De nou, el resum mensual del Cinema, que durant el mes de juny 2014 hem pogut veure al nostre “Cinema particular” a Can Voltaires, o be a través dels aparells mòbils que avui en dia ens permet fer gairebé tot, incloent veure bon cinema via streaming, tot aprofitant el nostre abonament anual al portal FILMIN.

– 01  – DEMONSTRATION (***) – Festival DOCS Barcelona – 01/06/2014

2012, un any de protestes massives a tot el món, Espanya és escenari de dues vagues generals contra els plans d’austeritat del govern. A Barcelona, ​​els manifestants es congreguen en diversos punts de la ciutat i la policia utilitza bales de goma per controlar-los. Les botigues i oficines tanquen, unes per voluntat pròpia, altres forçades pels esdeveniments. En el mateix moment, al Teatre del Liceu, es representa el ballet Don Quixot de Ludwig Minkus. En els dos dies de vaga general, 32 estudiants del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra es llancen al carrer amb les seves càmeres per registrar els fets des de diferents punts de vista, seguint les indicacions del director rus Victor Kossakovsky. El resultat és un film-ballet en què els personatges, els sons i les situacions trobats es combinen amb la música de Minkus en una barreja reveladora que produeix un efecte imprevisible.

Un documental totalment filmat a Barcelona, on els estudiants de Máster en Documentals de la Universitat Pompeu Fabra, i sota la direcció de Victor Kossakovsky, demostren la seva vàlua creativa. No es tracta d’una postal de la ciutat, sinó de tot el contrari ja que intenta mostrar realitats amagades, sota l’embolcall d’una ciutat que ara està de moda.

Títol original: Demonstration

Any: 2013 – Durada: 70 min. – País: Espanya – Directors: Victor Kossakovsky i 32 estudiants – Productors executius: Jordi Balló, Eva Vila – Guió, Fotografia, Edició: Victor Kossakovsky i 32 estudiants – Posproducció de so: Juan Sánchez ‘Cuti‘ – Música: Ballet “Dom Quixot” by Minkus – Productors: Victor Kossakovsky films & Màster en Documental de Creació

Idioma original: Català & castellà

_____________________________________________________________

– 02  – 12 AÑOS DE ESCLAVITUD (****) – 09/06/2014

Basada en un fet real ocorregut el 1850, narra la història de Solomon Northup, un culte músic negre que vivia amb la seva família a Nova York. Després de prendre una copa amb dos homes, Solomon descobreix que ha estat drogat i segrestat per ser venut com a esclau en una plantació de Louisiana. Renunciant a abandonar l’esperança, Solomon contempla com tots al seu voltant sucumbeixen a la violència, i a la desesperació. Però ell decideix no rendir-se i esperar que arribi el moment oportú per recuperar la llibertat i tornar amb la seva família.

Superproducció amb mitjans i unes grans actuacions; l’argument dur d’empassar perque retrata una realitat de la que les societats ben estants de la que formen part, no volen recordar massa…. la esclavitud, que malauradament encara avui en dia existeix en moltes societats, encara que “amagades” sota una fina capa falsa de modernitat i “democràcia”.

Una de les poques pel · lícules que retrata l’esclavitud sense embuts, sense adorns, sense suavitzar res, perquè és molt dura tant en els seus plantejaments com en les seves formes  i a més és de les poques que tracta el tema des del punt de vista d’un afroamericà lliure i culte, que és enganyat, drogat i segrestat per treballar com esclau; Chiwetel Ejiofor realitza sense dubte el paper de la seva vida….a través dels ulls del seu personatge, (Solomon Northup).

Però si el paper de Chiwetel Ejiofor és molt bo, el de Michael Fassbender és senzillament intensíssim, ja que interpreta un esclavista psicòtic-lasciu que produeix indignació i odi cap a aquest tipus de persones . No podia faltar la part humanitària (Brad Pitt) representant a una Canadà oberta de ment i de cor, en la qual tots els homes són iguals i el color de la pell no significa res.

Però sobretot, el que destaca en aquesta pel · lícula, és la voluntat de viure de l’ésser humà que es troba en situacions d’extrema degradació i sofriment.

Finalment, destacar la direcció de Steve McQueen, i la fotografia és senzillament espectacular. És una pel·lícula honesta i necessària, valent i arriscada que ens recorda, precisament, què és el que distingeix a un ésser humà de qui no ho és.

