– Teatre – TODOS A LA UNA (**) – Teatre Tantarantana

Al Tantarantana inauguren la temporada amb el “Cinquè Cicle de Companyies en Xarxa”, que el que pretén és apropar als aficionats de Teatre, obres que no s’han vist aquí a casa nostre, procedents d’arreu de l’estat, principalment des de Madrid, però també de València i Galícia.

El cicle s’inicia amb l’obra TODAS A LA UNA, dirigida i interpretada en castellà per una increïble actriu que encara nosaltres no havíem vist treballar; es tracta de ESTER BELLVER. Ella mateixa ha fet un recull de textos de l’autor Agustín Garcia Calvo, traspassat recentment a l’any 2012.

El recull de textos inclou un munt de poesies, escenes dramàtiques, contes, romanços i fins i tot cançons interpretades amb “pandereta”, de l’autor admirat per l’Ester. La tria te qualitat, i segurament molta, però així com algunes històries em van atrapar des del primer moment:

– el de la nena que mentre es gronxa, pensa en com assassinar la seva germaneta petita, perquè des que va aparèixer ella, ha deixat de ser l’única i fins i tot li ha robat les seves calcetes de quan ella era petita i que les tenia guardades pel gran afecte que li tenia…

– o la desesperació d’una dona lletja, abocada al seu balcó, tot veient com les seves amigues triomfen en l’amor, mentre ella es consumeix d’enveja

– o la de la història d’una moribunda que li respon “mucho” a la seva ex parella, quan aquest va al seu llit de mort i li pregunta si s’alegra de veure’l, quan ell com a molt només esperava sentir una única síl·laba “si”, li regala un “mucho”, una paraula de dues síl·labes que en boca d’una moribunda signifiquen molt per ell.

Però d’altres històries i cançons no em van enganxar i fins i tot vaig haver de fer esforços per connectar de nou amb el que ens estava explicant a l’escenari.

Un treball extraordinari com a actriu, un monòleg en el qual toca tots els registres, mímica, drama, cançó i fins i tot dansa, que com ella mateixa diu al final de l’espectacle, és tan sols un aperitiu de l’obra de l’autor Agustín Garcia Calvo….. un aperitiu però que ens va saber a molt poc.

Segurament el seu treball el vaig saber valorar molt més com a actriu que com a directora, ja que trobo que existeixen molts daltabaixos en el monòleg i quan realment comences a estar interessat en una història, es talla en sec i es passa a un altra cosa totalment diferent.

El fet d’ intentar recollir tants petits trossets de l’obra de l’autor, i en tan sols 75 minuts, fa que no aprofundeixi en quasi cap d’ells; es té que afegir a això, el que a mi particularment no m’acaba de convèncer el garbuix de tantes històries, cançons i poemes, sense un aparent lligam…. i em va semblar tot una mica inconnex.

Vaig sortir feliç del Teatre per haver descobert una gran, grandíssima actriu que m’agradaria veure-la treballar de nou, però amb una obra de Teatre sencera i no pas en petits esquetxos.

Per altra banda l’espectacle en si em va semblar correcte i de qualitat, però no em va acabar d’omplir del tot i en alguns moments, em vaig arribar a avorrir.

La meva opinió és que el resultat final de tot plegat, és una producció per passar una bona estona agradable. L’opinió de l’Imma és molt més favorable a la meva… i és que ella gaudeix molt llegint, encara que siguin textos curts.
Això si… l’ultima escena de Music Hall, per treure’s el barret.