Inicia nova temporada el Teatre La Vilella, encara força desconegut per molta gent teatraire; aquest Teatre està en el barri del Poble Sec, al Passeig de l’Exposició, 95 (molt a la bora del Teatre Grec, del Teatre Lliure i del Mercat de les Flors). Voltar i Voltar ha recolzat aquest nou Teatre des del seu inici, perquè creiem a ulls clucs en la seva línia de programació, que intenta mostrar produccions de petit format, de gran qualitat, prescindint a priori de si són o no rendibles comercialment. Els seus promotors van engegar el seu projecte la temporada passada amb una empenta e il·lusió digne d’admiració.

No podien haver començat millor aquesta nova temporada, amb la primera producció que presenten, encara que no es tracti d’una producció pròpia en aquest cas. Han aixoplugat a la companyia “)e( espai en construcció“,  per tal de representar l’obra “Et vindré a tapar”; es tracta d’una obra de creació col·lectiva, que prèviament va ser estrenada al mes de març d’enguany al Centre Cívic Can Felipa, dins el cicle Març de Creació Col·lectiva.

 Et vindré a tapar, ens mostra el viatge que fan tres amigues per trobar el marit d’una d’elles que ha desaparegut. Intentant sobreviure en un ambient de postguerra claustrofòbic i incert, decideixen embarcar-se en un trajecte cap a la descoberta d’una realitat per la qual encara no estan preparades.

L’obra està inspirada en una història real i basada en els casos dels milers d’homes desapareguts durant la guerra civil, així com en l’espera de les seves famílies durant més de 60 anys per tal d’obtenir informació sobre el lloc on estan enterrats.

En entrar a la sala, veiem que l’espai escènic està situada a peu pla envoltat del públic, que està assegut a tres bandes; podríem dir que l’escenografia és inexistent, encara que les actrius utilitzen unes maletes de viatge i unes peces de roba en quasi totes les escenes; al fons a la dreta, la violinista Roser Farré es fa càrrec de l’espai sonor, importantíssim en aquest espectacle, ja que mes a més de música, genera tots els sons d’ambient com poden ser la pluja, l’aigua d’un riu, o el soroll d’un tren en marxa, entre molts d’altres.

Tres actrius que no coneixíem encara i que ens van fer emocionar amb les seves increïbles interpretacions; Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Solé, tres actrius que interactuen entre elles sobre un espai negre i en escenes força curtes, ens mostren, mes que explicar-nos… i de forma gairebé visual, amb força mímica, l’angoixa de la protagonista que no vol acceptar la mort del seu estimat, que fa un any que hauria d’haver tornat del front de la guerra civil espanyola. Les relacions humanes entre les tres amigues, les seves pors i angoixes ens la saben transmetre d’una manera colpidora que fereix la sensibilitat de l’espectador des de l’inici de la representació.

Ens va agradar molt la posada en escena, on en alguns moments el director Roger Ribó emula a Ferran Adrià, ja que en aquest espectacle es “desconstrueixen” físicament algunes escenes i l’espectador les pot veure de forma tridimensional, com si estiguéssim asseguts alhora en diferents espais de la sala… escenes on dues persones que en teoria estan front per front, es situen en plànols diferents no coincidents.

Però el que veritablement em va impactar de debò és la gran interpretació de les tres actrius, on cap d’elles m’atreveixo a valorar per sobre de l’altre; moments que guardarem en la memòria amb unes escenes colpidores molt, molt creïbles, però també amb altres que ens permet relaxar-nos en alguns moments còmics, jo diria espatarrants.

És una petita joia… no us la perdeu; paga la pena anar a veure aquesta proposta perquè creiem que serà un dels èxits d’aquesta temporada, encara que es tracti una obra de petit format… i és que cada vegada més, crec que en les petites sales és on es viu el Teatre més autèntic i més proper físicament a l’espectador; a petita distància, les interpretacions no poden utilitzar determinats trucs, i s’han de “viure” com reals pels actors.

Director: Roger Ribó
Actrius: Maite Bassa, Montse Bernad, Blanca Solé
Composició musical: Pedro González / Violinista: Roser Farré /Vestuari: Carme Clua / Llums: Pau Juny /Tècnic: Pau Segura / Cant: Marc Domínguez