El mati següent de veure aquest espectacle al TNC, l’Imma va penjar al Facebook, dins del espai que vàrem obrir nosaltres fa unes setmanes, “TEATRE, l’opinió dels espectadors”, el següent comentari:
Ahir òpera al TNC, un lloc inusual per una òpera inusual. “L’ECLIPSI”, una proposta esbojarrada, un vestuari estrafolari, un argument inversemblant, unes veus magnifiques, tant dels cantants com dels dos actors que hi intervenen, i una bona mini-orquestra dirigida per Garcia Demestres compositor d’aquesta obra …. amb un resultat que a mi em va divertir i agradar força.
La Leonor i la Carla decideixen casar-se al jardí de la casa de la família de la Leonor, coincidint amb un esdeveniment astronòmic: un eclipsi total que enfosquirà la terra durant uns minuts, però que al mateix temps il•luminarà el futur amorós de la parella.
La intenció és que les casi l’alcalde de la ciutat, un vell amic del Ramon, pare de la Leonor i company de caceres. Però a conseqüència d’un contratemps judicial, l’alcalde no podrà oficiar la cerimònia i l’haurà de substituir l’únic regidor disponible en aquesta urgència: el de cementiris. Això obligarà a traslladar el casament dels jardins de la residència de la Leonor als jardins de la necròpoli municipal, amb totes les conseqüències que aquest fet portarà a les núvies i els convidats.
Estic d’acord amb l’Imma en alguns aspectes., però no en tots; m’explico…. sempre es encoratjador comprovar com a Catalunya es continuen estrenant òperes de nova creació i a mes a mes d’autoria catalana, com es el cas del nostre admirat mestre Albert García Demestres.
Demestre assajant L”ECLIPSI
A mi m’agrada la seva obra, però haig de reconèixer que en alguns dels seus passatges musicals, em costa de entrar; en el cas que ens ocupa en general la musica en molt moments em va arribar a emocionar però en d’altres no va ser així. De totes maneres, la música, sense cap mena de dubte, es el millor de la representació.
La posada en escena de Xavier Albertí, la vaig trobar correcta, amb una bona situació del fossar, gairebé al mig de l’escena, la qual cosa permetia que els actors i cantants poguessin bellugar-se per davant i darrera del mateix. La escenografia, força be, especialment en la transformació del palauet en cementiri. El Vestuari molt impactant i també va ser del meu gust.
Però la història que esta basada en un text de Paco Zarzoso, no em va interessar gens… i a mi quant el text no em fa el pes, perd molt, per mi, el conjunt de l’espectacle. No tinc res en contra de que sigui una total disbauxa, un divertiment i una esbojarradamenta total…. això ja m’agrada, però, sempre i quant tingui almenys una mica, tan sols una mica, de cap i peus…. i en aquest cas no em va semblar que ho tingues.
Sota el meu punt de vista, veure caps tallats que parlen, nuvis que s’enterren per travessar el globus terraqüi per anar a Nova Zelanda, nenes que juguen a pilota en un cementiri en busca de sexe… enterramorts que juguem amb cranis… i tants d’altres exemples, treuen credibilitat argumental a una òpera o al que sigui, si darrera de tot aquest “divertimento” no esta sustentat en quelcom mes que escenes esbojarrades i o divertides. Per mi es l’aspecte pitjor de L’ECLIPSI.
L’ actuació de Mercè Sampietro …. li dona a la representació un puntet que a mi em va agradar molt…. fins i tot es va atrevir a cantar un parell d’estrofes !!! També molt be, en Pere Ponce.
A banda de la música que és el mes important, en general totes les veus van sonar perfectes i amb un volum al que no estem acostumats a escoltar des de el 4art pis del Liceu. Aquí, a la fila 4 de la Sala Petita del TNC, les veus realment impactaven per la potencia amb la que ens arribaven. Tinc que destacar però a la soprano Maria Hinojosa que em va agradar especialment, així com també la soprano lleugera Isabella Gaudí. A un molt bon nivell també i per sobre de la resta, la mezzosoprano Anna Alàs i el baríton Josep-Ramon Olivé.
