Des de Niàgara Falls fem camí cap a Ottawa, passant de nou per les rodalies de Toronto i seguint cap al nord, en un tram d’autovia força carregat de trànsit; és el nostre primer dilluns de vacances i és un goig enorme poder dir que no ens dirigim a la feina i més quan veus les cares dels ocupants dels vehicles a l’entrada de Toronto amb la cara típica de “dilluns”.
Cliqueu a NIÀGARA FALLS, si el que voleu és veure l’anterior crònica del viatge.
Cliqueu a INICI, si el que voleu és anar a la primera crònica d’aquest viatge.
En total fem 576 quilòmetres per tal d’arribar i la veritat és que no gaudim massa del paisatge, ja que l’autovia està força encaixonada entre arbres i escassejant les muntanyes …. no és ni de bon tros la imatge idíl·lica que els anuncis turístics ens mostren del Canadà. Parem a dinar en un McDonals de carretera, per tal de no perdre massa temps. Canadà esta farcida d’aquests tipus d’establiments, fins i tot crec que abunden més encara que al mateix Estats Units.
Al llarg del viatge ens adonarem que els canadencs fan tan sols dos dinars, el primer al aixecar-se del llit, amb esmorzar massa fort pels nostres costums i abans de dirigir-se a la feina…. i el segon a partir de les 6 de la tarda, que és el nostre sopar; a l’hora de dinar normalment els restaurants estan tancats i únicament obren als vespres….. però ailàs …. si se t’acut intentar sopar a partir de les 9 de la nit, ho tens força difícil; a nosaltres en més d’una ocasio ens va costar trobar lloc per fer-ho.
En arribar a Otawa, de seguida ens adonem que no té res a veure amb Toronto, ja que escassegen els gratacels i sembla que es tracta d’una ciutat de mides més reduïdes, mes a mida de l’esser humà, ja que almenys la zona visitable pels turistes es pot fer tranquil·lament a peu.
Vàrem estar dubtant en fer el pla del viatge, si la incloíem o no a la nostra ruta, ja que molts dels “paquets” de viatges de les agencies a casa nostra, la deixen de banda i opten per altres ciutats molt mes “turístiques” com és per exemple Quebec City; ara podem dir amb coneixença que Ottawa ens ha agradat molt i que en cap cas ens penedim d’haver-la inclòs en el nostre pla de viatge.
La ciutat d’Ottawa és la capital del Canadà i curiosament és tan sols la quarta ciutat més gran del país. Està situada a la vall del riu Ottawa, a la part oriental de la província d’Ontàrio. Té una població d’aproximadament 1 milió de persones, encara que li podríem afegir un 50% mes si afegim la seva àrea metropolitana.
L’any 1857 la reina Victòria del Regne Unit va escollir Ottawa com a capital conjunta del Canadà de l’Oest i Canadà de l’Est (avui les províncies d’Ontàrio i de Quebec), llavors una ciutat molt petita en comparació amb les ciutats de Mont-real i Toronto. Tanmateix, la seva localització oferia dos avantatges: estava lluny de la frontera amb els Estats Units i per això era menys vulnerable als atacs, i estava just a la frontera entre les comunitats de parla francesa i anglesa, i per això era una ciutat neutral. Avui, el 50% de la població parla anglès, i el 30% parla francès, per la qual cosa és una de les ciutats més bilingües del Canadà.
Nosaltres hem escollit l’hotel ByWard Blue Inn, i la tornem a encertar de nou, ja que està al ben mig del centre turístic i les instal·lacions estan força bé.
El nostre primer contacte amb la ciutat va ser una passejada pel barri del By Ward Market, on estem allotjats, ple de restaurants i paradetes afegides al vell mercat; de seguida però en tenim ganes de descobrir l’emblemàtic Parlament del Canadà que tantes vegades hem vist pels mitjans de comunicació i cap allà ens dirigim.
La passejada pel centre ens corrobora que nos ens hem equivocat i que la ciutat és realment preciosa i molt més semblant a una ciutat europea; veiem per primer cop el canal Rideau, amb les seves rescloses per tal d’anivellar-lo amb riu Outaouais; ens intentem imaginar el canal tot congelat com de fet dins de poc temps estarà per molts mesos i que la converteix en la pista de patinatge més gran del món, que és patrimoni mundial per la Unesco des de l’any 2007, amb els seus 202 quilòmetres. Aquest canal a través de multitud de recloses comunica Ottawa amb la ciutat de Kingston, al llac Ontario.
Fem una llaaaaarga passejada pels exteriors del Parlament i ens adonem de l’escenari tant esplèndid que té per sobre la ciutat i sobre el riu Outaouais, que separa els territoris d’Ontario i Quebec.
