Tornem a apostar por una sala, ÀTIC22,  on es fa molt bon teatre i que ens té el cor robat, precisament per què aquí és dona l’oportunitat de poder estrenar produccions Teatrals de qualitat que d’entrada sembla que no tenen cabuda dins del circuit teatral de Barcelona, ja de per si molt ampli.

Són molts els creadors d’arts escèniques que no tenen la sort de poder ni tan sols mostrar totes les seves obres en públic i en Julio Alvarez, ofereix aquest espai a l’àtic que està per sobre del Teatre Tantarantana, que dirigeix. Una tasca encomiable i digne d’admirar.

Avui assistim a l’estrena de la producció SI PLANEAS VENGARTE, CAVA DOS TUMBAS, escrita i dirigida per Iñaki Garz. En aquest cas, es tracta d’un autor prou conegut a casa nostre, perquè ja ha dirigit obres seves a Barcelona, com per exemple: “Quan arribi la batalla, pensa en mi” al Teatre Tantarantana, “El cuarto de las mujeres” a la Sala Beckett, “Canto por la muerte de Lili Tofler”a la Nau Ivanow…. entre d’altres. Nosaltres, però és el primer cop que podem gaudir del seu treball.

Una dona jove mira a un home. Està asseguda sobre el llit. L’home beu. Mira per la finestra. La llum entra per la finestra. És de nit. És Nadal. Les ombres amaguen les faccions. L’habitació de l’hotel sembla espiar la intimitat d’aquests personatges. La música del saxofonista o del trompetista, no ho sé, s’escolta de lluny. És l’escenari ideal. Potser no és el millor lloc per parlar de la mort d’algú, però potser és el millor lloc per preparar la seva venjança.

Dos actors a escena, i una veu en off de la dona que s’acaba de suïcidar tot abocant-se per la finestra d’un hotel londinenc. A la banda esquerra de l’escena un músic tocant en directe un saxo, ( … mare meva, quina interpretació ¡¡¡), que inicia l’espectacle i dóna pas a cada una de les escenes, totes elles de diferents moments de la mateixa nit, dins d’una habitació d’un hotel, potser de la nostra mateixa ciutat.

Un text molt dur i molt ben escrit, en el que s’intenta explicar els sentiments de tres personatges que entrecreuen les seves vides; en l’argument té molta importància el sexe, i el desig, però també la rutina d’una parella que fa molt de temps que conviuen junts i necessiten potser altres al·licients en la seva vida intima. La narració ens va atrapar des d’un primer moment, perquè està escrit com si es tractes d’un thriller, encara que no té res a veure amb aquest gènere; a poc a poc se’ns va desvetllant el que pensen cada un dels personatges, un de l’altre i com en realitat són ells mateixos….. res a veure amb el que semblen. Un treball excel·lent tant d’escriptura com de posada en escena.

El treball dels dos actors que surten a escena, Dani Arrebola i Annabel Castàn, interpreten els dos personatges amb molta força i els fan molt creïbles, tot i saber que són dos papers gens amables i fins i tot antipàtics…  amb el públic a tocar.

Una producció de petit format, ben treballat, amb pocs recursos escènics … una finestra, un llit i poca cosa mes… però que arriba als espectadors amb tota la seva força i un luxe a mes a més de poder escoltar bona música en directe, molt ben interpretada per un joveníssim Roger Mir.

Dramatúrgia i direcció: Iñaki Garz | Intèrprets: Dani Arrebola, Annabel Castán i Anna Casas |  | Músic en directe: Roger Mir | Fotografia: David Tarrason | Disseny de cartell: Marta Garzón

FUNCIONS: De l’1 al 30 de setembre. Dilluns i dimarts a les 20h

DURADA: 60 min aprox. / IDIOMA: castellà / preu: 9 euros