Títol original: 12 Years a Slave – Any: 2013 – Durada: 133 min. – País: Estats Units – Director: Steve McQueen – Guió: John Ridley (Biografia: Solomon Northup) – Música: Hans Zimmer – Fotografia: Sean Bobbitt

Repartiment: Chiwetel Ejiofor, Michael Fassbender, Lupita Nyong’o, Benedict Cumberbatch, Paul Dano, Paul Giamatti, Sarah Paulson, Brad Pitt, Alfre Woodard, Michael K. Williams, Garret Dillahunt, Quvenzhané Wallis, Scoot McNairy, Taran Killam, Bryan Batt , Dwight Henry, Jay Huguley

Web oficial: http://www.12anosdeesclavitud.com

Premis

2013: 3 Premis Oscar: millor pel·lícula, guió i actriu secundària. 9 nominacions

2013: Globus d’Or: Millor pel·lícula dramàtica. 7 nominacions

2013: Premis BAFTA: Millor pel·lícula i actor (Ejiofor). 10 nominacions

2013: Critics Choice: Millor pel·lícula, guió adaptat i actriu sec. 13 nomin.

2013: Festival de Toronto: Millor pel·lícula (Premi del públic)

2013: National Board of Review (NBR): Millors 10 pel · lícules de l’any

2013: American Film Institute: Top 10 – Millors pel·lícules  de l’any

2013: Cercle de Crítics de Nova York: Millor director

2013: Associació de Crítics de Los Angeles: Millor actriu sec. (Nyong’o)

2013: Premis Gotham: 3 nominacions, incloent Millor pel·lícula

2013: Independent Spirit Awards: 5 premis, incloent Millor pel·lícula

2013: Satellite Awards: Millor pel·lícula i millor director. 10 nominacions

2013: Premis Guldbagge: Nominada a Millor pel·lícula estrangera

_____________________________________________________________

– 03  – ANIMALS (****) – 11/06/2014

Pol, un adolescent que viu amb el seu germà i estudia secundària a l’institut britànic, té un secret: un tendre ós de peluix que pensa, es mou i amb el qual comparteix els seus millors moments. La seva vida transcorre amb normalitat fins que arriba a l’institut Ikari, un enigmàtic alumne que fascina Pol Una mort inexplicable i una sèrie d’estranys esdeveniments transformen la plàcida vida estudiantil en una aventura fantàstica que absorbirà els protagonistes. Una promesa del curt, Forés s’estrena amb aquesta cinta a camí entre l’univers infantil de la imaginació i l’adult de la raó, en algun lloc entre els mons de Richard Kelly i Gus van Sant, i amb el descobriment de la pulsió sexual pel mig.

Interessantíssima pel·lícula…. una alenada d’aire fresc per al cinema català amb una proposta que fa seus i nacionalitza plantejaments totalment aliens al nostre cinema, un guió interessant, una fotografia preciosista i bones actuacions (Martin Freeman !!!!) per una d’aquelles pel.lícules que deixen pòsit i de les que certes imatges se’t queden al cap durant un bon temps.

Títol original: Animals / Any: 2012 / Duració: 100 min. / País: Espanya / Director: Marçal Forés / Guió: Aintza Serra, Enric Pardo, Marçal Forés / Música: Natalie Ann Holt / Fotografia: Eduard Grau

Repartiment: Oriol Pla, Augustus Prew, Dimitri Leonidas, Roser Tapias, Javier Beltrán, Martin Freeman, Maria Rodríguez Soto, Katia Klein, Emma Lacostena, Anaís López, Alba Ribas, Paul Malia, Pep Jové, Brian Brennan, Iñaqui Martínez, Pep Peraire

Web oficial: http://www.animalslapelicula.com/

_____________________________________________________________

– 04  – BENT (****) – 19/06/2014

És una de les grans pel lícules de temàtica homosexual rodades en les últimes dècades. Max (Clive Owen) és gai, i per aquest motiu és enviat a Dachau, un camp de concentració sota el règim nazi. Max tracta de negar la seva sexualitat i aconsegueix una etiqueta groga, reservada per als jueus, en lloc d’una rosa, la dels homosexuals. En el camp de concentració s’enamora d’Horst (Lothaire Bluteau), qui amb orgull porta la seva etiqueta rosa.

Bent és sense cap mena de dubte, una molt bona pel·lícula que aborda el sempre amarg i dur tema de l’holocaust nazi des de la perspectiva d’un homosexual en comptes d’un jueu, que fins ara és el més habitual en cinema. La història reflecteix molt bé la cruesa i la difícil i clandestina vida de l’homosexual en aquells anys i lloc, amb escenes impactants i dures, però també deixant pas a altres romàntiques i tendres, sense falses reaccions ni adorns. Molt bon treball del director, amb seqüències i plànols realment bonics, i en definitiva original i de bona qualitat.

