Gallim Dance, es tracta duna companyia de dansa contemporània amb seu a Nova York, fundada l’any 2007; crea i porta a terme un treball força original a tot el món sota la direcció de la seva fundadora Andrea Miller.
El 2006, Cai Guo Qiang, un dels artistes contemporanis xinesos més coneguts, va impactar amb una instal·lació titulada Head On en què es mostren 99 llops de mida real realitzant un salt majestuós que els porta a estavellar-se, un rere l’altre, contra una paret de vidre.
Andrea Miller, una coreògrafa que aquest 2014 ha estat nomenada Guggenheim Fellow per la John Simon Guggenheim Memorial Foundation, debuta a Barcelona amb aquesta metàfora artística de la «mentalitat de ramat» que inspira aquesta obra.
La companyia Gallim Dance, ambienta Wonderland en un paisatge que recorda els EUA de l’era atòmica. Utilitza imatges que suggereixen la guerra, l’esport o la comunicació i l’espectacle per parlar-nos sobre una tendència molt humana i potencialment perillosa. I és que el món de somni que aparenta ser Wonderland amb els seus somriures d’Esther Williams, alhora pot amagar comportaments brutals e insensibles quan la uniformitat es fa norma i la turba imposa la seva llei.
L’espectacle de Wonderland aboca molta energia tot alternant la plasticitat amb el ritme, la dansa més subtil amb el cabaret més còmic, però no em va acabar d’agradar, ni la coreografia en el seu conjunt i encara menys la composició musical, barreja de masses estils, incloent forces sorolls de diferents animals.
Fotografies de Josè Aznar – Web Grec2014
Moments màgics molt curts, que semblava que m’estaven impactant per la seva bellesa però que d’immediat em decebien amb moviments massa ràpids i compulsius, combinat amb d’altres, on els ballarins restaven complertament estàtics; l’avorriment, en el meu cas, va fer acte de presencia masses vegades i l’hora que va durar la dansa va semblar interminable..
La virtuositat dels ballarins, es molt evident, ja que demostren un virtuosisme tècnic extraordinari. A pesar d’això l’espectacle no va aconseguir mantenir la meva atenció al llarg de la massa variable coreografia, que sota el meu punt de vista no te un denominador comú… i mes aviat semblen varies coreografies re-ajuntades. Gran qualitat en la execució dels moviments, però en gairebé en cap moment va atrapar-me.
Molt millor que el “bunyol” de la Fura del dia anterior, però mal començament del Festival Grec, que amb aquest segon espectacle vist, torna a decebre força les meves inicials expectatives.
DIRECCIÓ I COREOGRAFIA: Andrea Miller
COMPOSICIÓ MUSICAL: Orchestra Barzizza, Maria Jottini i Trio Lescano, The Chordettes, Chopin, Black Dice, Tim Hecker, Michel Bokanowski, Joanna Newsom, Jeannie Robertson, Song of Black Mountain, Sebastien Agneessens i Kyle Fische.
INTÈRPRETS: Tal Adler, Celine D’Hont, James Lindsay Harwell, Allysen Hooks, Gwyneth Mackenzie, Matthew Perez, Francesca Romo, Daniel Staaf, Austin Tyson, Georgia Usborne, Dan Walczak, Arika Yamada
ESCENOGRAFIA: Jon Bausor / VESTUARI: José Solis /DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Vincent Vigilante /DIRECCIÓ ASSOCIADA: Francesca Romo / DISSENY DE SO: Jakub Ciupinski & Cristina Spinei de Blind Ear Music
_____________________________________________________________________________
– Teatre Grec – Preu 30 € – (preu pagat: 24 € – abonament)
_____________________________________________________________________________
Hola,
Molt decebedor… en la meva opinió també. Avorriment i perplexitat per no poder veure els ballarins per la llum tan tènue -en un lloc tan gran i asseguts lluny com estàvem…- o per haver d’aguantar moments tan estàtics… en un espectacle que amb prou feines arriba als 60 minuts, amb 12 ballarins i pagant una picossada…
M’agrada força la dansa contemporània, i hem pogut veure coses fantàstiques o simplement bones a BCN -i tan experimentals com aquesta- tipus Sasha Waltz, Pina Bauch, coreografies del Jiri Kyllian del Nederland Dans Theatre… i encara podríem citar els d’aquí (Cesc Gelabert, la Sol Picó…). Tots són millors que aquests… No cal anar a NYC a buscar bona dansa… Que provincià tot plegat…
Vaig sortir decebut i fins i tot enfadat. Podríem discutir si els moments puntuals de bellesa i originalitat valen dos asteriscos o dos i mig… però no és un espectacle per a un espai obert com el Grec, ni tampoc per iniciar un festival d’estiu…
Efectivament, la paraula exacte es DECEBEDOR.
Però el mes greu de tot es que la gent de carrer com nosaltres teníem que pagar 30€ per seure a casi tot el recinte. Ningú ha comentat fins ara que aquest any han reduït al màxim les zones on els preus eren una mica mes econòmics i obliguen a pagar un preus abusius, mentre que la majoria de entrades privilegiades (primeres fileres fins al passadís), no es van posar ni tan sols a la venta, ja que estaven reservades a les autoritats, que evidentment van de franc.
Continuen utilitzant el diner públic (el de tots, que no d’ells), per que un munt d’autoritats, accedeixin a la CULTURA pel “morro”… o per els “serveis prestats”. ES UNA AUTENTICA VERGONYA el que vàrem poder veure el dia d’aquesta inauguració “oficial” en el recinte del Grec. No se pas com podríem denunciar aquest comportament dels responsables del Festival GREC, amb la seva política d’entrades gratuïtes per determinades persones amb “càrrec”, que a mes a mes se’ls hi refot la Cultura….. només calia veure quantes cadires buides havien al voltant de la filera 9 on nosaltres estàvem situats.
A sobre d’això, aquestes “autoritats” tenen una zona VIP reservada pujant les escales a l’esquerra, per que el “populacho” que paga la seva entrada, no els molesti en les seves trobades “professionals”. Vàrem intentar seure en uns bancs vuits d’aquesta zona, per tal de fer un mos i la hostessa que feia de guàrdia de seguretat ens va impedir el pas, tot dient que era un espai PRIVAT. Als responsables del ajuntament de Barcelona, se li deuria caure la cara de vergonya.
El Mercat de les Flors, sense anar mes lluny, durant tota la temporada ens ofereixen espectacles de dansa amb una qualitat que passa la ma per la cara a aquesta companyia de dansa neoiorquina.
Gràcies per comentar