Arribem a Toronto després de 8 hores de vol, directament des de Barcelona; la diferencia horària amb aquesta ciutat es de 6 hores, però acabarem el viatge a Vancouver amb una diferencia horària de 9 hores respecte a BCN.
Cliqueu AQUÍ, si el que voleu és veure la crònica inicial del viatge.
Toronto – barri vell – a 100 metres del nostre hotel
Es el nostre primer punt de contacte amb Canadà i per tant la primera ciutat que visitem; li dediquem 4 llargues i esgotadores jornades… i es que les ciutats deixen K.O al mes valent, però aquesta megalòpolis te una extensió enorme i ens obliga a escollir molt be els punts que volem conèixer.
Encara que caminem molt i utilitzem el Metro tan sols en una ocasió, a partir de la segona jornada ens adonem que el mes pràctic es utilitzar el cotxe, (un Toyota Corolla automàtic, que serà la nostra salvació durant les dues primeres setmanes per Canadà, sobretot pel la veu de la nostra guia de parla llatinoamericana, del Tom Tom, que poques vegades s’equivocava). La ciutat es massa extensa per voler patejar-la com si es tractes d’una ciutat europea. Les costums americanes de viure en cases, rodejades de jardí, i no pas en pisos un damunt de l’altre, fa que les dimensions enormes de les ciutats, no permetin mes que passejades esporàdiques pel downtown i poca cosa mes.
Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d’Ontàrio. La població de la ciutat és de 2,5 milions d’habitants, però l’àrea metropolitana de Toronto té una població de 5,8 milions. És considerada el motor econòmic del Canadà, amb influència regional, nacional i internacional, i el centre financer i cultural del país, i és una de les ciutats més segures d’Amèrica del Nord.
Toronto és una de les ciutats més multi-culturals del món, ja que el 49% de la població és immigrant d’altres països. Encara que l’anglès és la llengua dominant, hi ha un gran nombre d’habitants que parlen una altra llengua com el xinès o el ‘italià.
Fins als anys setanta Toronto era la segona ciutat més important del Canadà, després de Mont-real. Però, després del desenvolupament de la indústria de l’automòbil, la indústria minera i sobretot la construcció dels canals de St. Lawrence, la qual cosa permet l’accés als Grans Llacs des de l’oceà Atlàntic, Toronto s’ha convertit en una ciutat de ràpid creixement i el centre de negocis del Canadà.
Vàrem escollir el “Novotel Toronto Centre“, situat entre el centre financer (downtown) i la ciutat vella i quant dic “vella” parlo de com a màxim 2 segles. L’hotel per la seva situació e instal·lacions el puc recomanar amb els ulls tancats. El barri es molt agradable i davant nostre teníem un munt de restaurants per escollir…. sembla que l’hem encertat.
Comprem el “Toronto City Pass” que ens permetrà accedir gratuïtament a la CN Tower, Casa Loma, Ontàrio Sciencie Teatre-Royal, Ontàrio Museum-Zoo i Royal Ontarium Museum). Ens costa 58,98 dòlars canadencs (CAD), per persona. Ens sortirà a compte, encara que no ens dona temps ni tan sols a aproximar-nos al Ontàrio Sciencie Teatre.
Teníem molt clar que una de les primeres coses que faríem es pujar a la famosa CN Tower, la torre mes alta del mon, amb una alçada impressionant de 553 metres. Es pot pujar a dos miradors, segons el que estiguis disposat a pagar…. un situat a 342 metres i l’altre a 447 metres…. nosaltres com volíem veure TORONTOENTERO vàrem optar evidentment pel mes alt, pagant un suplement de 12 CAD’s mes, per barba. La sort ens va acompanyar, ja que havia una visibilitat magnifica i el cel d’un intens i rabios blau, feia mal als ulls. Un espectacle extraordinari per començar a conèixer la ciutat. Aquesta torre sense cap mena de dubte és el símbol de la ciutat i es visitada per mes de dos milions de persones a l’any,… i això per una ciutat que no es precisament massa turística, es moltíssim.
