La aventura d’enguany la vàrem finalitzar ahir al mati quan aterràvem al aeroport del Prat de Barcelona; cansats, molt cansats ….. esgotats, però feliços de que tot ha sortit segons el pla previst; un pla realitzat totalment per nosaltres, el que havíem treballat durant mols mesos per planificar una ruta que ens permetés conèixer el mes important d’aquest país.
Viatge per Canadà 2014 – Ruta 1era – Costa Est
En total he conduit personalment 5.811 quilòmetres de carreteres, amb dos cotxes diferents…. però també hem fet una bona tanda de quilometres (571), a traves del fiords canadencs, en un parell de vaixells; i evidentment hem fet llargues caminades per tot el país, especialment per les enormes ciutats.
Viatge a Canadà 2014 – 2ona i tercera part – Rosalloses i Costa del Pacific
Podríem dir que han estat 3 viatges en un de sol, en 3 parts molt diferenciades, la primera part de 2.190 quilòmetres, ens ha permès conèixer ciutats importants del est del Canadà, com son Toronto, Ottawa, Quebec, Montreal, així com també veure les Cataractes del Niàgara o un albirament de balenes Beluga i Orques al nord de Tadoussac.
Mapa viatge Canadà – 1era part – Ciutats costa Est
Un vol intern de 5 hores cap a l’oest del país ens ha portat a Calgary, i des de allà hem fet una ruta de 4.192 quilòmetres (3.621 per carretera i 571 per mar), que engloba la segona i tercera part; una segona part pels parcs Nacional mes importants del país, Banff, Yoho i Jasper, per després aproximar-nos en una llarga ruta de 1000 quilòmetres al Oceà Pacífic.
La tercera part la comencem a la localitat de Prince Rupert, amb una espectacular albirament de balenes geperudes, continuant amb una travessia de tot un dia amb vaixell, (524 quilometres per mar), a traves d’una multitud de fiords, fins a Port Hardy, al nord de l’illa de Vancouver; recorregut per carretera de nord all sud de l’illa, descansan a Tofino i finalitzem al viatge coneixent les ciutats de Victoria i amb una nova travessia mes curta amb ferry de tan sols 47 quilòmetres, la ciutat de Vancouver.
Maoa viatge Canadà – 2ona i 3ers parts – Rocalloses i Costa del Pacific
Intentarem durant els propers mesos, explicar el que vàrem poder veure, però aquesta vegada intentarem fer-ho per temes en lloc de el format “diari” d’altres vegades; una crònica per cada ciutat o esdeveniment que per nosaltres hagi representat una fita important.
Us deixo un tastet d’algunes anècdotes que vàrem poder viure durant el viatge…. com per exemple “l’atac de la cabra boixa”…
…. veiem al costat d’un fiord un ramat de cabres salvatges que baixen de la muntanya i travessen la carretera…. d’immediat parem el cotxe per fer unes fotos …. d’altres cotxes fan el mateix que nosaltres…. però…… veieu el que li va passar a la meva germana Merche….
Un altre moment impactant va passar en un altre parada a la carretera…. veiem cotxes parats, senyal de que han vist un animal; sense pensar-ho dues vegades paro el cotxe i surto amb la càmera a la ma per tal de fotografiar el “bitxo”….tot creient que seria un cérvol…. però no arribo a temps i veig una ombra d’un animal que es perd dins del bosc; sense pensar que fos res perillós, corro darrera de l’ombra i de sobta em trobo sol davant d’un OS a dos metres davant meu…. ens mirem cara a cara i veig que no fuig…. continua menjant tant tranquil….. aprofito per fer-li un munt de fotos; a la poca estona arriba la meva germana i mes gent i l’Os llavors fuig bosc endins. Marxem al cotxe i em tremola tot el cos. L’Imma em fa veure l’imprudència que he fet i que podria haver tingut conseqüències no desitjades. Els propers dies veurem algun OS mes, però no baixarem mai mes del cotxe.
