Des de el fenomen “INCENDIS” que vàrem veure al Romea dues vegades, l’any 2012, dirigida per Oriol Broggi, i que vàrem valorar amb la màxima puntuació de 5 estrelles a “Voltar i Voltar”, (veure enllaç), hem anant seguint tot el que es representava de Wajdi Mouawad a Barcelona.
Inclús l’Imma va escriure una crònica de l’ultima obra d’aquest autor, ÀNIMA, que va ser publicada en català, i que a ella li va impactar moltíssim, passant a ser un dels seus llibres de capçalera, de la seva gran llista de llibres llegits. (veure enllaç)
Wajdi Mouawad (Líban, 16 d’octubre del 1968) és un escriptor, actor i director de teatre de nacionalitat canadenca d’origen libanès.
Va néixer al si d’una família cristiana maronita. El 1977, els seus pares fugiren del seu municipi natal cap a Beirut per anar després a París (França) escapant de la Guerra Civil Libanesa que va tenir lloc entre 1975 i 1990. Cinc anys més tard, el 1983, es van establir al Quebec.
Va assolir renom internacional a partir del gran èxit de la seva tetralogia “Le sang des promeses” (Forêts, Littoral, Incendies, Ciels).
Però en quant a les representacions que hem pogut veure, de debò… de debò, l’únic text que ens ha agradat de veritat, ha estat el ja mencionat INCENDIS.
L’any 2013 vàrem tenir l’oportunitat de poder veure un altre obre de la seva tetralogia, LITORAL, també al Romea, però aquesta vegada dirigida per Raimon Molins. El text NO ens va agradar i va ser la primera gran decepció que vàrem patir amb aquest autor. (veure enllaç).
Al mes de març d’enguany, 2014, vàrem poder veure un altre obra d’ell, SEULS en la que ell va ser també el protagonista a escena, ja que la va interpretar ell mateix. Ens va agradar molt mes que “Litoral”, però tampoc va ser per tirar coets. (veure enllaç)
Ara ens arriba un altre part de tetralogia, també dirigida per Oriol Broggi. Es tracta de CELS i com us podeu imaginar, nosaltres havíem posat, poder, unes excessives expectatives en el resultat d’aquesta producció. El text de CELS, a mi m’ha tornat a decebre i molt.
Soc conscient de que segurament serè una de les poques persones (l’única ?), al que aquest text de Wajdi Mouawad , no li ha fet el pes; ho dic, un cop vista la reacció al final del espectacle de tot el públic en peus i “bravejant” el que havien acabat de veure. L’Imma també estava mes d’acord amb la reacció del públic que amb la meva opinió, i per tant, se que estic en una claríssima minoria. Quant va acabar la representació, tot esperant el col·loqui posterior, unes amigues em van preguntar si m’avia agradat i gairebé es van escandalitzar quan els hi vaig dir que el text NO…… elles estaven entusiasmades !!!
El text per mi es difícil i sobretot al principi poc entenedor; però no crec que aquest sigui el meu problema, perquè poc a poc vaig anant entenent el que l’autor m’explicava, però en cap moment de les mes de 2 hores de la representació, aquest text em va atrapar, mes aviat tot el contrari. Em produïa fins i tot rebuig la utilització de tanta formula matemàtica i tanta poesia utilitzada amb l’únic fet aparent de trobar les pistes que calia endevinar per frustrar uns determinats atacs terroristes, que s’intuïa es teníem que produir per tot el mon, però no pas on ni quant.
Em va recordar molt al tipus de novel.la d’intriga de Agatha Christie, on el lector se li embolica amb un argument sense gaire sentit, per que al final les pistes intuïdes pels els lectors no serveixen per res i el desenllaç sigui del tot inesperat i sorprenent. Em va passar alguna cosa semblat, i per tant el nus del argument no em va interessar en cap moment. A mes a mes vaig trobar incongruències i pistes iniciades i no resoltes expressament per l’autor com el perquè la dona embarassada explica que va matar a les seves filles …. un text, per mi massa “barroc”, on es volen dir tantes coses, que no t’acaben de interessar cap.
