Ahir dijous 28 d’agost, per nosaltres va començar una nova temporada de Teatre, i és que es el primer que veiem després de les vacances; les entrades les havíem comprat fa més d’un mes quan tot just els actors de la companyia “Madam Teatre” començaven a fer les seves primeres actuacions al Teatre Gaudí. Dic això perquè ens feia especial il·lusió poder veure aquesta producció de Teatre Musical.

I ens feia il·lusió, perquè el Teatre Musical és un gènere que ens apassiona i en alguna ocasió, fins i tot hem viatjat a altres ciutats europees per tal de satisfer la necessitat de veure Musicals, que no arriben a casa nostre, o bé en comptades ocasions.

Primer de tot felicitar la iniciativa i el coratge de aquests grup de joves (joveníssims) actors, cantants i ballarins, en engegar i portar a terme aquesta producció endavant, amb 20 persones a escena, dirigides pel valent Daniel Anglès. És d’admirar com una petita sala de Barcelona com el Teatre Gaudí, corre un risc tan gran amb un muntatge fora de mides, especialment per la gent involucrada i a mes a mes amb la música en directe interpretada per 5 músics.

A l’octubre de l’any 2000 es va estrenar aquest Musical a la ciutat de Los Angeles, amb el títol original “Bare, a pop Opera”, amb llibret de Jon Hartmere i música de Damon Intrabartolo. Posteriorment s’ha estrenat en escenaris de l’Off Broadway de Nova York, el West End de Londres, Sidney, Liverpool i Canadà. Un Musical totalment desconegut per nosaltres, però amb música força agradable i amb algunes escenes d’aquelles que conviden a treure’s el barret… i que arriben a emocionar.

L’argument tracta sobre l’adolescència i el repte d’acceptar-se a un mateix tal com és, quan la identitat sexual comença a despertar-se en tota la seva plenitud. Dos nois adolescents s’enamoren perdudament un de l’altre, però un d’ells no accepta, o millor dit, no vol donar a conèixer la seva homosexualitat, precisament per la pressió que la societat que l’envolta exerceix sobre ell. L’acció transcorre en un claustrofòbic internat catòlic l’any 1991, on aquests adolescents es troben reclosos i sotmesos a una disciplina gairebé feixista.

El resultat obtingut però, no és el que a mi m’hauria agradat veure i si haig de ser sincer, em va decebre força. La posada en escena és molt digne i la direcció de Daniel Anglés molt correcte, amb l’escenari al mig i el públic a tres bandes; potser jo hauria deixat més a la vista als músics, però aquest fet no és gaire important.

El pitjor de tot plegat, des de el meu punt de vista, es la falta de “vocalització” de la majoria dels intèrprets i el súmmum és quan canten a cor tots plegats, ja que llavors no saps si canten en català o en neerlandès. Us asseguro que no vaig entendre cap frase sencera a cap dels intèrprets, en tota la primera part de l’espectacle; vaig anar deduint amb dificultat l’argument a força d’embastar paraules aïllades que jo anava entenent de tot aquell garbuix de cançons…. i així i tot, l’Imma a la mitja part em va haver d’aclarir el que ella creia haver entès.

Entenc que això sigui possible, perquè aquest grup joveníssim d’actors, estan començant a donar els seus primers passos en el gènere, però jo els recomanaria d’ara en endavant, a banda de fer classes de vocalització, afegir una petita pantalla on sortí el text del que es canta, tal com es fa als espectacles operístics.

S’ha de reconèixer que els hi sobra bona voluntat i una enorme il·lusió per la feina que fan… i això es nota, si o si…. però crec que això no és suficient. Masses errades, manca d’ entonació en moltes ocasions, inclús en els actors que interpreten els papers protagonistes ….. i alguns moments on els “galls” abundaven i espatllaven la feina ben feta dels moments precedents.

Tampoc nosaltres hem tingut gaire sort, ja que la versió que ahir vàrem poder veure, un dels dos protagonistes, “Jason”, potser el més important i que fins al dia 20 d’agost havia cantat en Jan Forrellat, havia estat substituït per Víctor Arbelo, al qual se li notava com a mínim manca de rodatge. L’altra substitució, el del paper de la mare, no la vaig trobar tan acusada com l’anterior.

La nostra valoració és d’un aprovat justet, però encara que no vaig sortir satisfet, voldria encoratjar a aquest grup de gent a continuar en aquesta tasca i a trobar solucions pels errors que ara mateix cometen, que trobo fins i tot justificables. M’agradaria veure de nou aquesta producció, d’aquí a uns mesos, més rodada…. i estic segur que serà així, perquè ara mateix totes les sessions que resten estan exhaurides i pleguen veles amb un èxit de públic absolut.

Estic convençut que els veurem de nou ben aviat.

Felicitar per últim al Teatre Gaudí, perquè ha estat de les poques sales de Teatre que ha estat oberta durant tot l’agost i això sincerament, és d’agrair.

Una producció de TEATRE GAUDÍ
Un projecte de MADAM TEATRE

Llibret DAMON INTRABARTOLO i JON HARTMERE

Música DAMON INTRABARTOLO
Lletres JON HARTMERE
Orquestració DEBORAH LURIE
Preparació de música CHRISTOPHER DESCHENE i BRIAN BENISON

Jason: Víctor Arbello / Peter: Marc Flynn / Ivy: Anna Herebia ! Matt: Marc Gómez / Nadia: Iskra Bocanegra / Claire: Annabel Totusaus / Germ,ana Chantella: Luvy Lummis / Mossén: Eduard Doncos / Lucas: Miguel Angel Sánchez / Alan: Marc Andurell / Kyra: Clara Gispert / Tanya: Anna Lagares / Zack: Joan Mas / Rory: Gerard Mínguez / Diane: Laura Morales / Roxana: Desirée Moreno / Pam: Gara Roda / Max: Joan L.Santos / Swing nois: Eduard Lacueva / Swing noies i capitana de ball : Helena Jara

Musics: Oriol Padrós / Abel Garriga / Adriá Aguilera / Unai Eizagirre / Ricard Buenaventura / Guillem Barceló

Adaptació al català : MARC GÓMEZ