Encara que no os ho creieu, es el primer cop que trepitgem la Sala del Círcol Maldà i la empenta per fer-ho ha estat una recomanació que ens varen fer a traves del espai “TEATRE, l’opinió dels espectadors”, que jo mateix vaig crear fa uns mesos a Facebook.  Ni nosaltres mateixos entenem el perquè havíem deixat de banda aquest espai… i mes tenint en compte que la temporada passada, en tant sols 11 mesos,  vàrem arribar a veure i escriure les cròniques de fins a 133 representacions teatrals.. D’Ara en endavant, el Círcol Maldà entrarà de ple, en les nostres escapades teatraires.

La elecció d’aquest text, VIURE SOTA VIDRE, per part de la Cia LaCosa, ha estat  un enorme  encert. Esta escrit pel jove  dramaturg austríac Ewald  Palmetshofer, nascut a un poble prop de Linz a l’any 1978. Ha estat traduït per la pròpia directora de la producció Sarah Barnardy i per una de les intèrprets,  Mireia Pàmies, a mes a mes de la supervisió de Marc Rosich.

Un text complex en la seva escriptura perquè descriu sentiments, mirades, silencies explícits, mes que coses i fets que es puguin mesurar a traves dels temps en el que transcorre l’acció. Sembla que no passi res a escena i realment passa … tot.  Personalment em va impactar moltíssim, aquesta manera d’explicar una història viscuda a traves de tres personatges… i gaire be a pit descobert i sense “xarxa”.

Dues dones i un home es retroben uns anys després de tenir una relació d’amistat i potser quelcom mes, per tal de passar un cap de setmana junts…  i encara que per l’home,  el sexe no es el seu fort, les dues dones se senten molt atretes sexualment per ell;  encara hores d’ara, voldrien reviure la seva particular història amb ell… d’amor? …d’afecte?…. de sexe?…. o simplement d’amistat?.   Ni elles mateixes ho saben.

Els tres actors que interpreten els papers ho fan a dos pams del públic i aconsegueixen fer  molt creïbles les seves històries, farcides de passions, temors, ressentiments,  enveges,  silencis que diuen molt,  mirades, plors, angoixes….. ell es l’actor Jordi Llovet (que ja havíem vist amb papers mes petits al TNC i també al Lliure), i elles son les actrius Miriam Escurriola i Mireia Pàmies, que creiem encara no havíem tingut la sort de veure-les treballar a escena .

Treball actoral molt dificultós,  perquè les frases son dites a mitges o inclús no dites en paraules però si amb actituds, mirades o gestos.   El treball dels tres actors ens va atrapar literalment.

Recomanable totalment per la gent que li agrada el bon Teatre…… teatre de proximitat al màxim…. mes, crec que impossible.  Aquí no es possible enganyar al públic amb trucs…. aquí, a aquestes petitíssimes distancies,  tens que buidar-te per fer-ho creïble…. i creieu-me, els tres ho fan al 100%.

Autor: Ewald Palmetshofer
Traducció: Sarah Bernardy i Mireia Pàmies /Supervisió en la traducció: Marc Rosich

Direcció: Sarah Bernardy

 Intèrprets:

Max: Jordi Llovet
Babsi: Míriam Escurriola
Jeani: Mireia Pàmies

Escenografia: Sarah Bernardy / Construcció: Jordi Larrea / Vestuari: Gimena González /
Il·luminació: Aitor Larrea / Ass de moviment: Guille Vidal-Ribas / Vídeo: Joan Álvarez / Fotografia: Jordi Larrea / Caracterització: Ruth Fulgado / Ajudant de direcció: Anna Serrano.