A la frontera amb Alaska, ja al Oceà Pacífic tenim reservada una habitació dues nits a una casa particular, la casa mes antiga de la població de Prince Rupert, vermella, penjada literalment sobre el mar, en el fiord que envolta al port. La mestressa de casa, la persona mes amable que he conegut a Canadà vol que passem una bona estada i ens fa un esmorzar pantagruèlic, tot just ens aixequem del llit….. forces plats diferents, en un entorn que mes que una casa sembla un museu… i quant estem que ja no podem mes….la sorpresa…. agafa el micròfon i ens fa un recital de 4 o 5 cançons en directe per tal de que mai ens oblidem de la jornada.
Cliqueu a TORONTO …. si voleu veure la segona crònica del viatge.
Canadà – llacPeyto – Parc Nacional Banff
Cargol Canadenc – Regal de la meva germana Merche
OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOH!
Ben tornats, només amb la fotografia que heu posat a la capçalera ja m’ho he fet tot a sobre.
No entenc com heu tornat.
Nosaltres tampoc ho entenem i menys encara quan avui a les 6 del matí ens hem aixecat per anar al curro !!!
Bon pròleg del que veurem. Això si, la senyora que canta la vie el rose, amb un cop en tinc prou!
Una abraçada i ben tornats
A veure si aquest viatge l’acabo de publicar…. el de l’any passat als parcs nacionals d’Estats Units, haureu d’esperar a la meva jubilació.
El vídeo de la mestressa de la casa a Prince Rupert l’he podat per l’entranyable de la situació….. tot si val per tenir content al turista …. una persona amb una vitalitat envejable que m’hauria portat embolicada a casa com a souvenir !!!
Als Voltaires se us hi ha acabat la tranquil·litat ….. jejejeje
Una abraçada
Aixi m’agrada, dit i fet!! Espero que no ens deixis penjats com el del any passat…aquest no t’el perdono!! jijiji ja ho saps que us vaig “amenaçar” ja avans de sortir d’aqui. Petonets i apreta a escriure les resenyas!!
La voluntat hi és, t’ho asseguro. Un altra cosa és el temps que li puc dedicar. Farem el possible per enllestir-ho aquesta vegada.
Petons
Ei! Nosaltres marxem cap allà en menys de dues setmanes! Quines ganes! Però serem menys ambiciosos, farem només el Quebec, amb la idea d’arribar fins a la Gaspésie… Si ens heu de recomenar alguna cosa, encara som a temps! Ja hem vist que no ens podem refiar de les cabres, jeje!
Una abraçada!
Dons ja ho teniu a sobre !!!
No se ben be que us podem recomanar, perquè no coneixem la ruta exacta que feu … tot l’estat de Quebec ?… o tan sols la ciutat de Quebec i la zona de Gaspésie ?
Quebec ciutat, es mol maca, encara que per nosaltres els europeus molt semblant a les nostres ciutats; els americans al•lucinant moltíssim.
El que si que us tinc que advertir es que el albirament de balenes Beluga i Orques al nord de Tadoussac, es una mica una pressa de pel … almenys al mes d’agost quant el percentatge de turistes / baleners arriba a límits insuportable per les pobres balenes; les ciutats grans de Canadà estan massa prop i la pressió sobre la natura es excessiva.
El Paisatge per la zona est (la part que vàrem conèixer) es molt pla i travessat per masses autopistes, des de on el paisatge no es pot veure per l’alçada dels arbres que les encerclen. Suposo que per la zona que aneu, mes al nord, la cosa canviarà, per be.
No ens va donar temps, però sembla que el Fiord de Saguenay, es una autentica meravella… i el mes semblant als fiords de la banda del Pacífic
M’aniria ara mateix amb vosaltres, amagadet a la motxilla !!!
La nostra idea és des de Montreal, on passarem uns dies i on ens han dit que la vida cultural és molt rica i interessant, marxar cap a Saguenay passant per un parell de parcs naturals. D’allà anirem a donar la volta a la punta de la Gaspésie i tornada a Quebec ciutat… Ja us explicarem!
I si us voleu afegir a la motxilla… Fem lloc!