Després d’un bon sopar, san tornemi al Parlament, per tal de veure un preciós espectacle de llum i so sobre l’enorme façana del Parlament, que rememora la història del país i la seva independència que van obtenir l’any 1.867… en realitat fa quatre dies. L’espectacle interessant però massa llarg per uns “guiris” cansats com nosaltres…. més d’un hora !!!…. i a peu dret.
L’endemà de bon mati, nou espectacle davant del Parlament, amb el famós canvi de guàrdia que també el fan massa llarg.
Després el visitem per dins amb visita guiada…. greu error, ja que és més maco el Palau de la Generalitat de Catalunya, sense cap mena de dubte.
Matí de passejades pel centre i de compres d’urgència, ja que a la Merche se li hi ha espatllat la càmera de fotos a les cascades del Niàgara per la quantitat d’aigua que li va caure a sobre en el vaixell. Per si les mosques, es compra un altre càmera submergible.
Però el més interessant de la ciutat va ser el Museu de les Civilitzacions, que en realitat està a l’altra banda del riu i per tant fora pròpiament dit d’Ottawa, a la població de Gatineau.
Es tracta d’un Museu inabastable i meravellós, en el que entrem en contacte per primer cop amb els increïbles Tòtems de fusta de les antigues civilitzacions canadenques, que encara avui en dia estan repartides per tot el territori canadenc, convivim amb la modernitat que els intenta asimil·lar.
Hem travessat el pont caminant des d’Ottawa, però l’esgotament és tan intens que tornem a la ciutat amb una barca/taxi fins a les mateixes recloses del canal Rideau, molt a prop de la zona de restaurants (per sopar) i del nostre hotel.
…. la propera crònica ens aproparà a la ciutat de QUEBEC …. però d’això ja en parlarem…
Molt xulo tot i les recloses han de esser impresionats i més navegant dintre!!
Falta afegir un vídeo que no he pogut editar correctament aquesta tarda, en el que es veuen bé com funciones les recloses…. i a mà.
Petons
Ottawa ens va encantar i ens allotjàrem a un hotel clàssic d’habitacions enormes, on encara es podia fumar cigarretes fa vuit anys. Han tret l’aranya de Louise Bourgeois de davant del museu d’art modern?
A nosaltres ens va agradar molt mes del què esperàvem i la llàstima és que la planificació que teníem prevista de tan sols 2 dies, no ens va permetre malauradament conèixer el Museu d’art modern per dins. Havíem d’escollir un dels dos museus per tal de veure’l com es mereix i vàrem escollir el Museu de les Civilitzacions.
https://www.youtube.com/watch?v=j27_nhiYPeA
Aquest vídeo no és nostre…… però el poso més que res, perquè crec que l’aranya l’hauríem vist segur si hagués estat al mateix lloc…. o anàvem tan esgotats que no veiem pas per on caminàvem.
Gràcies pel teu comentari. Ja ens queda poc per veure’ns de nou, a la temporada d’òpera al Liceu.
Una abraçada
La vostra crònica i les fotos reflecteixen molt bé el que voleu transmetre. Ottawa sembla una bonica ciutat. A nosaltres ens ha fet molt mal llegir a l’anterior crònica de Niàgara que es va “morir” una de les càmeres. Uf! Quina llàstima! La sort d’estar en un país tan consumista és que es poden trobar moltíssimes botigues on comprar-ne una de recanvi. I a sobre la nova, submergible. Ben pensat!!!
Ja tenim ganes de veure la següent crònica. La Ville de Quebec ens va encantar! I ja volem saber la vostra opinió.
Una abraçada.
Manel i Cristina
Nosaltres ja havien tingut l’experiència de “mullar” una càmera a les Victoria però va ser al final del viatge i va arribar a temps al taller on la van fer reviure, però ja ens van advertir del perill de l’aigua. És per això que nosaltres vam deixar les nostres càmeres a l’hotel i vam portar una compacta submergible que “casualment” li havia regalat al Miquel pel seu aniversari …… però la meva cunyada no va tenir tanta sort i la seva càmera va “morir ofegada”. Ja avanço que Quebec ens va encantar, molt.
Una abraçada.
És molt maco Canadá!
L’aranya va estar un temps a La Boca a Argentina! Quan la vaig veure vaig pensar, directament amb Ottawa!
Salut
Ares
Fuet-i-Mate
La veritat és que és un viatge que val molt la pena, especialment la costa Oest i les rocalloses, malgrat que en el Blog únicament vaig explicar la primera part del viatge per falta de temps. Algun dia em posaré a escriure la continuació de la narració. Gràcies per comentar !!!
Salut