En directe una petita orquestra de 7 musics va sonar molt be, dirigida pel mateix mestre Albert García Demestres.
DIRECCIÓ D’ESCENA: Xavier Albertí
DIRECCIÓ MUSICAL: Albert García Demestres
ESCENOGRAFIA: Llorenç Corbella / VESTUARI: Montse Amenós / IL·LUMINACIÓ: Albert Faura / AJUDANT DE DIRECCIÓ: Albert Arribas
INTÈRPRETS: Anna Alàs, Antoni Comas, Isabella Gaudi, Maria Hinojosa, Josep-Ramon Olivé, Pere Ponce, Elisenda Pujals, Mercè Sampietro, Claudia Schneider
INTERPRETACIÓ MUSICAL: Paula Carrillo, Gregori Ferrer, Andreu Gallén, José María Martínez, Manuel Martínez del Fresno, Víctor Pérez, Feliu Ribera
_____________________________________________________________________________
– Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – Preu 23 € – (preu pagat: 21 € – per ser abonat del Teatre Lliure)
_____________________________________________________________________________
Eclipse cargolaire
Estava desitjant veure que us havia semblat L’Eclipsi, i he de dir que estic molt més d’acord amb tu que no pas amb la Imma. A mi la història no m’ha agradat gens. Per mi no és que determinats aspectes que has comentat poguessin treure credibilitat , és que directament em semblaven ridículs. De fet de vegades em feia riure tot plegat, no perquè hagués entrat en l’esbojarrament i l’absurditat de l’obra, sinó precisament per aquesta manca de cap i peus a tot plegat , amb un punt com he dit abans fins i tot ridícul i que no em va enganxar en cap moment. Un altre punt negatiu per mi ha estat la música. Jo no hi entenc com vosaltres d’òpera, però a mi m’ha semblat totalment monòtona (la persona que m’acompanyava pensava el mateix) Això no vol dir que no valori la qualitat dels músics que la interpretaven.
Si m’ha agradat l’escenografia, el vestuari no m’ha entusiasmat, tot i que suposo que estava força d’acord amb tot el plantejament de l’obra, i el que si m’han semblat fabulosos han estat els intèrprets, unes veus precioses que sonaven meravellosament a la sala. La Mercè Sampietro estava molt bé, i va ser una agradable sorpresa veure al Pere Ponce que no sabia que actuava en aquesta obra. Tot plegat vaig sortir amb una sensació una mica agredolça, perquè aquest plantejament de barrejar òpera i teatre em semblava força interessant , els intèrprets com he dit fabulosos però el resultat final no m’ha agradat, i em sap molt greu ser tant crítica, per això me n’alegro de veure que a altres persones com la Imma si que van gaudir de l’espectacle. Per desgràcia el dia que vaig anar jo,em va semblar que el públic que m’envoltava tampoc sortia massa entusiasmat. Per cert, a la Sampietro jo ja l’havia vist també cantar a l’obra “9 maletes” l’any passat i ja llavors em va sorprendre positivament.
Crec que un dels secrets perque t’agradi una cosa es no esperar gaire, jo potser anava convençuda que no m’agradaria i em vaig deixar portar per la “pocasoltada” del argument i m’ho vaig pasar be. La música si em va agradar i la van interpretar amb entusiasme i ganes i aixó crec que es nota en el resultat final.
I una reflexió, si parlem d’arguments d’opera quants d’ells no s’aguanten per enlloc ??? que si pares, que si fills, que si amors desventurats, que si envejas, que si odis, que si vius, que si morts ……
La veritat és que no esperava res Imma, ni tan sols sabia que realment era més òpera que teatre. Però ja et dic, la història no em va fer gràcia, i no crec que fos per l’absurditat, perquè sóc una gran fan de l’humor absurd. Simplement, és que jo no li vaig veure la gràcia ni a les situacions ni a com estava explicat tot plegat. El més curiós, es que ja al final de l’obra reia jo més que la majoria de gent que estava al meu voltant que estaven superseriosos. En fi hi ha gustos per tot. Si que he de dir, que sentir les veus dels cantants si que va valdre la pena.