El passat dilluns vàrem assistir a la presentació als abonats i espectadors del programa del Teatre Nacional de Catalunya per la temporada que s’iniciarà el proper dijous 2 d’octubre.

Ja hem dit des d’aquí reiteradament que creiem és un error presentar la temporada tan tard, quan la gent que ens belluguem en el món de la cultura, ja tenim la nostra agenda gairebé plena amb concerts (Palau, Auditori, Liceu) o teatre, ja que gairebé tots van anunciar la seva programació abans de les vacances, i tenim moltes dates fixades al calendari.

Però trobo pitjor encara que la direcció del TNC, vulgui “informar” als abonats i espectadors, de la programació, quan ja prèviament s’ha presentat a la premsa, i fa setmanes que està publicada per tot arreu e inclús penjada tota la informació a la pàgina web del mateix TNC. És més…. molts de nosaltres fa dies que hem adquirit els abonaments i o entrades per molts espectacles que ara pretenen anunciar-nos.

L’actual director artístic del TNC, en Xavier Albertí, va anant desgranant ell sol a sobre de l’escenari, en un monòleg interminable, les característiques detallades de cada un dels espectacles, però sense afegir res del que ja prèviament sabíem per la pròpia web del Teatre.  Quina diferència amb l’anterior director artístic, en Sergi Belbel, que tenia el do de saber vendre totes i casa una de les obres de la temporada i sorties de la presentació, amb quasi la necessitat de comprar d’immediat l’abonament.

Sincerament, la presentació d’enguany, va ser un acte farragós i avorrit fins a límits quasi intolerables, que per altra banda s’hauria d’haver fet molt abans de la publicació de tota la informació; els abonats es mereixen ser els últims en rebre aquesta informació ??? …  no sembla lògic, i encara menys quan el mateix director en el seu parlament afirmés que els que estàvem presents a l’acte, erem la raó de ser i el més important del Teatre Nacional de Catalunya; a mi, sincerament em va sonar a frase feta expressada sense cap convenciment.

Per altra banda, la direcció actual del Teatre, continua amb una política de preus d’abonaments totalment errònia, ja que fer pagar als abonats la temporada per avançat i amb els ulls closos, no aporta gairebé cap avantatge, tot i saber que es podran obtenir amb posterioritat preus d’ofertes a preus més avantatjosos.

Aquesta crònica que avui publico, hauria hagut de ser una valoració del que ens espera aquesta temporada, en el que en teoria és el principal teatre públic de Catalunya…. però jo cauria en el mateix error que el director artístic del teatre…., ja que teniu a la vostra disposició tota la informació a la següent adreça

Segur que es molt més profitós per vosaltres, penjar unes quantes fotografies de l’interior del Teatre, que relativament poques persones coneixen; crec que es força interessant, ja que és un patrimoni de tots nosaltres i que fins ara ha estat “amagat”, fins i tot als que hem estat abonats d’ençà que es va inaugurar el Teatre, aquell llunyà 12 de novembre de 1996.

Va ser sense cap mena de dubte el millor de la jornada, poder fer la visita guiada gratuïta prèvia reserva, a una hora que els humans podem fer-ho. Podeu intentar reservar aquesta mateixa visita, però sembla que tan sols han pensat en persones jubilades, ja que els horaris estan fora de tota lògica: Dimecres i dijous a les 11 i a les 12:30 h, prèvia reserva i a un preu de 8 € i 5 € reduït.

Paga molt la pena conèixer les entranyes del TNC, ja que et permet descobrir racons on mai has pogut penetrar… des dels camerinos, fins a les sales de maquillatge, atrezzo, perruqueria, bugaderia, a través dels innumerables passadissos que formen un autèntic laberint entre les tres sales de representació, així com descobrir l’interior dels escenaris i sobretot els magatzems on es guarden centenars de vestuaris, làmpades, mobles i altres estris que s’han utilitzat tots aquests anys en les representacions… a l’espera de poder ser d’utilitats en properes produccions teatrals.

Convindria fer veure a la direcció del TNC, que hauria de millorar MOLT, però molt, molt…. el tracte amb els abonats i ja no parlo tan sols d’avantatges econòmiques, sinó d’altres formes que no representen despeses afegides, com simplement intentar informar abans que a ningú (son a la fi, els espectadors fidels), o facilitar-los visites guiades gratuïtes en un horari raonable.