Encara que ningú entén encara. el  perquè la temporada PALAU100 comença abans de que comenci la època de vacances, haig de reconèixer que el concert inaugural ha estat realment  memorable, d’aquells que paga la pena guardar en la nostra memòria. L’any passat també i per primer cop la temporada PALAU100 va començar a deshora per tal d’aprofitar la gira europea que estava realitzant la Berliner Philharmoniker Orquestra.

Enguany, quan fa poques setmanes que ha finalitzat  aquesta temporada, s’inaugura la temporada 2014/2015,  amb la extraordinària orquestra STAATSKAPELLE BERLIN dirigida per un dels directors mes importants del mon, ni mes ni menys que en DANIEL BARENBOIM.

Nosaltres hem aconseguit tornar a unes localitats semblants a les que teníem fa dues temporades i sembla que la sort ens ha vingut de cara, ja que la visió des de la fila 14 centre  del segon pis, es gairebé perfecte. Els cabrejos que vàrem patir (no veiem ni un borrall), a cada concert de la temporada passada i 10 fileres mes endavant, van ser èpics, però ja son història, gracies als Deus. Aquest any hem pres la decisió de canviar els concerts de la temporada que som mes de “cambra”, per localitats del primer pis. Crec que aquesta solució, ha estat tor un encert i ens reconcilia amb el Palau de la Música, ja que vàrem estar a punt de deixar l’abonament per sempre mes.

Daniel Barenboim

El programa també va estar extraordinari i unicament basats en Richard Strauss, per tal de conmemorar el 150 aniversari del naixement de Richard Strauss (11 de juny de 1864)

A la primera part del concert, es va interpretar:

Richard Strauss (1864-1949)

Don Quixote, op. 35 (variacions fantàstiques sobre un tema de caràcter cavalleresc)

Solistes : Claudius Popp, violoncel / Felix Schwartz, viola

Es tracta d’un poema simfònic per a violoncel, viola i orquestra i està basat en l’obra El Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes. L’estrena va tenir lloc a Colònia el 8 març 1898. Està escrita seguint la forma musical de tema amb variacions. El violoncel representa al Quixot, mentre que la viola, la tuba tenor i el clarinet baix representen al personatge còmic Sancho Panza.

Feia molt de temps que no escoltava aquest concert i al principi em va costar una mica connectar, però després vaig gaudir molt i tant l’orquestra com molt especialment el solista de violoncel Claudius Popp em van captivar.

A la segona:

Richard Strauss

Una vida d’heroi, op. 40 (poema simfònic)

Solista: Wolfram Brandl, violí

Una vida d’heroi, op. 40 (títol original en alemany Ein Heldenleben) és un altre poema simfònic compost per Strauss l’any 1898. L’obra constitueix l’inici del període més madur de les composicions de l’autor en aquest gènere. Està dedicada al director d’orquestra holandès Willem Mengelberg i la seva Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam; l’obra va ser estrenada el 3 març 1899 amb el propi Strauss dirigint a la Museumsorchester de Frankfurt.

Amb aquesta interpretació, crec que molts del qui érem presents al Palau de la Música, vam creure tocar el cel; poques vegades he gaudit tant a una sala de concerts com en la interpretació d’aquesta peça. La Sala, plena de gom a gom, en finalitzar la peça va esclatar en una unànime exclamació de “Bravo” i els aplaudiments vàren durar forces minuts.

Un boníssim començament de temporada.

______________________________________________________________

– Palau de La Musica Catalana – Preus de 30€ a 200 €  (pagat 36€ abonament)

______________________________________________________________