L’ambient de la ciutat de Montreal es increïblement maco. No es una ciutat de gaires monuments a remarcar però el cert es que la vida cultural es molt rica i els barris son molt atractius de conèixer… us recomanem molt especialment el barri jueu.
No us perdeu les “batucades” a base de milers de tambors que se celebren cada diumenge a la tarda al Parc de Mont-Royal. Aquesta ciutat la vàrem conèixer amb l’ajut d’uns cosins meus que viuen i treballant a Montreal… i conèixer una ciutat així es un autèntic luxe.
Ottawa la teniu prop de Montreal i crec que es mereix una visita d’almenys un dia…. a nosaltres ens va agradar molt.
Ja no ens queden mes vacances, que si no, ens apuntaríem ràpidament a ocupar un lloc a la vostre motxilla.
Ja explicareu. Que tingueu un magnífic viatge !!!
Sou la bomba! Arribeu d’un viatge tant llarg i aneu a treballar al dia següent! No us ha donat temps ni a desfer les maletes! I teniu temps encara per escriure al bloc! Sou els meus herois! Quina energia! No desaprofiteu ni un dia! 🙂
Per cert, un plaer tornar-vos a llegir i amb ganes de veure les vostres cròniques del dia a dia del viatge a Canadà!
Salutacions!
Doncs encara que costi de creure per nosaltres és millor així, per mi seria “perdre” un dia de vacances si el dediques a desfer maletes. De totes maneres ahir a la tarda ja estava tot, rentat, planxat i recollit …… Cansats, si, però contents i satisfets per les vacances viscudes, molt més. Tornar a treballar …. un mal necessari.
Gràcies i salutacions,
La fotografia de la capçalera pertany al llac “ESMERALDA” del parc Nacional de YOHO.
Precisament aquell dia va ser el nostre 39 aniversari de noces i va ser l’únic dia dels 34, que ens va ploure; ho va fer durant tot el mati. Al arribar al llac Esmeralda, la boira i la pluja no ens deixaven veure gairebé ni el color de les aigües, ja que era tot ennuvolat i el sol no havia fet acte de presencia.
Llavors vàrem decidir anar a dinar al restaurant que es veu a la fotografia, el del sostre marro i que te al darrere seu un munt de cases que pertanyen a un Lodge de luxe. Llavors, mentre estaven dinant, com si fos un miracle, va aparèixer el sol radiant; al sortir de dinar vaig fer la fotografia quant el núvols encara s’estaven aixecant encara de les aigües del llac.
Després amb un cel ben blau vàrem fer la caminada de 6 quilometres, tot voltant el perímetre del llac. L’Esmeralda va anant agafant el seu color característic i van apareixen les muntanyes plenes de glaceres…. tot un espectacle !!! Jo el recordo com un dels dies mes macos del viatge.
Óssos, llacs, boscos, natura… Quantes aventures!!!
Quina bona pinta que fa el vostre viatge. Serà tot un plaer llegir les vostres cròniques. La naturalesa d’aquella zona és realment espectaular, oi?
Quina experiència tan brutal trobar-vos amb l’ós tan a prop. I quina manera més maca de celebrar un aniversari de noces…
Volem més cròniques!!!!! JEJEJE
Manel i Cristina
Les cròniques les patireu durant força temps, ja que cada una d’elles, com molt bé sabeu vosaltres és una feinada que necessita molt de temps.
La veritat és que va ser un viatge molt espectacular en tots els sentits e intentarem explicar-ho, encara que triguem a fer-ho.
Una abraçada
Hola Miquel i Imma.
Us he nominat als premis Liebster (http://goo.gl/OFMY5N).
Una abraçada i que acabin de provar les festes.
Moltíssimes gràcies pel teu reconeixement al nostre Blog “Voltar i Voltar”; ens ha agradat molt que passessis en nosaltres. De totes maneres creiem que s’haurien de promocionar Blogs que tot just comencen per tal de fer-los conèixer….. i nosaltres encara que no som massa coneguts, ja fa 4 anys que escrivim tot el que “voltem”…. i ja som una mica “vellets”. Una abraçada i de nou gràcies per pensar en nosaltres.