Encara no ens ho podem creure ni nosaltres mateixos, com ens ha pogut fer vibrar tant una producció, si es te en compta que es tracta d’un monòleg, per inclús arribar a valorar-la amb la màxima puntuació de 5 estrelles a “Voltar i Voltar”.
Però no és per menys, perquè aquesta producció ho té TOT. Un text impactant i molt ben escrit per l’autora grega Lena Kitsopoulo, que està triomfant per tot Europa, una traducció de Joan Sellent que l’ha fet encara més propera a casa nostre, una magnífica direcció de Josep Maria Mestres …. i sobretot una actuació per recordar, per sempre mes, de l’actriu Mònica Glaenzel.
L’obra es va estrenar a Atenes l’any 2009 i és gairebé impossible no veure un lligam entre la crisi vital de la protagonista i la crisi econòmica de Grècia i de quasi tots els països del sud d ‘Europa, en l’època que es va escriure; l’autora ens posa un mirall davant nostre per tal de què ens veiem reflectits en les nostres insatisfaccions permanents, en tot el que fem, en el que som i en el que hem aconseguit a la vida. Ens creiem de debó nosaltres mateixos la nostra teòrica infelicitat ? … o es tracta més aviat d’una postura que ha arrelat en la societat benestant actual ?
Un dels molts encerts de la direcció, és que ha vist clarament que per deixar-ho encara més clar, calia posar un enorme mirall “físic” al fons de l’espai escènic, on els espectadors es veiessin a si mateixos reflectits, tant al principi com al final de la representació.
Avui no és un bon dia per a la protagonista de M.A.R.I.L.U.L.A. De fet, fa dies que no està gaire bé. Asseguda a la seva taula de treball mentre espera sense massa ganes l’arribada del seu amant ocasional, escolta música, es formula els perquès del seu desencís, busca sortides a la seva situació, ens explica la seva visió del món… Hi ha tantes preguntes sense resposta? Tant de bo existís una pastilla que ho arreglés tot!
Creiem sincerament que molta gent, no coneix massa bé el treball d’aquesta actriu, capaç d’arribar amb facilitat a qualsevol registre que li posin com a repte; potser està massa encasellada erròniament per una bona part del públic, en papers còmics degut a les seves aparicions a les sèries televisives prou conegudes, especialment a Plats Bruts. Nosaltres, vàrem tenir la sort de veure el seu treball als escenaris, ja el 1997 a “Sóc lletja”…. i aleshores, ens va captivar; posteriorment l’hem vist a altres produccions, però la realitat és que no es deixa veure massa pels escenaris; no entenem gaire aquesta absència, perquè la considerem una de les grans, grans, grans actrius de casa nostra ….. i aquí a M.A.R.I.L.U.L.A. ens ho acaba de demostrar de nou.
Aquesta vegada us preguem que ens feu cas, ja que la nostra recomanació “teatraire”, paga la pena seguir-la a ulls clucs. No creiem pas que us decebi aquesta petita joia teatral a La seca – espai Brossa. No us la perdeu !!!
Autora: Lena Kitsopoulou
Traducció: Joan Sellent /Assessorament en la traducció Kyriakí Cristoforidi
Adaptació: Josep Maria Mestres, Joan Sellent i Mònica Glaenzel
Direcció: Josep Maria Mestres
Actriu: Mònica Glaenzel
escenografia: Max Glaenzel / vestuari Bàrbara Glaenzel / il·luminació: Raimon Rius /so: Jordi Bonet / moviment: Montse Colomé / cantant: David Moreno / Producció i ajudant de direcció: Stéphanie Derid /fotografia: Antonella Delussu
Hola!
Ben aviat anírem a la Seca-Espai BROSSA per veure bon teatre contemporani, l´actriu Mònica Glaenzel la recordo de Plats bruts, sèrie que no em canso mai de veure. No ens la perdrem!!
Segur que us agradarà molt. Com deia aquell…..
En dos palabras: BRU TAL
Ens veiem al Teatre !!!
Hola, he vist l’obra i estic totalment d’acord amb el teu comentari, s’ha d’anar a veure!
Gràcies Teresa per donar la teva opinió, que pel que veiem coincideix plenament amb la nostra.
Una abraçada
FANTÀSTICA!!!
La Mònica Glaenzel ens mostra que és una actriu de cap a peus.
” M.AR.I.L.U.L.A. és un text carregat de preguntes…i algunes tenen resposta! La gran pregunta, però, la que ja es formulaven els primers ancestres de la Kitsopoulou, els inventors del teatre (Eurípides, Soòfocles, Esquil), la que van seguir qüestionant-se Shaskaspeare…..”
Paraules del director Josep Ma. Mestres en el programa de mà.
Realment una petita joia teatral.
Ens alegrem molt de què t’hagi agradat aquesta proposta, que a nosaltres ens va deixar bocabadats tant pel text, com sobretot per la gran…. gran interpretació de Mònica Glaenzel.
Gràcies per fer-nos-ho saber; realment poques persones ho fan i ens agrada saber que les nostres recomanacions arriben a algú.
