No podíem deixar, estant tant a prop, de conèixer les cascades més visitades del món, encara que no pas les més impressionants del planeta. Les NIÀGARA FALLS estan situades en un indret amb una població brutal, molt a prop de Toronto, però també d’altres ciutats d’Estats Units, la principal d’elles New York. Aquesta pressió humana fa que s’hagin convertit en un negoci brutal i estiguin envoltades d’un parell de ciutats creades al voltant d’aquesta atracció…. la ciutat canadenca sembla una petita “Las Vegas” que ens vàrem negar a conèixer.
Cliqueu a TORONTO, si el que voleu és veure l’anterior crònica del viatge.
Cliqueu a INICI, si el que voleu és anar a la primera crònica d’aquest viatge.
Com volíem veure les cascades de dia i també de nit, il·luminades… i si podia ser, veure els focs d’artifici que es fan a dies alterns, vàrem reservar habitació a un Bed and Breakfast (Chestnut Inn), a pocs quilòmetres de la població. Una preciosa casa, tota ella de fusta …i amb un tracte exquisit vers als seus hostes. Un altre encert.
Les cascades del Niàgara són un grup de grans caigudes d’aigua del riu Niàgara, a la frontera entre els Estats Units i el Canadà. Niàgara deriva del nom del poble Ongniaahra, de la tribu índia iroquesa que significa “punt de terra tallat en dos”. Comprenen tres salts d’aigua diferenciats: la cascada de la Ferradura o canadenca, a la província d’Ontàrio; la cascada nord-americana, a l’estat de Nova York; i la més petita, la cascada del Vel de Núvia. Malgrat que en conjunt no tenen una gran altura (51 m), comparat amb altres cascades de fama mundial, són molt amples i són les de més volum d’aigua de l’Amèrica del Nord.
Nosaltres anàvem amb certa recança, perquè ja coneixíem segurament les cascades més impressionants del món, com són les del Nil a Etiòpia, les Victòria a Botswana/ zimbabwe i sobre totes elles…. les més extraordinàries cascades del planeta terra, situades entre Brasil, Argentina i Paraguai… Iguazú. Hem de dir però que Niàgara també ens van impressionar i molt, a pesar d’estar envoltades d’edificis tant per la part Canadenca com per la dels Estats Units. En cap cas ens vàren defraudar.
Pel mati ens vàrem apropar fins al llac Ontàrio per conèixer la població de “Niagara-on-the-Lake”, que ens va agradar moltíssim.
De fet, tota la carretera que va bordejant el riu Niàgara des de les cascades fins al llac Ontàrio, és una autèntica meravella. Diverses atraccions permeten creuar al riu Niàgara amb telefèric o bé caminar al costat dels perillosos ràpids del riu.
Després de dinar, ens dirigim per fi a les Cascades i com ja he dit abans, prescindint de l’entorn, per elles mateixes, són realment impressionants; el passeig de les Cascades de diversos quilòmetres permeten observar-les amb tota la seva plenitud, això si, entre milers i milers de turistes de tot el món (en especial Indus), que estan fent el mateix que tu.
Evidentment vàrem agafar el vaixell que porta als peus de les cascades i ens vàrem mullar com a “pollastres”; tant va ser el mullader que la càmera de fotos de la meva germana mai més va funcionar…. per sort, les nostres càmeres les havíem deixat al B&B i jo portava una càmera petita submergible.
L’espectacle és grandiós, encara que no són ni molt menys tan espectaculars com les de Iguazú, com ja he comentat abans. Curiosament la gent que viatja en vaixell i parteix de la banda d’Estats Units van uniformats tots amb impermeable de color blau, i els que parteixen del costat del Canadà, de color verd …. no sigui cas que algun espavilat intenti entrar al país que no li pertoca de forma il·legal.
Però les vàrem veure per totes bandes, e inclús vàrem baixar als túnels que han excavat per darrere la cascada, encara que no paga la pena fer-ho.
Tota la tarda admirant la cascada fins que ens vàrem afartar de fer fotos i ens vàrem asseure a una terrassa tot esperant l’arribada de la nit per veure les cascades il·luminades de colors.
Quant faltaven 5 minuts pel castell de focs, el diluvi universal ens va caure a sobre; una tormenta brutal d’aigua i llamps ens va deixar sense poder veure el castell de focs, encara que aquest sí que es va celebrar, peti que peti; queia tanta aigua que l’únic que volíem és arribar amb “vida” al cotxe que teníem a un pàrquing al principi de la ciutat… els 20 minuts més llargs de la nostra vida…. i això que portàvem capes per la pluja (menys l’Imma) que en el moment d’intentar posar-se-la s’en va adonar que estava malmesa.
Cargol d’aigua – comprat a Canadà
….. la propera crònica ens aproparà a OTTAWA……
Preciós! Tothom que conec que ha visitat Canadà tornava encantat, ara començo a entendre el per què… És un espectacle de natura total, uns paisatges increibles.També em semblen maquíssimes les casetes de fusta. I per descomptat molt impresionant la cascada, llàstima la pluja de l’ últim moment, segur que deu ser força maco l’espectacle de llums i focs sobre l’aigua. Curiós el detall de perquè es veuen dos vaixells creuar-se, un tot ple de gent de blau l’altre de gent de verd 😉
Gràcies Nona per llegir-nos. Per nosaltres saber que les cròniques que fem i que tanta feina i temps ens costa, són vistes i llegides per algú, és un goig, i ens dóna empenta per seguir fent-ho.
Canadà té uns paisatges meravellosos, però aquesta part que ara expliquem, la de l’est del país, no és ni de lluny la més maca. Veuràs quan arribem a les Rocalloses i deixem de banda la part de les ciutats…. llavors entendràs el perquè la gent s’enamora dels paisatges d’aquest país.
Les Cascades del Niàgara, tal com explico a la crònica ens varen sorprendre molt favorablement i ens van agradar molt mes del que ens esperàvem.
Una abraçada
Wow…estic amb el movil i no puc casi escriure pero us lleiexo. :-*
Rosa !!!
….amb el mòbil, no es veuen bé les fotos!!!
Però l’important és que segueixes les cròniques…. encara que tu jugues amb avantatge, ja que vas segui el dia a dia a través dels Whatsapp…. punyetera!!
Us lleiexo igual!! i les fotos, com sempre, son estupendes!! El problema és comentar amb el móvil…cada dos per tres s’en m’esborra la pantalla… Petonets als dos!!