– Grec2014 – Teatre – VELLS TEMPS (****) – Sala Beckett – 13/07/2014

Al entrar a la Sala Beckett, sorprèn molt l’escenografia de Max Glaenzel, ja que ha transformat totalment l’espai  al que estem acostumats; l’escenari es allargassat, molt alçat i estret, molt estret, gairebé com un passadís d’un pis del eixample; dos sofàs a banda i banda, des de on es parlaran els protagonistes des de la llunyania; grans finestrals a tot el llarg del escenari, per on entra la llum amb molta  intensitat.

Vells Temps - Sala Beckett 2-imp

Espectacular ho es…. i molt, però crec que poc pràctic pels soferts espectadors de les dues primeres fileres que tenen els peus dels actors a la alçada de la cara i es veuen obligats a fer gimnàstica de coll com si estiguessin veient un partit de tenis a dos pams de la cara.

A banda d’aquest entrebanc, al que acabes acostumant-hi a mida que la representació fa el seu recorregut…. es un goig immens, tornar a poder valorar amb 4 estrelles un altre producció, després de la” sequera” que hem patit durant mitja dotzena d’espectacles, que no ens han acabat de satisfer del tot, exceptuant una tesina de dramatúrgia al institut del Teatre.  No esperàvem menys d’aquesta producció…. i es que un Pinter, sempre es un Pinter amb totes les garanties d’un text intel·ligent i ben escrit.

Vells Temps - Sala Beckett - imatge de Ros Ribas  3 Vells Temps - Sala Beckett - imatge de Ros Ribas  6 Vells Temps - Sala Beckett - imatge de Ros Ribas  5

imatges de ROS RIBAS

VELLS TEMPS va ser escrita l’any 1970 per Harold Pinter (Hackney, Londres, 10 d’octubre de 1930 – Londres, 2008), un dels grans dramaturgs de la història, però també un insigne poeta, guionista i actor anglès, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2005.

Drama en què l’autor s’endinsa en la forma en què la imaginació pot influir sobre els records personals. El matrimoni format per Deeley i Kate reben la visita d’Anna, una antiga amiga i companya de joventut de l’esposa. Les dues rememoren les seves atrevides aventures de l’època en que ambdues eren secretàries a Londres per sorpresa del marit, que se sent cada vegada més atret per la visitant. En un moment d’absència de Kate, el seu marit confessa a Anna creure recordar en una festa en la qual va intentar seduir-la, encara que ella ho nega.

Quan torna Kate, Anna reconeix haver estat pretesa de forma grollera per un home anys abans quan a més, portava posada la roba interior de Kate. Aquesta no nega que li hagués prestat la llenceria, però de sobte assenyala que té records de veure a l’Anna morta. El cos, cobert de pols, va desaparèixer a l’arribada d’un home, que finalment va proposar matrimoni a la pròpia Kate.

imatges de ROS RIBAS

No es un text fàcil, però t’atrapa des de l’inici, perquè esta escrit en format thriller psicològic i l’espectador queda embolcallat sense adonar-sen per l’intriga de les relacions establertes per aquest trio de personatges. Al final l’autor intenta donar un cop de puny al ventre del espectador, descol·locant-lo i deixant-li el dubte de si el que has vist físicament, son o no son  simplement records; es possible que un dels personatges solament existeixi hores d’ara a la ment dels altres dos ??? …… es possible que l’autor jugui amb l’espectador a un joc de confusió entre la realitat i la memòria ???… o potser es tan sols una petita malifeta literària que l’autor escriu per tal de mostrar tan sols la derrota d’una d’elles davant el mascle desitjat ???

A la sortida discussió amb l’Imma sobre aquest fet… i dubtes sense resoldre.  Interessant veure un text que et fa parlar després de veure la representació. Espero que algun dia, algu de vosaltres ens ho pugueu resoldre definitivament.

Tres actors molt ben dirigits per Sergi Belbel, potser es el que l’espectador aprecia mes de tot. Les tres interpretacions de Míriam Alamany, Sílvia Bel i Carles Martínez, son per sucar-hi pa i no parar. A vegades sap greu que la representació finalitzi, perquè t’agradaria gaudir de mes i mes interpretació teatral; aquesta es una d’aquestes vegades.   Brutal !!!

Jo de vosaltres, no me la perdria.

AUTORIA: Harold Pinter // TRADUCCIÓ: Joan Sellent
DIRECCIÓ: Sergi Belbel
INTÈRPRETS: Míriam Alamany, Sílvia Bel, Carles Martínez
ESCENOGRAFIA: Max Glaenzel // DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Kiko Planas // DISSENY DE SO: Jordi Bonet // AJUDANT DE DIRECCIÓ: Antonio Calvo // AJUDANTS D’ESCENOGRAFIA: Mariona Torner, Josep Iglesias

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

_____________________________________________________________

– Sala Beckett – Preu 20 € –   ( preu pagat 13 € – oferta per compra anticipada)
_____________________________________________________________________________

20140715-141138-51098258.jpg

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.