Els joves exclosos d’una societat en la que creuen ja no tenen cabuda, desubicats, tristos amb el que han heretat dels seus pares, es revelen i opten per la violència i el terrorisme, per tal d’enterrar el passat i fer-ho tot de nou….. cal carregar-se per aquest motiu la bellesa encara existent i les obres d’art de tota la història de la humanitat ? te sentit aquest fil argumental ? pel que sembla si… (esclar, si, perquè l’argument esta escrit per Wajdi Mouawad) …. la pista “Tintoretto” i el seu quadre “La Anunciació”, amb unes determinades coordenades, sembla que amaguen tot l’entrellat ….. sincerament a mi em va semblar un argument poc consistent i fins i tot una mica infantil.
Un altre cosa es la posada en escena, la direcció d’Oriol Broggi, absolutament brutal i mereixedora de la màxima qualificació possible de 5 estrelles. En el col·loqui posterior ell mateix va comentar que s’havia “enamorat” literalment del text… i això es nota, perquè teatralment ha aconseguit un altre meravella. Una posada en escena minuciosa, i molt costosa econòmicament a base d’utilitzar molta tècnica, en especial de vídeo i efectes especials, que combinen molt be amb la representació física que els actors es veuen obligats a fer, dialogant amb personatges absents de l’escena, fins i tot ja morts en la ficció.
La banda sonora de la producció em va semblar meravellosa, encara que no us podria dir les musiques que s’han arribat a utilitzar de tots els estils possibles.
Però tampoc tot es perfecte en la posada en escena, sobretot en el que es refereix a la qualitat del so, ja que segurament les condicions acústiques pèssimes de la sala, son difícilment superables. Els 10 primers minuts a les fosques amb la poesia dita per una irreconeixible Clara Segura, amb una sonoritat francament dolenta i poc entenedora …. van ser uns minuts interminables i força pesats… i això ho diem nosaltres que estàvem centrats i a la fila 1; en d’altres moments de la representació, sembla que en les darreres files es perdien el sentit de determinades frases, que no arribaven amb claredat als espectadors… i en teatre això es una mancança greu.
Les interpretacions molt reeixides, en especial la d’Eduard Farelo que esta superb en tots els sentits i a la mateixa o similar alçada un esplèndid Ernest Villegas; la resta dels actors a un molt bon nivell. Cal també destacar l’actuació pre-gravada en vídeo de Carles Martínez, encara que evidentment no té el mateix valor que les actuacions en viu i en directe.
Crec, (encara que puc estar equivocat), els aplaudiments del public aquesta vegada estaven dirigits a la direcció de la posada en escena i a les magnífiques interpretacions. Repeteixo, la meva valoració realment força baixa, és tan sols conseqüència de què el text no em va agradar i en cap cas a l’esplèndida posada en escena de La Perla29.
Direcció: Oriol Broggi / Traducció: Cristina Genebat
Amb : Xavier Boada, Màrcia Cisterò, Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas
i pre-grabats: Carles Martínez, Àlex López i Enric Auquer
Il.luminació: David Bofarull /Vestueri: Berta Riera / So: Damien Bazin / Audiovisual: Cisco Isern /Caracterització: Àngels Salinas / Ajudant de direcció: Montse Tixé
__________________________________________________________
– Biblioteca de Catalunya – Preu 27 € – ( preu pagat 15 € promoció)
_____________________________________________________________________________
Cargol tecnologic – obsequi dels meus amics Antonio i Lorenzo de Vitoria
A mi em va agradar l’obra tot i que no per posar-me dempeus. Crec que és una mica irregular però la història tot i això, a mi si que em va enganxar, i el final em va semblar força colpidor. El que si que se’m va fer una mica ferragós el text en alguns moments, sobretot tota la part més “poética”. La posada en escena com ja has comentat, fantàstica. La música tot i que preciosa, massa alta per un lloc amb una acústica tant dolenta. Les interpretacions per mi també molt bones, excepte en el cas de l’ Eduard Farelo, actor que no m’agrada gens com interpreta i aquest cop tampoc ha estat una excepció. En canvi estic totalment d’acord amb l’Ernest Villegas, actor que no coneixia i que em va encantar. També em va agradar força la Màrcia Cisteró. També us diré que la persona que m’acompanyava em va comentar al sortir que a ella li havia avorrit una mica, i de fet quan vaig anar jo els aplaudiments no van ser tant efusius com expliqueu que van ser el dia que vau anar vosaltres. Per cert, fins que no us he llegit no sabia que la veu del principi era la de la Clara Segura.