Títol original: Bent / Any: 1997 / Duració: 105 min. / País: Regne Unit / Director: Sean Mathias / Guió: Martin Sherman (Obra: Martin Sherman) / Música: Philip Glass / Fotografia: Giorgos Avanitis

Repartiment: Clive Owen, LOTHAIRE Bluteau, Ian McKellen, Mick Jagger, Brian Webber, Nikolaj Coster-Waldau, Jude Law

______________________________________________________________

– 05  – EL REGRESO (****) – 19/06/2014

La vida de dos germans pateix un brusc canvi quan de sobte apareix el seu pare, a qui només recordaven per una vella fotografia. És realment el seu pare? Per què ha tornat després de tant de temps? Els nois trobaran la resposta a les seves preguntes en una remota i solitària illa, després d’un emocionant viatge amb el seu pare pels bells paratges de Sibèria. Òpera prima del realitzador rus Andrey Zvyagintsev, nascut el 1964, autor de diversos films per a la televisió russa. Lleó d’Or a Venècia, on va ser qualificada per la crítica com “un film sobre l’amor, la pèrdua dels afectes i l’ingrés en l’edat adulta, d’irresistible força emocional.”

Dura, duríssima representació de l’adolescència de dos nois i la seva relació amb la seva mare i, sobretot, amb el seu pare. Zvyagintsev, pel meu gust, plasma un dels millors estudis psicològics d’aquesta etapa tan primerenca i crítica en la nostra vida, que he vist en anys. Que no s’espantin els que per dura que és la pel · lícula, creuen que veuran escenes desagradables i truculentes com ens tenen acostumats en altres films per sobrecogernos. Res d’això, no. El director recorre a un ritme pausat, irreversible, per submergir-nos cada vegada més en una espiral de sentiments, frustracions, rancors i sobretot, mirades, mirades que tallen la respiració.

Títol original: Vozvrashchenie (The Return) / Any: 2003 / Duració: 105 min. / País: Rússia / Director: Andrei Zvyagintsev / Guió: Vladimir Moiseenko & Alexandre Novototsky / Música: Andrey Dergatchev / Fotografia: Mikhail Kritchman

Repartiment: Vladimir Garin, Ivan Dobronravov, Konstantin Lavronenko, Natalia Vdovina

premis

2004: Premis Guldbagge (Suècia): Millor pel. lícula estrangera

2003: Festival de Venècia: Lleó d’Or (millor pel·lícula)

2003: Festival de Gijón: Premi Especial del Jurat, millor guió i actor (repartiment masculí)

2003: Premis Cessar: Nominada a la millor pel·lícula estrangera

_____________________________________________________________

– 06  – SEPTIMO (***) – 29/06/2014

Un pare. Dos fills. Un joc: ser el primer en arribar al carrer des del setè pis de l’edifici on viuen. Sebastià, el pare, usant l’ascensor; els nens, Lluna i Luca, per les escales. Arrenca la cursa: mentre el pare arriba al portal en primer lloc, com sempre, els nens aquest cop no apareixen. Han desaparegut misteriosament a l’interior de l’edifici sense deixar rastre. A partir d’aquí, comença la recerca frenètica d’un pare (Ricardo Darín) i una mare (Belén Rueda) per trobar als seus fills. On són? ¿Què els ha passat? Per què a ells?

Partint de la base que el cinema és, sobretot entreteniment, aquesta pel · lícula compleix bé el seu objectiu. La història és petita, però la forma de desenvolupar la història i la gran interpretació d’un Ricardo Darín fantàstic i d’una complidora Belén Rueda fan d’aquesta pel · lícula una pel · lícula de suspens molt correcta.

La volta de rosca als personatges ia la història tenen alguna llacuna però hem vist pel·lícules amb 50 vegades més pressupost que aquesta i tenien no llacunes … sinó oceans.

Títol original: Setè / Any: 2013 / Duració: 88 min. / País: Espanya / Director: Patxi Amezcua / Guió: Patxi Amezcua, Alejo Flah / Música: Roque Baños / Fotografia: Lucio Bonelli

Repartiment: Ricardo Darín, Belén Rueda, Lluís Ziembrowski, Osvaldo Santoro, Guillermo Arengo, Jorge D’Elía, Andrea Carballo

Web oficial: http://www.septimolapelicula.es/

_____________________________________________________________

Fotografies de l’ampolla de vi EL CARGOL, cedides pel nostre amic Armand Vich