cançons napolitanes sentides en el més profund de la seva ànima…. a la fi Nàpols és la seva ciutat de naixement i es nota que l’estima de debò.

En aquest espectacle, totes les cançons fan referència a Nàpols, al seu mar i al seu entorn. En cap cas, però, la podem comparar amb una cantant d’òpera, seria un error greu, ja que el seu gènere és absolutament popular. Una altra cosa és que grans intèrprets d’òpera han cantat aquest gènere contribuint al fet que es conegui arreu del món.

El repertori de la canzone napoletana, va des del començament del segle XII al període immediat a la postguerra, representa el punt àlgid de la cançó italiana popular; amb els anys es converteix en un símbol de la música italiana en el món. Les cançons de l’època s’han interpretat per un nombre d’artistes de renom mundial que han contribuït a la difusió d’aquest gènere; recordem a Enrico Caruso, Roberto Murolo, Plácido Domingo, Josep Carreras, Renato Carosone, Mina, Renzo Arbore, Mia Martini, Luciano Pavarotti i molts d’altres.

Val a dir que els músics amb què s’ha envoltat són realment extraordinaris i també que en l’espectacle té una part important l’excel·lent il·luminació i també les projeccions al fons de l’escenari.

Com veieu el meu entusiasme amb el descobriment d’aquesta artista polifacètica, fa que la meva valoració sigui la màxima que atorguem en aquest espai de “Voltar i Voltar”.

 Lina Sastri va néixer el 1953 al districte de Sant Llorenç de Nàpols; va debutar en el cinema amb “La bella Otero”; el seu primer paper important va ser a la pel·lícula  “Il prefetto di ferro” (1977) de Pasquale Squitieri…. des de llavors ha treballat en quasi una trentena de pel.licules, l’ultima d’elles ” To Rome with Love ” al 2012, dirigida per  Woody Allen. També a la televisió ha protagonitzat un munt de pel.licules i series, fins aquest mateix 2014 amb ” L’onore e il rispetto!

Es tracta però d’una artista que toca totes les arts escèniques, especialment el Teatre, però també la dansa, la poesia i la cançó. Com a cantant ha llançat nombrosos àlbums, principalment a Nàpols: 1989: Lina Sastri – 1990: Maruzzella – 1992: Live on Broadway – 1995: Tutta pe‘ mme – 1996: Gilda Mignonette 1997: Cuore mio – 1999: Melos – 2000: Festa – 2004: Concerto napoletano 2005: Live in Japan – 2007: Linea Rossa – 2008: Reginella – 2009: Passione (La Napoli di Lina Sastri) -2010: Canzoni Napoletane i l’últim precisament el que ha presentat ara al Teatre Lliure. Linapolina.

tècnics de llums Gianni Caccia i Francesco Adinolfi / tècnic de so Rosario Assentato / producció executiva Costantino Petrone

producció Sastreria S.R.L.

LUMACHE (cargols) per enriquir la sopa, a la venda al mercat de Nàpols