Una abraçada
Hola,
Jo també l’he anada a veure avui, perquè la recomanàveu vosaltres i m’ha agradat molt. De manera que ¡Moltes Gràcies!
El text té moments preciosos, entre la ironia, la poesia, el dramatisme i el desconcert: els gats que prenen el sol, els tomàquets de Montserrat, la síndria… La traducció del Joan Sellent és fantàstica. La dicció de la Mònica Glaenzel -a una velocitat endimoniada, però clara i enèrgica-, ens fa arribar el text català amb tota la força. Té episodis fulgurants. L’escenografia és agradable, amb el truc del mirall, i una il·luminació austera però molt eficaç.
Jo no l’he entesa tant com a reflex de la crisi dels pobles del sud d’Europa -encara que hi hagi alguna referència- com una visió àcida i tendra de la crisi de l’adultesa autosatisfeta i avorrida (la protagonista figura que només té 37 anys) o de la maduresa…
Jo la primera vegada que vaig veure la Glaenzel va ser al 95 amb Krampack, el precedent teatral de Plats Bruts, que crec que és anterior al ‘Sóc lletja’. Però no m’havia captivat pas tant com avui i en aquesta obra.
Algunes coses que no m’han agradat tant són alguns recursos escènics (tipus “el timbre és de la regidora”…), alguns referents culturals heterodoxos… que poden ser interessants per separat però que plegats en una mateixa escena… renoi. També, això de trencar el ritme de l’obra amb un rock popular ja em cansa, que ho portem veient des del primer Rigola…
Però bé, són detalls que no embruten una hora llarga d’emocions, somriures, tendresa i reflexions.
Bona nit
Benvolgut Daniel
No saps el que m’alegro de què aquesta proposta de M.A.R.I.L.U.L.A., t’hagi agradat.
Jo creia que “Krampack” era una mica posterior a “Soc lletja”, però això és el de menys. Potser la sèrie “Plats Bruts”, la va fer conèixer al gran públic, ja que la TV té un poder brutal, però també “crema” molt més aviat i sobretot encasella molt als actors, que queden lligats d’alguna manera al personatge que interpreten a les pantalles.
A mi personalment, sempre m’ha agradat la Mònica Glaenzel, independentment del paper de pallassa que interpretava a la sèrie…. i en aquest cas queda demostrat amb escreix que es tracta d’una actriu capaç d’interpretar qualsevol paper quan troba l’oportunitat.
En Teatre, està gairebé tot inventat, i no crec pas que en aquest cas la utilització de recursos teatrals siguin copiats d’altres directors com el que comentes d’en Rigola; ha coincidit i no per això crec que el director ho hagi fet a posta; simplement son recursos que s’utilitzen per trencar en algun moment donat la tensió dramàtica en un moment donat i a mi no em desagraden pas.
Encantats de què tornis a comentar a can “Voltaire”.
Una abraçada
Hoola!
La Mònica Glaenzel ha guanyat el premi a la millor actriu del Premi BBVA de teatre. Estem molt contents els que hem vist M.A.R.I.L.U.L.A. i ens hem fet fans de l’obra.
Seleccionada hi havia LOCUS AMOENUS d’ATRESBANDES que es veu que ara s’estaran unes setmanes a la Sala Beckett de Gràcia (entrades anticipades amb descompte). Se n’ha parlat poc, però molt bé.
Gràcies per la informació Imma C.
Jo també m’he fet amic virtual d’aquesta producció.
Pel que fa a LOCUS…. m’acabo de connectar a la web de la Beckett i únicament es representa fins al 24 de maig. Com podràs comprovar per la nostra AGENDA, aquests dies tenim tot ja compromès…. i això que encara vaig enguixat!!!
Espero que LOCUS AMOENUS torni a representar-se i en sigueu espectadors.
Els 3 actors en són creadors i intèrprets. Cada gest, cada paraula tot en el seu punt exacte, mesurat. Hores i hores de feina, per arribar a un espectacle parateatral, elegant, cuidant el detall.
El facebook d’opinió no el podeu posar obert a tothom, és una opció.
Ens l’hem perduda, ja que ara hem hagut de reduir la nostra activitat, per culpa del meu peu que em fa patir molt més del que jo esperava, amb la refotuda rehabilitació. Estarem a la guait a veure si la tornen a programar.
L’espai de Facebook al que crec et refereixes, “TEATRE, l’opinió dels espectadors” és des del seu inici un espai públic i obert a tothom que vulgui participar; però per participar en qualsevol grup, s’ha de sol·licitar prèviament; jo sóc el creador i l’administrador i mai he negat a ningú el poder pertànyer. El que si he hagut de fer i mooooltes vegades, és avisar als promotors de Teatre que no facin promoció i propaganda directe de les seves obres, ja que no crec que sigui l’espai per fer-ho; no m’agradaria pas que es convertís en un tauló d’anuncis com ja passa en altres espais del Facebook en què es parla de Teatre; de moment sembla que ho entenen i la seva reacció ha estat positiva.
Una abraçada