Veiem com algunes persones accedeixen pagant “un colló i part de l’altre” a una plataforma on vas lligat i pots caminar pel buit a una alçada aproximada de 400 metres… un luxe que no ens vàrem ni plantejar, senzillament per la nostra accentuada sensació de vertigen.
Ens aproximem caminant al llac Ontàrio, que sembla un mar, ja que te una amplada de centenars de quilòmetres…. i passegem pel Harbourfront centre.
Ens embarquem camí de les illes situades davant la ciutat i admirem des de allà el Skyline de Toronto, un dels mes macos que nosaltres hem vist mai.
Passegem per una de les illes i ens arribem fins a les platges a “llac obert”.
Com estem cansats de patejar pel barri financer, després de dinar, utilitzem el cotxe per apropar-nos a la Casa Loma, una enorme mansió en forma de castell, copia d’algun castell europeu i propietat del multimilionari Henry Pellat, que va acabar arruïnat. Increïble poder veure com vivien determinades persones a la nova Amèrica.
Un dels restaurants que vàrem provar va ser un anomenat BARSA, (Barça disfressat), que feia poques setmanes havien inaugurat una parella de socis indi/català, amb els que vàrem parlar una bona estona: ofereixen “tapes” catalanes, espanyoles i també algunes sud-americanes. Agradable.
Un dels dies de la nostra estada a Toronto ens vàrem desplaçar amb el cotxe fora de la ciutat per tal de poder veure l’extraordinari Zoo de Toronto, diuen que un dels millors del mon … i la veritat es que vàrem passejar tot un mati i no el vàrem poder veure tot sencer.
La qualitat i quantitat de les instal·lacions es al·lucinant. Les estrelles del Parc, segurament son els ossos Pandas, que tenen una secció enorme dedicada a ells, amb un munt de personal especialitzat que fan conèixer com son i com viuen.
A la tornada parem a dinar a les afores de Toronto en un restaurant Grec i mengem molt be, però a la sortida veiem que ens han multat per mal aparcament. Als pocs dies ens adonem que podem pagar la multa per internet i així ho fem. No ens tornarà a passar !!!
Un dels llocs imprescindibles de Toronto, es el Royal Ontarium Museum (ROM), un immens museu que per si sol mereixeria una crònica especial, tan sols per mostrar unes poques de les meravelles amb que compte. És el museu de cultura mundial i història natural més gran del Canadà… i el cinquè museu més gran d’Amèrica del Nord; conté uns sis milions d’ítems i més de 40 galeries.
Té una col·lecció important d’art de les primeres nacions de Canada una importantíssima col·lecció de dinosaures, així com d’art africà i de l’Orient Pròxim, d’art de l’Àsia oriental, història europea e història del Canadà. Conté la col·lecció de fòssils més gran del món.
Donem llargs passejos per la enorme ciutat i podem veure entre altres coses, el Mercat de St. Lawrence al barri vell de la ciutat, el front “marítim”, la Patrick’s Roman Catholic Church.
Anem al Air Canadà Center per poder comprar una samarreta d’encàrrec a un amic de la feina, a la seu del equip de basquet de Toronto, el “Toronto Raptors”.
Amb el Metro de Toronto ens apropem al magnífic Museum Art Gallery of Ontàrio (AGO) amb extenses col·leccions de pintura i sobretot unes sales dedicades a les Escultures de Henry Moore. Un altre lloc que mereix una visita, si o si.
Passegem pel barri de Chinatown….. de fet trobarem a cada ciutat de Canadà un barri xinés, semblant al de San Francisco o New York, on sembla que realment estiguis desplaçat a una ciutat xinesa.
Acabem la nostra estada passejant pel Toronto City Hall (ajuntament), que te davant l’estany que a l’hivern es converteix en pista de patinatge……
….. i ultima passejada pel barri financer.