Estic d’acord amb tu que el desenllaç de l’obra, te el seu “que”, però el que a mi em molesta d’aquest text es el “nus” on es desenvolupa la trama, ja que el trobo força inversemblant i farragós; em sobra tanta poètica i formules matemàtiques que l’únic que fan es espatllar el desenvolupament “raonable” d’un text que podria haver estat molt millor del que es.
No em puc creure que no coneguessis a un dels actors meus de capçalera, en Ernest Villegas; en aquest blog, podràs trobar cròniques de representacions teatrals on ell ha treballat i que de ben segur hauràs vist mes d’una : L’orfe del Clan dels Zhao, 28 i mig, Quant despertem entre els morts, Hedda Glaber, , El Compte Arnau, Coses que dèiem avui, Las tres germanes …. etc…
No et preocupis, a la Clara Segura crec que no la reconeix ningú, i es que el so de la gravació i la sonoritat de la mateixa deixa molt que desitjar…. es mes, no s’entén ni el que es diu en els primers minuts. Nosaltres ens vàrem assabentar de que era ella perquè ens vàrem quedar a la xarrada posterior que es feia aquell dia i allà ho vàrem explicar.
Gràcies per enredortar-te de deixar aquí les teves impressions.
Una abraçada
Ups!! Ja, la persona que m’acompanyava també es va sorprendre de que no conegués a l’Ernest Villegas, però és que sóc “teatraire novell” i encara no havia tingut l’ oportunitat de veure’l actuar! mica en mica aniré aprenent…hehe…
Si ets “teatraire novell”, ja veuràs com poc a poc aniràs entrant i coneixeràs molt de presa a tots els actors de casa nostre; en realitat es un mom molt petit i força tancat en el que diuen es força difícil fer-se un lloc.
Jo personalment estic molt content de la categoria d’actors dels que en general podem gaudir a Catalunya; tenen una manera de treballar que a mi m’agrada molt i mes quan la compares amb d’altres “escoles” teatraires de la resta del estat.
Gràcies Nona per comentar i fer molt mes participatiu aquest racó nostre. Una abraçada. .
Crec que es un obra impactant, en gran mida per la meravellosa posada en escena que et fa estar alerta i concentrada.
Ara bé, tot i que jo no em quedaria en tan sols 2 estrelles, el text, sincerament, el vaig trobar pretensiós. Com molt bé dius abusa en excés de la poesia com a contrapunt de la violència. Toca molts temes i alguns no saps ben bé perquè els toca, ja que no en treus cap profit ni per el desenvolupament de l’obra, ni com a metàfora.
Tot i això m’ha passat una cosa estranya amb aquesta funció, m’ha desassossegat extraordinàriament fins a tal punt que m’ha tingut desperta quasi tota la nit.
Cal remarcar el treball dels actors que estan esplèndids, crec que en gran part es per això que la gent al final aplaudeix denpeus.
Una agbraçada
Carme
Carme
Has expressat en poques paraules el que jo volia dir amb les llargues dissertacions que em caracteritzen, quan tinc l’atac de vena literària…. jejejeje
Has estat breu però coincident al 100% amb el que jo vaig sentir al veure l’espectacle. Gran, enorme, .esplèndida posada en escena, actuacions memorables i ….. malauradament text que no em va captivar en cap moment.
Les estrelles que poso per valorar, son tan sols un recurs visual del que sento alhora de realitzar la crònica. Vist des de ara segurament hauria posat 2 i mitja, però en cap cas 3, perquè si mires l’apartat “valoracions” a la capçalera del Blog, veuràs que 3 estrelles per mi significa que es una proposta que “ ens ha agradat”, i aquest no es el cas, degut a un text que no em va interessar.
Una abraçada
Hola Miquel,
Nosaltres hi anem demà, però estem a la grada lateral, i bastant a l’extrem oposat al centre de l’escenari. Em fa por que no veiem bé les pantalles, i em pregunto si és imprescindible veure-les bé per entendre l’obra… si és que es pot entendre d’alguna manera. Que en penses… patirem per la posició?
Habitualment compro les entrades amb mesos d’antelació i puc seure a la fila que em ve de gust, però aquest cop hem anat massa tard.
