Es molt trist que a l’estat espanyol s’hagi maltractat sempre les llengües que pertanyen als pobles que (encara) actualment l’integren.
Sembla que aquest “mal tracte” o “oblit intencionat”, te una causa clara i no es mes que la “por” de que la llengua del “imperi” perdi força…. i per això des del poder polític de l’estat, promouen una única llengua dins el territori….. es a dir, el castellà, la que creuen fermament que està per sobre de totes les altres llengües (clar, es la seva) !!!) … i sembla que per això, s’obliga el seu ensenyament, com en els vells temps del franquisme, tancant fins i tot escoles de català al país valencià i maquinant lleis com la del malaguanyat José Ignacio Wert, que tan mal farà a la CULTURA dels pobles, que encara avui en formen part; per quant temps ???
Dic tot això, perquè en el mon de la musica, i molt especialment en el de la cançó, ha passat exactament el mateix i la majoria de gent no coneixem ni tan sols la bona musica que es fa arreu del estat; evidentment m’estic referint a la cançó galega i a la basca, en el nostre cas….. i la catalana per la gent de la resta de l’estat.
Un dels pocs cantautors bascos que conec des de fa molts anys i que intento seguir, a pesar de les limitacions que el mateix estat espanyol imposa, es el cantautor JABIER MUGURUZA, i ahir al vespre vàrem tenir l’oportunitat de poder-lo escoltar en directe.
No coneixem l’idioma basc; es un idioma que no te arrels llatines i que per nosaltres es molt difícil d’entendre…. però la musicalitat de la llengua basca cantada, em posa la pell de gallina quant l’escolto i encara mes quant es canta amb la dolçor i la sensibilitat en la que ho fa en JABIER.
Jabier Muguruza (Irun, 1960) és a mes a mes de músic, també escriptor i la seva llengua d’expressió, tant musical com literària, és l’euskera. Encara que des dels cinc anys va començar a tocar l’acordió, la seva carrera musical no la va començar fins al 1989 en diferents agrupacions; conec només la seva etapa de cantautor, que va iniciar ara fa tot just 20 anys, a l’any 1993, en la que interpreta músiques i cançons amb tocs de rock, pop i jazz. Es per això precisament, que ens ve a presentar el seu nou disc (crec que es el que fa 12 de la seva carrera en solitari), per commemorar aquests 20 anys d’aquesta etapa com a cantautor.
El concert a dos sessions (20:00 i 22:00 hores), de poc mes d’un hora i quart cada una, a la sala Jamboree, a la plaça Reial de Barcelona, va ser una autèntica delícia. Poder veure’l i escoltar-lo molt proper, … a tocar i gairbe en petit comitè (potser menys d’una trentena de persones a la sala), … és un luxe impagable.
Acompanyant al cantautor i al piano el músic Mikel Azpiroz, que també és l’autor dels arranjaments de moltes de les composicions que ahir es van poder escoltar. Un músic amb una gran sensibilitat pianística.
Errua nirea da
Beldurrak
Evidentment al acabar el concert no ens vàrem poder estar de comprar el seu darrer disc “Beste Hogei” ( http://www.jabiermuguruza.net/ ) que molt amablement ens va signar personalment.
Els vídeos que he afegit a aquesta crònica son les úniques cançons que he trobat a la xarxa d’aquest darrer disc. Podeu trobar desenes de vídeos a youtube on poder escoltar-lo i gaudir de la seva musica i la seva vellutada veu; per molt que no entengueu el significat de les seves paraules, potser ni un mot, creieu-me que paga la pena escoltar-lo. Una autèntic gaudi, al vostre abast….. estic convençut que us agradarà tant o mes que a nosaltres.
Per últim també us deixo un altre vídeo, també d’ell es clar, però aquesta vegada cantat en català. Curiosament pel que sembla, ell que coneix molt bé el que significa cantar en una llengua perseguida, vol fer palès d’aquesta forma el respecte que té per la multiculturalitat existent a la península ibèrica i que l’estat espanyol es nega a admetre per actiu i per passiu.
Tan petita