Ja estem ESGOTATS …. i tot just acabem de començar.
…. proper capitol, NIÀGARA FALLS.
Oooooh! Per fi, després d’uns dies esgotadors de feina, tornem a tenir temps per fer una de les coses que més ens agraden: llegir blogs i sensacions viatgeres. I quina alegria veure que heu tornat de la vostra ruta pel Canadà, i heu començat les cròniques.
Les devorem, i en especial ens arriba moltíssim aquesta vostra explicació de Toronto. Aquesta ciutat en té el cor robat, i amb les vostres paraules i fotografies ens transportem allà de nou!
Celebrem que, pel que sembla amb les vostres paraules, la vostra ruta hagi sigut espectacular.
Esperem amb ganes tota la resta del viatge!
Una abraçada i ben tornats!!
Manel i Cristina
En part l’elecció de Canadà per part nostre, va ser perquè ens vàreu fer dentetes quan vau decidir instal·lar-os a Toronto durant uns quants mesos per perfeccionar el vostre anglès.
La ciutat de Toronto ens va impressionar, encara que preferim molt mes l’estructura social de qualsevol ciutat europea, tant per les seves mides més reduïdes, com pels costums de tenir a tocar de casa, petites botigues per anar a comprar el pa, la merceria o el bar sota de casa… o simplement per passejar. A Estats Units o a Canadà si no tens cotxe, estàs perdut, ja que tot està a la quinta forca…. massa lluny … On diuen que algú va perdre les espardenyes.o el barret.
La ruta que vàrem fer, considerem que va ser força completa, encara que ens vàrem quedar amb ganes d’entrar a Alaska…. i ens vam quedar a menys de 40 quilòmetres de la frontera.
Les ciutats ens van agradar, però el que ens va deixar realment bocabadats va ser la serralada de les Rocalloses, que vosaltres també coneixeu molt bé.
Una abraçada parella de dos !!!
Fantàstic! M’encanta com relateu els vostres viatges. Tinc la sensació d’haver viatjat amb vosaltres. Hauríeu d’escriure no només un bloc sino també un llibre de viatges. Toronto sembla una ciutat molt maca i molt intessant, plena de coses per descobrir. Amb ganes de llegir el següent capítol de la vostra aventura canadenca. Per cert, quin temps us ha fet?
Moltes gràcies Nona pels teus elogis i ànims que ens dones per tal de continuar amb la feinada de recopilar informació i seleccionar fotografies que d’alguna manera reflecteixen el que vàrem viure durant aquests 34 dies.
Pensàvem des de aquí que passaríem més fred … però la realitat és que el clima durant el temps que vam estar, va ser força semblant al de casa nostre. A les Rocalloses més fresquet als matins i al vespre, però durant el dia arribàvem als 30 graus o mes.
Únicament ens va ploure un matí dels 34 dies, precisament el dia 8 d’agost, dia que celebràvem el nostre aniversari de noces… però com veus a la foto de capçalera, a partir del migdia el cel es va obrir de sobte i va aparèixer un dels llacs més macos que vàrem poder veure en tot el viatge.
Com veuràs en el proper capítol, a Niàgara Falls, encara que durant tot el dia va fer molt bo, a les 10 de la nit quan marxàvem a dormir, es va obrir el cel i va caure el “diluvi universal”…. i evidentment vàrem quedar ben xops, com poques vegades ens hi ha passat en un viatge.
La resta, …. un temps excepcional, que ni nosaltres mateixos ens ho creiem. Hem tingut molta sort en aquest aspecte.
Una abraçada Nona !!!
Òstres! Doncs llavors probablement us ha fet millor temps i més caloreta que a Barcelona !!
Impacient per “veure” Niàgara Falls…;) Abraçades!
Hem tingut molta sort, ara tenim un conegut que està als parcs nacionals (de fet va marxar dissabte) i pel que sembla te pluja a doxo !!!!!
El Miquel dedicat al Niàgara “en cos i ànima” … Salutacions,