Per cert, l’altre dia vam anar al teatre grec a veure SUN, de Hosfesh Schechter i et tenia just a la filera del davant. No et vaig dir res perquè no tenia clar que fossis tu, i en arribar a casa i consultar el teu blog vaig veure que si… em va saber greu, perquè m’hagués agradat saludar-te. Bé, un altre cop serà. Últimament tinc el meu bloc “De foc i de gemecs” una mica abandonat, i aquest any no hem anat tant al teatre com en anteriors temporades. A veure si m’hi tornao a posar.
Una abraçada!
Toni Juanet
Hola Toni
Feia molt de temps que no ens escriviem !!!
Com tu ja saps tenir una bona localitat centrada i propera és tot un luxe, i mes si es tracta de l’espai gòtic de la Biblioteca de Catalunya; però jo crec que ho veuràs bé, ja que aquesta producció de CELS, precisament juga molt amb l’audiovisual i és espectacular des de qualsevol localitat.
No facis massa cas de la meva crònica, perquè pel que sembla a tothom li agrada el text… o sigui que serè jo segurament que he entrat a l’autopista en direcció contraria i jo em creia que tots s’havien equivocat.
A SUN no vaig saber reconèixet… una llàstima no poder-nos saludar de forma “no virtual”, però ja arribarà el moment de fer-ho. Aquell espectacle com hauràs comprovat, tampoc em va agradar gaire, com sembla que també et va passar a tu.
Per cert….. revisa la capçalera del ultim post del teu Blog….. hauria de posar SUN en lloc de CELS.
Una abraçada
Moltes gràcies Miquel… sí, finalment m’he fet un embolic amb els noms. Sort que hi ha qui s’hi fixa més.
Una abraçada, i espero que fins aviat !!
Bon estiu !!!!
Esperem la teva crònica sobre CELS
Una abraçada
Hola!
Com la tornen a fer , ahir que hi varem anar un parell de Gat´s.
La veritat és que ens va agradar,
Al principi tenia la impressió que estaba veient una pel.lícula. Estic d´acord que el text(amb la barreja de matemàtiques i poesía) hi ha moments que es fa un pel farragós. Però… són tant
bons els actors i la posada en escena és tant encertada que, el resultat final, és bo.
Volia destacar al Farelo.No coincideixo amb la Nona. Crec que el Farelo , fa el paper que li pertoca, un d´esencriptador fora del seu hábitat natural i que no és acceptat pels components del grup. Però el que jo vull destacar del Farelo és la seva veu, el do que té de modular-la és , senzillament, bestial. Potser perqué també fa doblatge… Hi van haver moments ´que no m´importava el qué deia, si no com ho deia. Això també em passa amb el Lluís Soler,
Si estudiessim a fons Incendis i Cels, hi trobariem MOLTS punts de contacte.
La veritat és que Incendis em va golpejar més, però Cels no m´ha deixat gens indiferent.
A més, com en el Lliure de Gràcia, i després de la funció, sempre pots pasar-te pel bar i enraonar una mica amb algun actor i això sempre és molt gratificant.
Veritablement a Catalunya tenim un planter d´actrius i actors espectaculars.,, Si fos igual a nivell polític seriem l´hòstia!!
En realitat crec que no estem tan lluny en les nostres opinions, encara que la meva valoració d’estrelles va ser força baixa, perquè el text de l’obra en cap moment em va atrapar.
Les interpretacions i la posada en escena, magnifiques, tal com ja vaig dir…. però malauradament això per mi no és suficient per tal de què un espectacle teatral m’agradi.
Absolutament d’acord amb el bon rotllo entre els espectadors i la direcció i actors a la Biblioteca de Catalunya; molts teatres haurien d’aprendre per atraure més al públic que no trepitja sovint el Teatre.
Gràcies per dir la teva i de debò, m’alegro molt de què hagis gaudit d’aquesta producció.
Una abraçada
Algú pot dir quines son les peces musicals que sonen a la obra?
Benvingut Pep a “Voltar i Voltar”
Crec que el millor que pots fer, és posar-te en contacte directament amb el director de LAPERLA29, Oriol Broggi a través del següent email info@laperla29.cat
També pots obtenir resposta a través de l’Anna Madueño – anna@laperla29.cat
…. o també a través de les xarxes socials…. Twiter – @cia_laperla o Facebook – cialaperla29
Ok thanks