Últim diumenge abans de començar vacances i deixar-vos tranquils durant una bona temporada, en la que el blog “Voltar i Voltar” estarà a la espera del retorn de tots nosaltres, per encetar de nou una nova temporada.
Aprofitem les ultimes hores, per anar a veure una nova exposició de Caixa Fòrum a Barcelona, que creiem paga la pena; es tracta de “LA BELLESA CAPTIVA – Petits tresors del Museo del Prado“, que ens presenta un recull d’una bona pila de obres de petit format de la col·lecció d’aquest Museu, i que normalment no estan exposades per falta de espai, queden relegades per altres obres mes conegudes; no vol dir en cap cas que no tinguin suficient qualitat per estar exposades… però ja sabeu, el fet de que siguin propietat del estat, sembla que significa que tingui que estar a Madrid, encara que arxivades al soterranis del Museu del Prado. No us sona alguna cosa semblant amb uns papers que han estat anys i anys a Salamanca i que ningú es mirava….. i que ara de sobte, no els deixen anar “fent us exclusiu de la seva testosterona” ???
Malaguanyat i trist que una cultura faci servir únicament com a raó de pes, la seva testosterona, i no pas la seva intel·ligència com a poble.
Ordenades de forma cronològica, tracen un recorregut intens per la història de l’art que relata la singularitat del Museu i l’excel·lència dels seus grans artistes, des de finals del segle XIV i començament del XV fins a Goya i el segle XIX amb Fortuny. El resultat és un resum de les col·leccions del Prado i dels orígens de l’art d’aquest gènere en tots els seus suports, també amb alguns exemples escultòrics, que permetrà a l’espectador admirar cada obra en les millors condicions de proximitat i recolliment o tenir l’oportunitat de trobar-se amb altres que només s’han mostrat comptades vegades.
No entenc pas com les persones que munten una exposició, no s’adonen que es dificultós llegir els textos que acompanyen a cada una de les obres, per el tipus de lletra, excessivament petita, sense el contrast necessari per llegir-ho fàcilment… i sobretot pels llocs on es situen aquests textos, algunes vegades en racons on únicament una persona el pot llegir alhora. No crec pas que sigui uns inútils, però sincerament a vegades ho semblen.
En aquest cas, os aconsello trobar el moment idoni per no trobar les sales massa atapeïdes de públic, ja que cal aproximar-se molt a les pintures per tal de veure en detall cada una de les petites meravelles d’aquesta exposició.
Podreu veure-la fins al 5 de gener del 2015.
_____________________________________________________________________________
– Caixa Fòrum Barcelonai– Preu 4 € – ( gratuït pels clients de La Caixa )
_____________________________________________________________________________
Cargol – petita obra d’art de la natura
Jo l’he vista un parell de vegades aquesta exposició que m’ha agradat força, hi ha obres molt interessants, i és una col·lecció més gran del que un principi m’esperava, però si que he d’afegir respecte al teu comentari referent als textos escrits en lletra petita, que a més la il.luminació en alguns moments no era gaire bona, la qual cosa dificultava no només la tasca de llegir aquests textos sino de contemplar l’obra en si mateixa (m’he trobat amb alguna pintura que estava pràcticament a les fosques)
No sóc pas especialista amb el tema de lluminàries, però crec que existeix un tipus de làmpades que són utilitzades per tal de què tan sols il·luminin el just i necessari alguna pintura a la qual no li convé massa la llum directa, ja que es podria fer malbé si estigués esposada a la llum durant períodes llargs.
En molts museus d’arreu del món, les fan servir per tal de mostrar al públic, obres que d’altres manera no podrien estar exposades.
Una abraçada
Si, això ho sé Miquel, el que passa és que en el cas concret al que em referia el que passa no és que tingués una llum tènue, sino simplement no en tenia. També crec una cosa es que el quadre tingui una il:luminació tènue pel tema de preservar-lo i una altra és que les explicacions annexes tampoc és puguin llegir per la manca de llum que crec que ha pogut ser un problema afegit al que us heu trobat amb la mida de la lletra, o com a mínim per mi ho ha estat. No acostumo a perdre’m gaires exposicions al Caixaforum, i en aquest cas m’ha semblat que això en algunes sales fallava una mica. La resta, fantàstic.