No m’ho podia creure o mes aviat no m’ho volia creure, divendres de la setmana passada, a mida que estava veient desenvolupant-se aquest espectacle operístic, assegut al 4art pis del Liceu, en unes localitats comprades molts mesos abans. Com es possible aconseguir fer d’una de les grans i mes ,conegudes òperes contemporànies, PORGY AND BESS, un espectacle absolutament decebedor ?  Sembla a priori gairebé impossible, però va ser així, almenys el dia de l’estrena a Barcelona.

Porgy and Bess és una òpera amb música de George Gershwin i llibret anglès d’Ira Gershwin i DuBose Heyward, en el descriu la vida dels afroamericans a la fictícia casa Catfish Row, de Charleston, Carolina del Sud, a principis de la dècada del 1930. Porgy and Bess narra la història de Porgy, un home negre invàlid que viu als suburbis de Charleston, Carolina del Sud, i els seus intents de rescatar Bess de les urpes de Crown, el seu proxeneta, i de Sportin’ Life, el seu camell.

Originalment concebuda per Gershwin com una Òpera popular americana, Porgy and Bess va ser estrenada a Nova York a la tardor de 1935 e  interpretada per un repartiment de cantants afroamericans amb formació operística. La música incorpora gran quantitat d’elements de la música popular americana, principalment blues i jazz, però  en un esquema operístic clàssic. Gershwin la va considerar com la seva millor  obra,  però als Estats Units no va ser àmpliament acceptada com a vertadera òpera fins a l’any 1976, arran de la memorable producció de la Houston Grand Opera que incloïa la partitura completa (seguida nou anys després per l’estrena al Metropolitan Opera).

Actualment Porgy and Bess forma part del repertori operístic estàndard i s’interpreta arreu del món. Els personatges negres tenen papers cantats, mentre que els papers parlats corresponen als personatges blancs. La cançó “Summertime” (Estiu) és sense cap dubte el fragment més conegut de l’òpera, i s’ha interpretat de manera independent per nombrosos intèrprets.

Aquesta òpera, juntament amb “Carmen” va ser una de les responsables del meu inicial interès en el mon operístic; la he escoltat i vist en format cinema un munt de vegades i en tenia verdaderes ganes de gaudir-la en directe. Al Liceu no es representa des de juliol de 1982, o sigui 32 anys, cosa que sembla inversemblant… i ara que s’han decidit,  malauradament han descartat la producció pròpia o compartida amb altres teatre d’òpera i han optat per la solució fàcil, es adir llogar-la a la Cape Town Opera Company, que sembla la interpreta sovint a Sud-àfrica.

El cert es que aquesta companyia, no està a la alçada d’un gran Teatre d’òpera i encara que es salvable el seu cos del Cor, els cantants dels principals protagonistes no tenen la veu necessària per fer-ho.  El dia de l’estrena, Xolela Sixaba (Porgy), patia d’unes oscil·lacions a la veu, que ens van fer patir a tots els presents i encara gràcies que  posseeix una agradable i potent veu de baríton,  que deuria ser segurament extraordinària en altres temps; millor potser Nonhlanhla Yende (Bess), encara que tampoc per fer voltar campanes.

Salvables Siphamandla Yakupa (Clara) amb un suficientment digne  “Summertime”, així com també el tenor Tshepo Moagi (Sportin’ Life)  , segurament el millor de la nit.    Esperem que els que teniu entrades per properes representacions tingueu millor sort amb el segon repartiment.

La posada en escena força grisa, tant en moviment del cor con en escenografia, que no varia en tota la representació, salvo un allargassamenta temporal d’una estructura que volia ser un edifici i que “ballava” a l’enorme ‘escenari del Gran Teatre del Liceu.

Per mes INRI, la orquestra titular del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Tim Murray, va sonar sense l’ànima i força, que te de per si, la meravellosa música de George Gershwin.

DIRECCIÓ MUSICAL Tim Murray // DIRECCIÓ D’ESCENA Christine Crouse // DIRECCIÓ DE COR Albert Horne*, Marvin Kernelle// ESCENOGRAFIA Michael Mitchell// IL·LUMINACIÓ Kobus Rossouw// COREOGRAFIA Sibonakaliso Ndaba

 Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu – Cape Town Opera Chorus

 INTÈRPRETS:

PORGY Xolela Sixaba // BESS Nonhlanhla Yende // CROWN Mandisinde Mbuyazwe // CLARA Siphamandla Yakupa // SERENA Arline Jaftha // SPORTIN’ LIFE Tshepo Moagi // MARIA Miranda Tini // JAKE Owen Metsileng// MINGO Lusindiso Dubula// ROBBINS Mthunzi Mbombela// PETER Andile Tshoni// FRAZIER Nkosana Sitimela// LILY Jacqueline Manciya // VENEDORA DE MADUIXES Caroline Modiba // JIM Lindile Kula Jr// ENCARREGAT DE LA FUNERÀRIA Nkosana Sitimela // NELSON Monwabisi Lindi // VENEDOR DE CRANCS Lukhanyo Moyake // MR. ARCHDALE I FORENSE Ralph Lawson// DETECTIU Gideon Lombard// POLICIES Marvin Kernelle, Roy Hunter// BALLARINS Luthando Tsodo, Marlin Zoutman// TROMPETISTA Mandla Mlangeni

________________________________________________________________________________

– Gran Teatre del Liceu – Preu de 139 € a 9 € – ( pagat 30,90 € descompte per abonat )

________________________________________________________________________________

Existeix una versió filmada que ha passat als anals de la historia de l’òpera filmada; una producció que va ser adaptada per a la pantalla per Trevor Nunn i Yves Baigneres, i es basa en la posada en escena de gran èxit de la producció de Glyndebourne Festival Opera original en 1986-87, que va anar a muntar al Covent Garden en la tardor de 1992.

 Musicalment, Simon Rattle i tots els artistes van saber trobar en aquest cas, el punt exacte d’aquesta  meravellosa partitura de Gershwin, en números inesborrables de la música com son: “Summertime,” “Bess, You Is My Woman Now,” “I Loves You, Porgy,” “I Got Plenty o’ Nuttin’,” “It Ain’t Necessarily So,” “I Hates Your Struttin’ Style,” and “O Lawd, I’m on My Way

 En aquesta versió els seus protagonistes son: Porgy: Willard White // Bess: Cynthia Haymon // Crown: Gregg Baker // Serena: Cynthia Clarey // Maria: Mariette Simpson // Sporting Life: Damon Evans // Clara: Paula Ingram (veu de Harolyn Blackwell) // Jake: Gordon Hawkins (veu de Bruce Hubbard) // Mingo: Barrington Coleman // Robbins: D. Alonzo Washington (veu de Johnny Worthy)

No faré la feina en va i de nou , ja que altres amics blogaires ja l’han fet, i molt millor que jo; si teniu interès en conèixer aquesta òpera de debò, os remeto a les tres cròniques (una per acte), del meu amic José Luis en el seu blog “Ancha es mi casa “.