Un dels primers espectacles del GREC2014 del que vaig reservar les entrades, va ser aquest, perquè estava segur de que seria un autèntic plaer veure un altre espectacle del coreògraf i director ALAIN PLATEL i la seva companyia belga “Les Ballets C de la B”.
Ho vàrem fer sense dubtar, ja que al abril del 2011, en el mateix escenari del Teatre Lliure, vam gaudir del espectacle GARDENIA, del mateix director i la mateixa companyia; en aquell moment l’espectacle ens va impactar tant que encara ho recordem com una de les propostes mes interesants que hem pogut veure mai.
La idea d’aquest TAUBERBACH emana d’una simple trobada de dos artistes que s’admiren mútuament, el director Alain Platel i l’actriu Elsie de Brauw: Vols fer un show amb mi?
El punt de partida per TAUBERBACH és un projecte de vídeo d’en Zmijeswski Artur, un artista polonès que havia demanat a un cor de sords, que cantessin Bach, tal com ells ho sentien. Per altra banda, un altre font d’inspiració va estar el documental “Estamira”, que en el seu argument ens explica la història d’una dona amb esquizofrènia que viu i treballa en un abocador a prop de Rio de Janeiro. Ella ha desenvolupat una manera molt particular de relacionar-se amb la comunitat en que viu….. com viure o sobreviure amb dignitat en circumstàncies gairebé impossibles. Alain Platel defineix aquest espectacle com la seva “dansa bastarda”.
Aquesta vegada l’espectacle ens ha tornat a impactar tan sols començar al encendres la llum del escenari; l’escenografia absolutament espectacular i ple de color, ens mostra un abocador ple de piles de roba de segona ma, que la societat benestant ha deixat d’utilitzar; milers i milers de peces de roba escampades per l’immens escenari, on els 6 actors /ballarins es troben mig ensorrats. La sensació ha estat brutal i això ens feia de bon principi pensar que gaudiríem de valent amb aquesta nova proposta. No ha estat així.
Valoro molt positivament aquesta manera valenta de plantejar el mon de la dansa contemporània, per absolutament trencadora, però haig de ser sincer i afirmar que a mi aquest espectacle no m’ha fet vibrar en cap moment. Esperava i esperava que passes quelcom que no acaba de passar… i que segurament es lògic que no tingui que passar…. i és que es tracta d’una vida rutinària d’un grup de gent que malviuen entre escombraries. La dansa es present, si, però poques vegades es fa notar en conjunt com coreogràficament estem acostumats a veure; la dansa es mes un recurs mes individualista en aquest cas, i els ballarins converteixen el seu cos en un instrument de virtuosisme contorsionista.
No em desagrada pas, pel fet de tractar la dansa de forma tant diferent, perquè personalment, cada vegada mes m’atrau la dansa individualitzada, que la de conjunt; no es això el que no em va agradar. Em va faltar entendre el que estava veient i moltes estones em perdia de totes, totes…. era una mena de teatre sense gairebé text i per mi sense gaire sentit, això si amb estones de dansa (poques) que no em compensaven el veure tants cossos nus, especialment “culs” a dojo, tant deambular d’una banda a l’altre, donant tombs i canviant de vestimenta o empastifant-se de una pasta negre, que suposo volia significar petroli.
Moments màgics com el del ballarí en l’escena que interpreta (crec) un cavall amb la seva manera de caminar i la seva postura forçada, fins que un company el torna a posar dret. Però d’aquets moments, cada vegada menys, fins que vaig entrar en una fase d’avorriment del que ja no vaig poder sortir-ne.
Per la reacció gairebé unànime, d’aprovació entusiasta al finalitzar l’espectacle, me’n vaig adonar de que jo no havia entès gaire del que havíem vist, perquè a mi em va deixar absolutament fred.
No dubto pas de la vàlua d’aquest projecte i de la qualitat tècnica d’aquest tipus de dansa acrobàtica / contorsionista, però com pretenc ser sincer en aquest espai, he de expressar el que vaig sentir…. i no es mes que una profundíssima decepció. Si resulta que al finalitzar un espectacle necessito que algú m’expliqui el que hi estat veient…… malament !!!
CONCEPCIÓ I DIRECCIÓ: Alain Platel
DRAMATÚRGIA: Koen Tachelet, Hildegard De Vuyst
CREACIÓ I INTERPRETACIÓ: Bérengère Bodin, Elie Tass, Elsie de Brauw, Lisi Estaras, Romeu Runa, Ross McCormack
DIRECCIÓ MUSICAL: Steven Prengels // ESCENOGRAFIA: Alain Platel i les ballets C de la B // VESTUARI: Teresa Vergho // DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Carlo Bourguignon // DISSENY DE SO: Bartold Uyttersprot
_____________________________________________________________________________
– Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – Preu 26 € – (preu pagat: 16 € – abonament Teatre Lliure)
_____________________________________________________________________________
